Vés al contingut

Casa-fàbrica Soley

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Soley
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCarretes, 1 i Cera, 35 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 43″ N, 2° 09′ 57″ E / 41.37854°N,2.1658°E / 41.37854; 2.1658
Bé amb protecció urbanística
Tipusbé amb elements d'interès
Id. Barcelona6710 Modifica el valor a Wikidata
Plànol
Modifica el valor a Wikidata

La casa-fàbrica Soley és un edifici situat als carrers de les Carretes i de la Cera del Raval de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C)[1] arran de la MPEP del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica).[2]

Història

[modifica]

El 1828, l'hortolà reconvertit a fabricant de blanqueig i tint de teixits Domènec Soley i Sellers va adquirir per 1.000 lliures barcelonines tres solars al candeler de cera Esteve Martí (vegeu Casa dels Banys Nous),[3] i hi va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre de cases Jeroni Pedrerol i Carbonell.[4][5] El 1833, va demanar permís per a remuntar-hi un tercer pis, segons el projecte del mestre de cases Josep Gelabert,[6][5] i el 1843 un altre cop per a completar el tercer pis i remuntar-hi un quart, segons el projecte de l'arquitecte Miquel Geliner.[7] Posteriorment, hi hagué la fàbrica de teixits de cotó del seu fill Joaquim Soley i Domènech.[8][9][10]

El 1835, Domènec Soley i el fabricant de teixits Francesc Lloberas i Gelpí[11] van adquirir en emfiteusi a Josepa de Gomis, vídua del comerciant Joan Pau Puget, i al seu fill Rafael Puget i de Gomis, un hort i unes casetes al carrer de Valldonzella (antigament Natzaret), a cens de 1.650 lliures anuals.[12] En aquest indret, Soley va establir un prat de blanqueig i d'un establiment de tint de vermell d'Andrinòpoli.[13][14][15] El seu germà Jaume (vegeu fàbrica de cera Ballester) també era blanquejador de teixits i tenia l'establiment al carrer del Peu de la Creu.[16]

Quarteró núm. 110 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

[modifica]
  1. «Casa-fàbrica Soley». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. Modificació del PEPPAHA al districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (Fàbriques i Cases Fàbrica). Ajuntament de Barcelona, 2018, p. 16-17. 
  3. AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, 4-9-1828.
  4. «Domingo Soley. Fabricant de blanqueig de cotó. Cera. Carretes. Edificar 2 pisos amb balcons de sortida a Cera i guarda-rodes a la cantonada». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 14-11-1828.
  5. 5,0 5,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
  6. «Domingo Soley. Mestre hortolà. Carretes xamfrà amb Cera. Quarter 5, barri 4, illa 21. Addicionar pis i edificar casa». C.XIV Obreria C-115/1833-126. AHCB, 22-08-1833.
  7. «Domingo Soley. Cera cantonada Carretes. Afegir un tercer i quart pis a la seva casa fàbrica». Q127 Foment 73/1843. AMCB, 07-05-1843.
  8. Guía general de Barcelona, 1849, p. 389, 390. 
  9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 230, 317. 
  10. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 142, 281. 
  11. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 79. AMCB, 1853.
  12. AHPB, notari Joan Rigalt i Estrada, manual 1.165/36, f. 229-233, 19-10-1835.
  13. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47, 48, 62. 
  14. Guía general de Barcelona, 1849, p. 285. 
  15. Fuster Sobrequés, Joan. Barcelona a la dècada moderada (1843-1854). El projecte industrialista en la construcció de l'estat centralista. Universitat Pompeu Fabra (tesi doctoral), 2004, p. 570. 
  16. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 47, 62. 

Bibliografia

[modifica]