Casa-fàbrica Mauri
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Conjunt d'edificis i fàbrica  | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||||
| Localització | Flassaders, 30-32, Cirera, 9-11 i Montcada, 21 | ||||
| |||||
| Format per | Casa Jaume Artigas Casa Casanovas Casa Mauri | ||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Casa Casanovas | |||||
| Id. IPAC | 52282 | ||||
| Id. Barcelona | 642 | ||||
|
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Casa Mauri | |||||
| Id. IPAC | 42659 | ||||
| Id. Barcelona | 426 | ||||
La casa-fàbrica Mauri és un conjunt d'edificis situats als carrers dels Flassaders, de la Cirera i de Montcada de Barcelona, dos dels quals estan catalogats com a Bé Cultural d'Interès Local.[1][2]
Descripció
[modifica]L'edifici del núm. 30 del carrer dels Flassaders (Casa Jaume Artigas) és una construcció de planta baixa i quatre pisos. Els baixos i la primera planta acollien la fàbrica de dolços de Pere Mauri, que s'estenia al núm. 32. La façana encara conserva el rètol: FABRICA de DULCES - P. MAURI / CARAMELOS · CONSERVAS · TURRONES · CHOCOLATES · GRAGEAS · PELADILLAS[3]
L'edifici núm. 32 del carrer dels Flassaders i núms. 9-11 del de la Cirera (Casa Casanovas) té planta baixa, entresol i quatre pisos. L'entresol compta dues obertures d'arc de mig punt i balcons, entre les quals es troba un curiós disseny geomètric gravat a la pedra, just sobre l'entrada a l'escala de veïns. A la mateixa vertical central, però entre els pisos primer i segon, hi ha un plafó de terracota amb una representació sobre la dansarina alada.[1]
L'edifici del núm. 21 del carrer de Montcada (Casa Mauri) és un immoble força estret entre mitgeres i consta de planta baixa, tres pisos i terrat, amb només dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dos grans portals de llinda emmarcats per una senzilla motllura. Al primer i segon pis s'obren balcons individuals amb la llosana de pedra motllurada i barana de ferro forjat. Les obertures estan motllurades i la llinda està decorada amb una forma trapezoïdal en relleu. A l'últim pis hi ha dues finestres tapiades amb l'ampit motllurat. En un extrem de la façana, a l'altura del primer pis, es conserva una finestra amb gelosia de fusta, element que fou molt característic de les façanes del segle xviii i del qual pràcticament no s'ha conservat cap més en tota la ciutat. El parament és de carreus de pedra regulars.[2]
Història
[modifica]El 1829, el comerciant Jaume Artigas i Daroca,[4][5][6] casat amb Francesca Aranyó i Torrents,[7] va demanar permís per a reconstruir l'edifici núm. 14 del carrer dels Flassaders, segons el projecte del mestre de cases Bernat Pou.[8] Poc després, va adquirir a Francesca Torrella, vídua de Gaietà Viers, i al sastre Isidre Ubach i Viers la casa contigua del núm. 13,[9] que va fer reedificar segons el projecte del mateix autor.[10]
El 1852, Josep Casanovas va encarregar a l'arquitecte Francesc Vila el projecte d'un edifici a la cantonada dels carrers dels Flassaders i de la Cirera.[11] La família Gasch hi va establir una confiteria,[12][13] regentada des del 1926 per Pere Mauri i Dou,[3] que la va convertir en la seva fàbrica de caramels, torrons i altres articles de confiteria,[14][15] ampliada posteriorment al núm. 30.[16]
A finals del segle xvii, l'edifici del carrer de Montcada, 21 era propietat de Josep d'Aguilar i d'Oluja, que el 1715 fou nomenat marquès d'Aguilar de Vilaür per l'arxiduc Carles.[17] El 1723 fou venut al «veler» (teixidor de seda) Josep Casas i Roca per 4.100 lliures,[18] i aquesta família hi va realitzar una gran transformació barroca.[19] A mitjans del segle xix, s'hi va instal·lar el comerciant Josep Vidal i Ribas (1817-1870), especialitzat en drogues i productes químics:[20] «Moncada, 21. Fábrica de productos químicos y almacen de drogas. D. José Vidal y Rivas, comerciante capitalista, naviero y propietario.»[21] Els seus fills Josep i Emili Vidal-Ribas i Torrents van continuar el negoci sota la raó social Fills de J. Vidal i Ribas,[22][23] que a la següent generació seria Drogueria Vidal-Ribas SA.[24][25]
Finalment, Josep Vidal-Ribas i Güell, fill d'Emili, va dissoldre la societat i el local va ser ocupat per la distribuïdora Productos Químicos Gehe,[26] filial de l'alemanya Gehe & Co. AG constituïda el 1934. El 1943, la seva germana Mercè va vendre la finca a Vicenç Mauri i Anglada, que cap als anys 1945-1947 va presentar un projecte de reforma per tal de adaptar-la al seu nou ús industrial. Es van fer noves obertures a la façana del cos interior i es va cobrir el pati en la planta baixa amb una claraboia, mentre que la façana i el cos del carrer de Montcada no es modificaren. Tanmateix, l'agressivitat de les reformes, que van destruir una escala barroca al pati i altres elements de l'interior, van motivar una denúncia del Servei de Patrimoni.[19]
Un cop tancada la fàbrica, va ser objecte d'una intervenció entre 1994 i 1999 per tal d'unir-lo amb el veí Palau Finestres i incorporar tots dos al Museu Picasso. Aquesta actuació, obra de l'arquitecte Jordi Garcés, va suposar el buidat de tot l'interior (incloent-hi el pati central) i la construcció d'un nou edifici de formigó armat, a més de la creació de la nova Plaça de Raimon Noguera a la part posterior.[27][19]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Casa Casanovas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Casa Mauri». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 «RÈTOL FÁBRICA DE DULCES P. MAURI». Museu al carrer. Paisatge i patrimoni de la societat industrial. Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Arxivat de l'original el 24-01-2021.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 18, 30.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 246.
- ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 1, 78. AMCB, 1853.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 24-08-1882.
- ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 14. Enderrocar i reedificar de 4 pisos». C.XIV Obreria C-103. AHCB, 07-05-1829.
- ↑ «Jaume Artigas». 5.5 Documentació original d’arxius privats i patrimonials. Arxiu Josep M. Cuyàs i Tolosa. Museu de Badalona.
- ↑ «Jaume Artigas. Comerciant. Flassaders, 13. Enderrocar i reedificar de 4 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-104. AHCB, 26-11-1829.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 598 bis C.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1887, p. 794.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1904, p. 1324.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 467.
- ↑ Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 163.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 172-173, 676, 1040.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 176-177.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 179.
- ↑ 19,0 19,1 19,2 «PROJECTE D’INTERVENCIÓ A LES FAÇANES DEL MUSEU PICASSO, AL DISTRICTE DE CIUTAT VELLA BARCELONA». 01_P114_FMP_PE_ME_v4_sig.pdf p. 17-18. M A T T E R S Arquitectura SLP, 01-12-2021.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 240, 289.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. xxiii, 271, 395, 452, 794, 926, 928, 1139.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 747.
- ↑ El Mundo científico, 30-3-1901, p. 2.
- ↑ Anuario industrial y artístico de España, 1929, p. 466.
- ↑ Boletín de informaciones comerciales, març 1929, p. 164, 166, 169.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 140, 2017.
- ↑ JORDI GARCÉS, arquitecto. «AMPLIACIÓN Y REFORMA DEL MUSEO PICASSO. CALLE MONTCADA Nº 15-17-19-21-23. BARCELONA. 1999». www.arquitectura.com, 2000.
Bibliografia
[modifica]- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 83.
- Cabana, Francesc «Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Florensa i Ferrer, Adolf. La calle de Montcada. Ajuntament de Barcelona, 1959.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Ajuntament de Barcelona, 2020, p. 156-181. ISBN 978-84-9156-257-3.
Enllaços externs
[modifica]
- «Casa Casanovas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Edificis». Museu Picasso. Ajuntament de Barcelona.