Classificació dels esprints intermedis al Tour de França
| Classificació dels esprints intermedis | |
|---|---|
| |
| Història | |
| Primera edició | 1966 |
| Nombre d'edicions | 23 |
| Darrera edició | 1989 |
| Categoria | Classificació dels esprints intermedis |
| Cursa | Tour de França |
| Palmarès | |
| Primer guanyador |  Guido Neri (ITA)
|
| Més victòries |  Seán Kelly (IRL) (3)
|
| Últim Guanyador | Seán Kelly (IRL)
|
La Classificació dels esprints intermedis al Tour de França va ser una classificació secundària del Tour de França.
Creada el 1966, amb el nom de Classificació dels punts calents, va adoptar el nom definitiu el 1971. Aquesta classificació premiava els ciclistes amb millor puntuació al pas de les metes volants i a partir de 1984 era premiada amb un mallot vermell. Va desaparèixer el 1989 en unir-se amb la Classificació per punts. El ciclista que ha obtingut més victòries ha estat Seán Kelly amb tres.[1]
Palmarès
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ «Intermediate Sprints Classification». Arxivat de l'original el 2018-09-16. [Consulta: 14 juny 2015].
Enllaços externs
[modifica]
1966 Guido Neri • 1967–1968 Georges Vandenberghe • 1969 Eric Leman • 1970 Cyrille Guimard • 1971 Pieter Nassen • 1972 Willy Teirlinck • 1973 Marc Demeyer • 1974 Barry Hoban • 1975 Marc Demeyer • 1976 Robert Mintkiewicz • 1977 Pierre-Raymond Villemiane • 1978 Jacques Bossis • 1979 Willy Teirlinck • 1980 Rudy Pevenage • 1981 Freddy Maertens • 1982–1983 Sean Kelly • 1984 Jacques Hanegraaf • 1985 Jozef Lieckens • 1986 Gerrit Solleveld • 1987 Gilbert Duclos-Lassalle • 1988 Frans Maassen • 1989 Sean Kelly |