Consell de la Unió Europea

No s'ha de confondre amb Consell Europeu.

Consell de la Unió Europea

Dades
Tipus	institució de la Unió Europea poder legislatiu poder executiu cambra alta
Història
Reemplaça	Consell Especial de Ministres
Creació	1957
Activitat
Membre de	IFLA
Governança corporativa
Seu	Rue de la Loi - Wetstraat , 155 Résidence Palace (Bèlgica)
Entitat matriu	Unió Europea
Autoritat executiva	Presidència del Consell de la Unió Europea
Propietari de	Lex building (en)
Format per	Consell d'Afers Generals Consell d'Ocupació, Política Social, Salut i Consum Consell de Competitivitat Consell de Transports, Telecomunicacions i Energia Consell de Medi Ambient Consell de Justícia i Afers Interns Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea Consell d'Agricultura i Pesca Consell d'Afers Exteriors de la Unió Europea Consell d'Educació, Joventut, Cultural i Esports
Lloc web	consilium.europa.eu
Seu social Infotaula edifici Résidence Palace Dades Tipus Edifici i seu Part de Residence Palace (en) Arquitecte Michel Polak Philippe Samyn and Partners bvba Construcció 1922 Obertura 1927 Cronologia 1923 – 1927 construcció 1965 ampliació 2005 – 2016 reconversió 10 desembre 2016 reobertura Característiques Estil arquitectònic arquitectura art déco arquitectura contemporània Superfície 54.000 m² Localització geogràfica Localització Barri Europeu  50° 50′ 33″ N, 4° 22′ 51″ E Monument protegit a Brussel·les

El Consell de la Unió Europea, conegut informalment com el Consell de Ministres, és la tercera de les set institucions de la Unió Europea (UE) atenent el seu ordre d'enumeració en el Tractat de la Unió Europea. És un dels dos òrgans legislatius de la UE. Juntament amb el Parlament Europeu, té la potestat d'esmenar, aprovar o rebutjar les propostes de la Comissió Europea, detentora de la iniciativa legislativa.

És l'òrgan legislatiu i pressupostari de la Unió Europea, juntament amb el Parlament Europeu, i exerceix funcions de coordinació i elaboració de polítiques públiques. Reuneix els ministres dels estats membres de la Unió Europea segons la matèria a tractar. La seva estructura i funcionament estan regulats en l'article 16 del Tractat de la Unió Europea i la secció 3a del Tractat de Funcionament de la Unió Europea.

Història i naturalesa

El Consell de la Unió Europea, anteriorment denominat Consell de Ministres de la Unió Europea, és una institució única i comuna per a totes les Comunitats Europees des de la fusió dels executius de 1965. Amb l'entrada en vigor del Tractat de Maastricht, s'autodenominà amb la seva actual nomenclatura eixint la principal instància decisòria de la UE. De fet, és la institució que representa els interessos dels estats membres i, per tant, cadascun expressa els seus interessos particulars. És el principal òrgan decisori de la Comunitat.

Seu

En principi les reunions se celebraven només al final de cada presidència i en territori de l'estat membre, pèro amb el temps es van anar afegint reunions extraordinàries vers la meitat de la presidència que se celebraven a la ciutat de Brussel·les. Finalment pel Tractat de Niça, i donades les dimensions que havien pres aquestes reunions, es va decidir que les reunions oficials se celebressin sempre en aquesta ciutat belga a partir de l'1 de maig de 2004, on un nou edifici està sent construït expressament per a això.

També es poden celebrar reunions «informals» en algun lloc de l'estat membre que ocupa la presidència, la primera es va celebrar a Formentor (Mallorca) durant la presidència espanyola de 1995.

Composició

Al Consell de la Unió Europea estan representats els estats membres, a través de representants amb càrrecs ministerials, i la Comissió Europea, amb veu però sense vot, que està representada per un comissari.

Excepcionalment, quan s'ha deliberat sobre matèries relacionades amb la Unió Econòmica i Monetària, també han estat convidats els ministres d'Economia i Hisenda, tal com està previst en la Declaració 4a del Tractat de la Unió Europea. A la primera sessió de cada reunió es convida al President del Parlament Europeu.

No es tracta pròpiament d'una institució de la UE, sinó d'un òrgan polític. No té seu.

Presidència

Símbol de la presidència belga del Consell, el segon trimestre de 2010

La presidència s'exerceix de forma rotatòria cada sis mesos, segons un ordre fixat per unanimitat pel Consell. Les seves funcions són:

• Representar les comunitats en els fòrums i relacions internacionals.
• Convocar les sessions del consell.
• Dirigir i ordenar els debats del Consell.
• Fixar l'ordre provisional de les reunions del Consell.
• Vigilar el desenvolupament normal dels treballs.
• Cooperar en la recerca de solucions concretes als diversos problemes que se sotmetin al Consell.

Secretaria General del Consell

La secretaria general, amb seu a l'edifici Justus Lipsius de Brussel·les, proporciona ajuda a la presidència de torn, alhora que prepara i garanteix el bon funcionament de la institució, així com vetlla per la seva legalitat. Entre els seus membres cal destacar l'Alt representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat, càrrec actualment exercit per Federica Mogherini, que té una doble funció, ja que és representant al Consell i vicepresident de relacions exteriors de la comissió.

Comitè de Representants Permanents

És un òrgan auxiliar del Consell de la UE, format pels representants permanents dels estats membres, que s'encarrega de preparar els treballs del Consell i executar les tasques que aquest li encomani. El formen els ambaixadors dels estats membres acreditats davant la Comunitat Europea que a més fan tasques com a agents diplomàtics. Quan es reuneixen amb els membres del consell formen el COREPER.

Formacions

La formació més rellevant que i que es reuneix amb més freqüència és Consell d'Assumptes Generals i de Relacions Exteriors de la Unió Europea, tot i que és necessari destacar el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea, conegut com a Ecofin, que tracta els assumptes econòmics i financers. Amb tot, es poden arribar a destacar nou formacions i/o configuracions diferents en funció de la temàtica tractada.

Funcions

El Consell té sis responsabilitats bàsiques:

• Aprova les normes comunitàries a proposta de la Comissió Europea
• Coordina les polítiques econòmiques dels estats membres (Ecofin)
• Conclou els acords internacionals de la UE i tercers països
• Aprova el pressupost de la UE, decidit conjuntament entre el Consell i el Parlament Europeu
• Desenvolupa la Política Exterior i de Seguretat Comuna (PESC) sobre les directrius proposades pel Consell Europeu
• Coordina la cooperació entre els tribunals nacionals i la política en matèria penal (àmbit de cooperació intergovernamental)

No obstant això, pel fet que les decisions a prendre són múltiples està assessorat pel Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea (COREPER). Aquest comitè prepara el treball del Consell, amb l'excepció dels temes d'agricultura que els prepara una comissió especial.

Vots

El sistema de votació, amb constant debat, presenta les següents característiques des de l'1 de gener del 2007. Es considera que s'obté la majoria qualificada quan es compleixen les següents condicions:

• Una majoria dels estats membres donen la seva aprovació (en alguns casos una majoria de 2/3)
• S'afirmen un mínim de 255 vots a favor de la proposta, o sigui, un 73,9% del total. a més a més, cada estat pot demanar que la confirmació dels vots representin almenys un 62% de la població total de la UE. Si no es respecta aquest criteri, la decisió no és aprovada.

Vots	Estat membre
29	França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit*
27	Espanya, Polònia
14	Romania
13	Països Baixos
12	Bèlgica, Txèquia, Grècia, Hongria, Portugal
10	Àustria, Bulgària, Suècia
7	Croàcia, Dinamarca, Irlanda, Lituània, Eslovàquia, Finlàndia
4	Xipre, Estònia, Letònia, Luxemburg, Eslovènia
3	Malta

* El Regne Unit va abandonar la Unió Europea l'any 2020.

Competències

Essencialment té tres competències:

• Coordinació de les polítiques econòmiques generals dels estats membres
• Poder de decisió: Aprova fonamentalment reglaments, directives europees i decisions en funció d'allò que dicta l'article 249 del Tractat Constitucional de la Comunitat Europea i successives modificacions. Encara que la iniciativa legislativa és pràcticament competència de la comissió, el Consell pot ser colegislador quan és d'aplicació algun dels procediments els quals venen marcats pel Tractat de reforma institucional de la Unió Europea.
• Responsabilitat en matèria de relacions exteriors de la Comunitat

Cronologia de les presidències

Article principal: President del Consell de la Unió Europea

Any	Semestre	Trio	Presidència rotatòria
1958	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Alemanya
1959	gener-juny		França
	juliol-desembre		Itàlia
1960	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1961	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Alemanya
1962	gener-juny		França
	juliol-desembre		Itàlia
1963	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1964	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Alemanya
1965	gener-juny		França
	juliol-desembre		Itàlia
1966	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1967	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Alemanya
1968	gener-juny		França
	juliol-desembre		Itàlia
1969	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1970	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Alemanya
1971	gener-juny		França
	juliol-desembre		Itàlia
1972	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1973	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Dinamarca
1974	gener-juny		Alemanya
	juliol-desembre		França
1975	gener-juny		Irlanda
	juliol-desembre		Itàlia
1976	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1977	gener-juny		Regne Unit
	juliol-desembre		Bèlgica
1978	gener-juny		Dinamarca
	juliol-desembre		Alemanya
1979	gener-juny		França
	juliol-desembre		Irlanda
1980	gener-juny		Itàlia
	juliol-desembre		Luxemburg
1981	gener-juny		Països Baixos
	juliol-desembre		Regne Unit
1982	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Dinamarca
1983	gener-juny		Alemanya
	juliol-desembre		Grècia
1984	gener-juny		França
	juliol-desembre		Irlanda
1985	gener-juny		Itàlia
	juliol-desembre		Luxemburg
1986	gener-juny		Països Baixos
	juliol-desembre		Regne Unit
1987	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Dinamarca
1988	gener-juny		Alemanya
	juliol-desembre		Grècia
1989	gener-juny		Espanya
	juliol-desembre		França
1990	gener-juny		Irlanda
	juliol-desembre		Itàlia
1991	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Països Baixos
1992	gener-juny		Portugal
	juliol-desembre		Regne Unit
1993	gener-juny		Dinamarca
	juliol-desembre		Bèlgica
1994	gener-juny		Grècia
	juliol-desembre		Alemanya
1995	gener-juny		França
	juliol-desembre		Espanya
1996	gener-juny		Itàlia
	juliol-desembre		Irlanda
1997	gener-juny		Països Baixos
	juliol-desembre		Luxemburg
1998	gener-juny		Regne Unit
	juliol-desembre		Àustria
1999	gener-juny		Alemanya
	juliol-desembre		Finlàndia
2000	gener-juny		Portugal
	juliol-desembre		França
2001	gener-juny		Suècia
	juliol-desembre		Bèlgica
2002	gener-juny		Espanya
	juliol-desembre		Dinamarca
2003	gener-juny		Grècia
	juliol-desembre		Itàlia
2004	gener-juny		Irlanda
	juliol-desembre		Països Baixos
2005	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre		Regne Unit
2006	gener-juny		Àustria
	juliol-desembre		Finlàndia
2007	gener-juny	T1	Alemanya
	juliol-desembre		Portugal
2008	gener-juny		Eslovènia
	juliol-desembre	T2	França
2009	gener-juny		Txèquia
	juliol-desembre		Suècia
2010	gener-juny	T3	Espanya
	juliol-desembre		Bèlgica
2011	gener-juny		Hongria
	juliol-desembre	T4	Polònia
2012	gener-juny		Dinamarca
	juliol-desembre		Xipre
2013	gener-juny	T5	Irlanda
	juliol-desembre		Lituània
2014	gener-juny		Grècia
	juliol-desembre	T6	Itàlia
2015	gener-juny		Letònia
	juliol-desembre		Luxemburg
2016	gener-juny	T7	Països Baixos
	juliol-desembre		Eslovàquia
2017	gener-juny		Malta
	juliol-desembre	T8	Estònia
2018	gener-juny		Bulgària
	juliol-desembre		Àustria
2019	gener-juny	T9	Romania
	juliol-desembre		Finlàndia
2020	gener-juny		Croàcia
	juliol-desembre	T10	Alemanya
2021	gener-juny		Portugal
	juliol-desembre		Eslovènia
2022	gener-juny	T11	França
	juliol-desembre		Txèquia
2023	gener-juny		Suècia
	juliol-desembre	T12	Espanya
2024	gener-juny		Bèlgica
	juliol-desembre		Hongria
2025	gener-juny	T13	Polònia
	juliol-desembre		Dinamarca
2026	gener-juny		Xipre
	juliol-desembre	T14	Irlanda
2027	gener-juny		Lituània
	juliol-desembre		Grècia
2028	gener-juny	T15	Itàlia
	juliol-desembre		Letònia
2029	gener-juny		Luxemburg
	juliol-desembre	T16	Països Baixos
2030	gener-juny		Eslovàquia
	juliol-desembre		Malta

Vegeu també

• Consell d'Europa

Enllaços externs

• Consell de la Unió Europea
• Europedia: Guide to European policies and legislation Arxivat 2018-10-16 a Wayback Machine. (anglès) (francès)