Vés al contingut

Codex Telleriano-Remensis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCodex Telleriano-Remensis

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escrita i manuscrit Modifica el valor a Wikidata
Materialpaper verjurat
vitel·la (coberta) Modifica el valor a Wikidata
Mida32 (alçària) × 22 (amplada) cm
Llenguanàhuatl Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióBiblioteca Nacional de França Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariMexicain 385 Modifica el valor a Wikidata
Una de les pàgines de l'edició Loubat del Codex Telleriano-Remensis (vers del foli 8)

El Codex Telleriano-Remensis és un manuscrit il·luminat d'estil asteca realitzat durant l'època colonial sota la direcció de les autoritats espanyoles.[1]

Contingut

[modifica]

Consta de tres parts: un calendari ritual de les festes fixes de cada vintena mesoamericana, un tonalamatl (almanac endevinatori) i annals històrics de l'Imperi asteca.[2][1]

La primera part comprén els fulls 1 al 7, la segona els fulls 8 al 24 i la tercera i darrera, els fulls 25 al 50.[3]

Característiques físiques

[modifica]

Conté 50 fulls de paper verjurat, numerats l'any 1889, d'uns 32 cm d'alçada per 22 cm d'amplària.[4] La pàgina 35 està en blanc.[4]

El paper té una filigrana d'un disseny de mà o guant d'uns deu centímetres d'alçada.[4]

En l'enquadernació, de vitel·la suau, hi ha escrit el títol Geroglíficos de que vsaban los Mexicanos en lletres gòtiques gairebé esborrades.[5]

Realització

[modifica]

El van pintar al segle XVI els tlacuiloques indígenes de Mèxic i fou anotat per almenys un autor que va viure a Mèxic i hi va morir.[6] Per això sempre s'ha suposat que s'havia fet allà[6] en paper europeu. Les característiques de la filigrana van permetre a C. - Sr. Briquet afirmar que el paper s'havia produït sens dubte a Gènova a mitjan segle XVI.[4]

Aleshores se l'emportaren a Castella, on sembla que havia estat relligat.[5]

El nom, li'l va donar Alexander von Humboldt.[7] Es tracta de la versió llatinitzada del nom del col·leccionista Charles-Maurice Le Tellier, que el tenia en el seu poder a la fi del segle XVII, i el lloc de la seua funció d'arquebisbe (Reims).

Conservació

[modifica]

El còdex es conserva a la Biblioteca Nacional de França, a París, i està digitalitzat en Gallica.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Quiñones Keber, 1995, p. 132, 153 i 191.
  2. Hamy, 1899, p. 4 i 5.
  3. Hamy, 1899, p. 5.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Hamy, 1899, p. 1.
  5. 5,0 5,1 Hamy, 1899, p. 2.
  6. 6,0 6,1 Quiñones Keber, 1995.
  7. Humboldt, Alexander von. Vues des Cordillères, et monuments des peuples indigènes de l'Amérique.. F. Scoell, 1810, p. 279-283. OCLC 43533163. (cité dans Hamy 1899).

Bibliografia

[modifica]