Chaná
| Tipus | llengua viva i llengua natural  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants | extinta |
| Parlants nadius | 1 (2013 ) |
| Estat | Argentina i Uruguai |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües charruanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cap valor |
| SIL | qs1 |
| Glottolog | chan1296 |
| Linguasphere | 85-DCA-d |
| Linguist List | qsi |
| UNESCO | 2060 |
| IETF | cap valor |
El chaná és una llengua charruana extinta que es parlava a l'actual territori de l'Uruguai, concretament a la regió entre els rius Uruguai i Paranà-Guazú.[1]
No hi ha molts documents que parlin de la gramàtica del chaná, tan sols un llibre escrit per Dámaso Antonio Larrañaga i algunes llistes de paraules. És una llengua germana del balomar, parlada a Entre Ríos (Argentina), i també extinta.[2]
Comparació lèxica
[modifica]| GLOSSA | Charrúa | Chaná | Güenoa |
|---|---|---|---|
| 'ull' | i-xou | ||
| 'orella' | i-mau | ||
| 'mà' | guar | mbó | |
| 'aigua' | hué | ||
| 'sol' | dioi | ||
| 'gos' | samayoí | lochan | |
| 'arbre' | huok | ||
| 'u' | yú | ugil | yut |
| 'dos' | sam | usan | |
| 'tres' | detí | detit[1] |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír «Classification of South American Indian Languages». UCLA Latin American Center [Los Angeles], 1968.
- ↑ Larrañaga, Dámaso Antonio «Compendio del idioma de la nación chaná». Instituto Histórico y Geográfico del Uruguay, Imprenta Nacional [Montevideo], III, 1923, pàg. 163-174.