Citarabina
 | |
| Malaltia objecte | leucèmia, limfoma, meningioma, limfoma de cèl·lules de mantell, síndrome mielodisplàstica, leucèmia mieloide aguda, limfoma no hodgkinià, leucèmia aguda i limfoma difús de cèl·lules B grans  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria D per a l'embaràs a Austràlia i categoria D per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | pirimidina |
| Codi ATC | L01BC01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C9H13N3O5 |
| Massa molecular | 243,086 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 147-94-4 |
| PubChem (SID) | 6253 |
| IUPHAR/BPS | 4827 |
| DrugBank | DB00987 |
| ChemSpider | 6017 |
| UNII | 04079A1RDZ |
| KEGG | D00168 |
| ChEBI | 28680 |
| ChEMBL | CHEMBL803 |
| PDB ligand ID | AR3 |
| AEPQ | 100.005.188 |
La citarabina, també coneguda com a citosina arabinòsida (ara-C), és un antineoplàstic usat per tractar la leucèmia mieloide aguda (AML), la leucèmia limfocítica aguda (ALL), la leucèmia mielògena crònica i el limfoma no hodgkinià.[1] Es dona per injecció en una vena, sota la pell o en el líquid cefalorraquidi.[1] Hi ha una formulació liposomal per a la qual hi ha proves provisionals de millors resultats quan el limfoma afecta les meninges.[1]
Els efectes secundaris comuns inclouen la supressió de la medul·la òssia, vòmits, diarrea, problemes hepàtics, erupció cutània, formació d'úlceres a la boca i sagnat.[1] Altres efectes secundaris greus inclouen la pèrdua de consciència, malalties pulmonars i reaccions al·lèrgiques.[1] L'ús durant l'embaràs pot perjudicar el nadó.[1] La citarabina es troba en les famílies dels medicaments antimetabòlits, més concretament dels anàlegs de desoxinucleòsids.[2] Funciona bloquejant la funció de l'ADN polimerasa.[1]
El citarabina va ser patentada el 1960 i aprovada per a ús mèdic el 1969.[3] Es troba en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més eficaços i segurs necessaris en un sistema sanitari.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Cytarabine». The American Society of Health-System Pharmacists. Arxivat de l'original el 11 June 2016. [Consulta: 8 desembre 2016].
- ↑ British national formulary: BNF 69. 69. British Medical Association, 2015, p. 589. ISBN 9780857111562.
- ↑ Fischer, Janos; Ganellin, C. Robin [2016-12-20]. Analogue-based Drug Discovery (en anglès). John Wiley & Sons, 2006, p. 511. ISBN 9783527607495.