Colom Capibec
El colom Capibec és una raça pròpia de Catalunya.
Origen
[modifica]Aquesta raça va ésser creada cap al 1900 pel columbòfil català Salgot. Sembla que procedia de l'encreuament entre el colom de Vol Català i la Figureta. Aquesta darrera raça, encara que habitualment se la considera colom de fantasia, té bones aptituds de vol. El Capibec es va criar per la seua bellesa -tenia una gran finor i esveltesa, i una gran suavitat de plomatge- i també s'utilitzà per al vol.
El seu caràcter era summament dòcil i tranquil, però al mateix temps espavilat. Era bon volador i ho feia en estol.
Petit i elegant
[modifica]El colom capibec era un colom petit (170-230 g), elegant i de posat vertical. El cap era també petit i planer al capell, cosa que li donava un aspecte quadrat ("cap d'avellana"). El seu bec era curt, més curt que en el Vol Català, mai rabassut. Lleugerament inclinat cap avall, i de coloració segons el plomatge. Les carúncules nasals eren d'un color blanc purpuri. Els ulls se situaven a la part anterior lateral del cap. L'iris era de color blanc perla, amb una orla esquitxada de rogenc a la part exterior, ulls de peix. La nineta era marcadament petita. Els rivets oculars eren fins, llisos i d'un color clar.
El coll era llarg o mitjanament llarg i amb una ploma molt sedosa a la part de davant ("venera"o "rofil"). Era estret a la gola i bastant ample a la seua base. El pit era ample, prominent i arrodonit.
L'espatlla era ampla entre els braços i progressivament més estreta cap a la cua. Mantenia una inclinació respecte de l'horitzontal d'uns 45°. Les ales eren mitjanament llargues, proporcionades, ben aferrades al cos, descansant sobre la cua sense entrecreuar els seus extrems. La cua era estreta, d'un màxim de ploma i mitja d'ample. Les potes eren una mica més curtes que en el colom de Vol Català, però no li restaven esveltesa. Les canyes estaven netes de plomes i eren de color vermell llustrós. Tenia una tendència, heretada de la Figuereta, de parrupar enfilada sobre els dits davanters.
Menys fort que el Vol Català
[modifica]El Capibec no presentava la mateixa amplitud de vol que el colom de Vol Català: el tenia menys fort i feia girs i tombs més suaus, però mostrava un sentit de l'orientació més elevat.
Llisos, enters, nevat, suau
[modifica]En la raça es podien trobar, principalment, animals "llisos" o "enters" i "cues blanques" (que eren els més típics), "ales blanques" o el "cap de frare". El plomatge més corrent entre els llisos era el blau barrat, el blau escatat o "nevat", el "suau", el negre, el roig i el groc.
Bibliografia
[modifica]- Antonin, J.: Revisión y Estado Actual de las Razas de Palomas Españolas. Arte Avícola, 13. Any 1996.
- Castelló, S.: Colombofilia. Estudio completo de las Palomas Mensajeras. Su cultivo, educación y Aplicaciones. Telegrafía Alada y Sport. Biblioteca de l'Avicultor, volum II. Barcelona, 1894.
- Cavanilles, J.: Historia Natural de las Palomas Domésticas de España y Especialmente Valencia. Anales de Historia Natural, I: 146. Any 1977.
- Dürigen, B.: Tratado de Avicultura. Especie y razas. Volum I. Gustavo Gili, Barcelona, 1931.
- FAO: World watch list for domestic animal diversity. Sherf, B. (editor). FAO. Roma, 2000.
- Levy, W. M.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. TFH Publicacions, Inc. Jersey City. Any 1965.
- Parés i Casanova, Pere-Miquel; Francesch i Vidal, Amadeu; Jordana i Vidal, Jordi; Such i Martí, Xavier: Catalans de pèl i ploma. Races domèstiques autòctones de Catalunya. Lynx Edicions, Bellaterra, 2006. ISBN 84-96553-02-7, planes 245-246.
- Prat, P.: Afició pels coloms i els seus vols a Menorca (segles XIX i XX). Menorca, any 2002.
- Wendell, M. L.: Encyclopedia of Pigeon Breeds. Levi Publishing Co. Sumter. Carolina del Sud, Estats Units, 1996.