Nyanja

Nyanja

Chichewa, Chinyanja
Altres noms	Chewa
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	13.661.000 (2016)
Parlants nadius	Malawi: 9.643.000 Zàmbia: 1.980.000 Moçambic: 1.235.000 Zimbàbue: 819.000 Sud-àfrica: 214.000 Tanzània: 63.000 Eswatini: 7.300 (2007 )
Oficial a	Malawi, Zimbàbue (parcialment a Zàmbia)
Autòcton de	Regió Central, Província de Niassa, Zambézia, Província de Tete, Província Central i Província de l'Est
Estat	Malawi, Moçambic i Zàmbia
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu orientals llengües nyasa
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-1	ny
ISO 639-2	nya
ISO 639-3	nya
Glottolog	nyan1308
Linguasphere	99-AUS-xa
Ethnologue	nya
ASCL	9232
IETF	ny

El Nyanja o Chewa és un idioma de la família de les Llengües bantus parlat a Malawi, també conegut com a Chichewa o Chinyanja a Zàmbia o Nyassa a Moçambic. És l'idioma nacional de Malawi, on es diu chichewa per insistència del president Hastings Kamuzu Banda, i parlat principalment a la zona central i meridional del país. És un dels set idiomes africans oficials a Zàmbia, parlat sobretot a la seva part oriental i per altres ètnies com els ngoni i els Kunda. Allí rep el nom més neutral de Chinyanja (llengua del llac, referint-se al llac Malawi). També es parla a Moçambic, especialment a les províncies de Tete i Niassa i a Zimbàbue on segons alguns estudis és la tercera llengua més parlada. És una de les 55 llengües enregistrades en el disc d'or de les Voyager.

El nyanja o chewa pertany al mateix grup (Guthrie Zona N) com el tumbuka i el sena.

Història

Els chewa eren una branca dels maravi que vivien a la província oriental de Zàmbia i al nord de Moçambic pel sud fins al riu Zambeze d'ençà el segle xvi o abans.

El nom "Chewa" (en la forma Chévas) fou recollida per primer cop per António Gamitto, qui amb 26 anys en 1831 fou nomenat segon en el comandament d'una expedició des de Tete a la cort del rei Kazembe a l'actual Zàmbia. La seva ruta el va portar pel país del rei Undi a l'oest de les muntanyes Dzalanyama, a través d'una cantonada de l'actual Malawi i a Zàmbia. Més tard va escriure un informe incloent algunes notes etnogràfiques i lingüístiques, i vocabularis. D'acord amb Gamitto, el poble malawi (maraves) eren governats pel rei Undi al sud del corrent Chambwe (prop del sud de l'actual frontera entre Moçambic i Zàmbia), mentre que els chewa vivien al nord del Chambwe.

A part d'unes poques paraules registrades per Gamitto, el primer registre extens de la llengua chewa va ser fet per Johannes Rebmann en el seu Diccionari de la llengua Kiniassa, publicat el 1877 però escrit en 1853-1854. Rebmann era un missioner que vivia prop de Mombasa, a Kenya, i va obtenir la seva informació d'un esclau de Malawi, conegut amb el nom suahili de Salimini, que havia estat capturat a Malawi uns deu anys abans. Salimini, qui provenia d'un lloc anomenat Mphande potser de la regió de Lilongwe, també va assenyalar algunes diferències entre el seu propi dialecte (que ell anomenava kikamtunda, l'idioma de l'altiplà) i el dialecte maravi (Kimaravi) que es parlava més al sud; per exemple, el maravi anomenava mombo per a l'arbre que ell mateix anomena kamphoni.

La primera gramàtica, A Grammar of the Chinyanja language as spoken at Lake Nyasa with Chinyanja–English and English–Chinyanja vocabulary, fou escrita per Alexander Riddel en 1880 i es van fer traduccions parcials de la Bíblia a finals del segle xix. Entre les primeres gramàtiques i vocabularis hi ha A vocabulary of English–Chinyanja and Chinyanja–English: as spoken at Likoma, Lake Nyasa i A grammar of Chinyanja, a language spoken in British Central Africa, on and near the shores of Lake Nyasa, per George Henry (1891). La Bíblia sencera fou traduïda al dialecte de l'illa Likoma per William Percival Johnson i publicat com a Chikalakala choyera : ndicho Malangano ya Kale ndi Malangano ya Chapano en 1912. Una altra gramàtica, concentrada en el dialecte chewa de Kasungu, va ser A Grammar of Chichewa de Mark Hanna Watkins (1937). Aquest llibre, la primera gramàtica d'una llengua africana escrita per un estatunidenc, era una obra de cooperació entre un jove estudiant de doctorat afroamericà i un altre estudiant africà, Hastings Kamuzu Banda, que el 1966 era de convertir-se en el primer president de la República de Malawi.

La llengua canvia cada dia. Això es deu al fet que els parlants barregen paraules angleses amb chichewa.

Fonologia

Vocals

El chewa té cinc vocals: a, e, i, o, u. A vegades es troba vocals llargues o dobles, p.ex. áákúlu 'gran' (classe 2), kufúula 'cridar'. Quan una paraula cau al final de la frase, la penúltima vocal tendeix a allargar-se, llevat en noms i paraules no chewa com Muthárika o ófesi, en el qual la penúltima vocal sempre és curta. Afegeix 'u' o 'i' en paraules prestades com láputopu 'laptop' o íntaneti 'internet' tendeix a ser silenciades i poc pronunciades.

Consonants

En chewa les consonants a vegades són seguides per una vocal, algunes per w, i a vegades per y:

• ba, kha, ga, fa etc.
• mphwa, khwa, gwa, fwa etc.
• thya, mya, fya, nya etc.

El lloc de bya és presa de la palatalitzada africada bza, i el lloc de gya és ocupat per ja. Algunes consonants poden ser precedides per nasal homorgànica:

• mba, nkha, mfa, nsa, ngwa etc.

Les possibles combinacions de consonants es poden organitzar en la següent taula:

Tabla de consonants chewa

	Sonora	Plana	Aspirada	Sonora nasalitzada	Aspirada nasalitzada	nasal	semivocal/ líquida
labial	ba /ɓ/	pa /p/	pha /pʰ/	mba /ᵐb/	mpha /ᵐpʰ/	ma /m/	(ŵa) /wᵝ/
	bwa /ɓʷ/	pwa /pʷ/	phwa /pʷʰ/	mbwa /ᵐbʷ/	mphwa /ᵐpʷʰ/	mwa /mʷ/	wa /w/
	bza /bzʲ/	pya /pʲ/	psa /psʲ/	mbza /ᵐbzʲ/	mpsa /ᵐpsʲ/	mya /mʲ/
dental	da /ɗ/	ta /t/	tha /tʰ/	nda /ⁿd/	ntha /ⁿtʰ/	na /n/	la/ra /ɽ/
	dwa /ɗʷ/	twa /tʷ/	thwa /tʷʰ/	ndwa /ⁿdʷ/	nthwa /ⁿtʷʰ/		lwa/rwa /ɽʷ/
	dya /ɗʲ/	tya /tʲ/	thya /tʲʰ/	ndya /ⁿdʲ/	nthya /ⁿtʲʰ/
velar/ palatal	ga /g/	ka /k/	kha /kʰ/	nga /ᵑg/	nkha /ᵑkʰ/	ng'a /ŋ/	(ha) /h/
	gwa /gʷ/	kwa /kʷ/	khwa /kʷʰ/	ngwa /ᵑgʷ/	nkhwa /ᵑkʷʰ/	ng'wa /ŋʷ/
	ja /d͡ʒ/	cha /t͡ʃ/	tcha /t͡ʃʰ/	nja /ⁿd͡ʒ/	ntcha /ⁿt͡ʃʰ/	nya /ɲ/	ya /j/
labio-dental	va /v/		fa /f/	mva /ᶬv/	mfa /ᶬf/
	vwa /vʷ/		fwa /fʷ/
	(vya) /vʲ/		(fya) /fʲ/
sibilant	za /z/		sa /s/	nza /ⁿz/	nsa /ⁿs/
	zwa /zʷ/		swa /sʷ/	nzwa /ⁿzʷ/	nswa /ⁿsʷ/
	(zya) /zʲ~ʒ/		sha /ʃ/
africada	dza /d͡z/		tsa /t͡s/	(ndza) /ⁿd͡z/
	(dzwe) /d͡zʷ/		tswa /t͡sʷ/

Literatura nyanja

• E.J. Chadza
• Steve Chimombo
• Whyghtone Kamthunzi
• Francis Moto
• Jack Mapanje
• E.J. Chadza
• Benedicto Wokomaatani Malunga
• Innocent Masina Nkhonyo

Bibliografia

• Atkins, Guy (1950) "Suggestions for an Amended Spelling and Word Division of Nyanja" Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 20, No. 3
• Batteen, C. (2005). "Syntactic Constraints in Chichewa/English code-switching." Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.
• Goodson, Andrew, (2011). Salimini's Chichewa In Paas, Steven (2011). Johannes Rebmann: A Servant of God in Africa before the Rise of Western Colonialism, pp. 239–50.
• Gray, Andrew; Lubasi, Brighton; Bwalya, Phallen. Town Nyanja: a learner's guide to Zambia's emerging national language, 2013. 
• Hetherwick, Alexander. A Practical Manual of the Nyanja Language .... Society for Promoting Christian Knowledge, 1907 [Consulta: 25 agost 2012]. 
• Henry, George, (1904). A grammar of Chinyanja, a language spoken in British Central Africa, on and near the shores of Lake Nyasa.
• Hullquist, C.G. (1988). Simply Chichewa.
• Hyman, Larry M. & Al D. Mtenje (1999a). "Prosodic Morphology and tone: the case of Chichewa" in René Kager, Harry van der Hulst and Wim Zonneveld (eds.) The Prosody-Morphology Interface. Cambridge University Press, 90-133.
• Hyman, Larry M. & Al D. Mtenje (1999b). "Non-Etymological High Tones in the Chichewa Verb", Malilime: The Malawian Journal of Linguistics no.1.
• Katsonga-Woodward, Heather (2012). Chichewa 101. ISBN 978-1480112056.
• Kanerva, Jonni M. (1990). Focus and Phrasing in Chichewa Phonology. New York, Garland.
• Kishindo, Pascal, (2001). "Authority in Language" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.: The Role of the Chichewa Board (1972-1995) in Prescription and Standardization of Chichewa. Journal of Asian and African Studies, No. 62.
• Kiso, Andrea (2012). "Tense and Aspect in Chichewa, Citumbuka, and Cisena". Ph.D. Thesis. Stockholm University.
• Kunkeyani, Thokozani (2007). "Semantic Classification and Chichewa Derived Nouns". SOAS Working Papers in Linguistics Vol.15 (2007): 151-157.
• Laws, Robert. An English–Nyanja dictionary of the Nyanja language spoken in British Central Africa. J. Thin, 1894, p. 1– [Consulta: 25 agost 2012]. 
• Mapanje, John Alfred Clement (1983). "On the Interpretation of Aspect and Tense in Chiyao, Chichewa, and English". University College London PhD Thesis.
• Marwick, M.G., (1963). "History and Tradition in East Central Africa Through the Eyes of the Northern Rhodesian Cheŵa", Journal of African History, 4, 3, pp. 375–390.
• Marwick, M.G., (1964). "An Ethnographic Classic Brought to Light" Africa: Journal of the International African Institute, Vol. 34, No. 1, pp. 46–56.
• Maxson, Nathaniel (2011). Chicheŵa for English Speakers: A New and Simplifed Approach. ISBN 978-99908-979-0-6.
• Mchombo, Sam, (2004). The Syntax of Chichewa. Cambridge Syntax Guides
• Mchombo, S. (2006). "Nyanja". In The Concise Encyclopedia of Languages of the World (Elsevier). (Available on the Internet.)
• Missionários da Companhia de Jesus, (1963). Dicionário Cinyanja–Português. Junta de Investigaçôes do Ultramar.
• Mtanthauziramawu wa Chinyanja/Chichewa: The first Chinyanja/Chichewa monolingual dictionary (c.2000). Blantyre (Malawi): Dzuka Pub. Co. (Also published online at the website of the "Centre for Language Studies of the University of Malawi".)
• Mtenje, Al D. (1986). Issues in the Non-Linear Phonology of Chichewa part 1 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. Issues in the Non-Linear Phonology of Chichewa part 2 Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.. PhD Thesis, University College, London.
• Mtenje, Al D. (1987). "Tone Shift Principles in the Chichewa Verb: A Case for a Tone Lexicon", Lingua 72, 169-207.
• Newitt, M.D.D. (1982) "The Early History of the Maravi". The Journal of African History, vol 23, no. 2, pp. 145–162.
• Paas, Steven, (2015). 5th edition. Dictionary / Mtanthauziramawu. English – Chichewa / Chinyanja // Chichewa / Chinyanja – English. Foundation Heart for Malawi, Veenendaal, The Netherlands.
• Rebman, John (= Johannes Rebmann), (1877). A Dictionary of the Kiniassa Language. Church Missionary Society (reprinted Gregg, 1968).
• Riddel, Alexander. A Grammar of the Chinyanja Language as Spoken at Lake Nyassa: With Chinyanja–English and English–Chinyanja Vocabularies. J. Maclaren & Son, 1880 [Consulta: 25 agost 2012]. 
• Scotton, Carol Myers & Gregory John Orr, (1980). Learning Chichewa, Bk 1. Learning Chichewa, Bk 2. Peace Corps Language Handbook Series. Peace Corps, Washington, D.C. (Per als enregistraments, vegeu la secció d'enllaços externs.)
• Stevick, Earl et al. (1965). Chinyanja Basic Course Arxivat 2016-03-07 a Wayback Machine.. Foreign Service Institute, Washington, D.C. (Recordings of this are available on the internet.)
• Salaun, N. (1993) [1978]. Chicheŵa Intensive Course. Likuni Press, Lilongwe.
• Scott, David Clement & Alexander Hetherwick (1929). Dictionary of the Nyanja Language.
• Wade-Lewis, Margaret (2005). "Mark Hanna Watkins". Histories of Anthropology Annual, vol 1, pp. 181–218.
• Watkins, Mark Hanna (1937). A Grammar of Chichewa: A Bantu Language of British Central Africa, Language, Vol. 13, No. 2, Language Dissertation No. 24 (Apr.-Jun., 1937), pp. 5–158.
• Woodward, M.E., (1895). A vocabulary of English–Chinyanja and Chinyanja–English as spoken at Likoma, Lake Nyasa. Society for Promoting Christian Knowledge.

Enllaços externs

• Diccionari online anglès–chichewa
• My First Chewa Dictionary kasahorow
• Chichewa a Omniglot
• English / Chichewa (Nyanja) Online Dictionary
• OLAC resources in and about the Nyanja language