Vés al contingut

Casa-fàbrica Marquès

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa-fàbrica Marquès
Dades
TipusEdifici residencial i fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFelip Ubach i Corbella Modifica el valor a Wikidata
Construcció1858 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Raval (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióValldonzella, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 04″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.38453°N,2.16625°E / 41.38453; 2.16625

La casa-fàbrica Marquès era un edifici situat al carrer de Valldonzella, 6 del Raval de Barcelona,[1] actualment desaparegut.

Història

[modifica]

A la dècada del 1840, el fabricant de filats i teixits Ramon Farguell[2] era instal·lat al carrer de Valldonzella, 23 (antic),[3][4] un edifici propietat del monestir del mateix nom.[5] El 1842, la seva filla Josepa Farguell i Mas es va casar amb Joaquim Marquès i Bolet, pertanyent a una família d'indians de l'Anoia que a mitjans del segle xix va fundar la casa de comerç Marqués Hermanos y Cía a Santiago de Cuba,[6] continuada pels seus dos fills grans Fidel i Joaquim Marquès i Farguell.[7]

Ramon Farguell va incorporar el seu gendre al negoci, i el 1849 van formalitzar la societat familiar, posant la fàbrica sota la direcció d'aquest.[8][9] El 1855, Farguell va encarregar al mestre d'obres Felip Ubach el projecte d'un petit edifici (núm. 2, després 4),[10] ampliat el 1858 a la part posterior.[11] Aquell mateix any, Joaquim Marquès li va encarregar un altre edifici que ocupava la major part de la parcel·la (núm. 2 bis, després 6),[12] i que a més de la fàbrica[13] allotjaria també la refineria de sucre del confiter Evarist Abella,[14][15][16] la primera de tot Catalunya i que fou present a l'Exposició de Barcelona del 1860.[17][18][19]

El 9 de desembre del 1867, l'explosió d'una caldera de la fàbrica d'estampats va provocar la mort de dues persones i danys materials de consideració:[20] «Segun se nos ha manifestado, la caldera que esplotó anteayer en la calle de Valldoncella era propiedad de D. Joaquin Marqués, dueño de la fábrica de estampados contigua á la refineria de Abella, y las víctimas fueron la portera y un operario de la espresada refineria, la que tambien sufrio perjuicios de la mayor consideracion.»[21]

Joaquim Marquès va morir el 9 de febrer del 1898, poc abans de l'esclat de la Guerra hispano-estatunidenca, i va repartir l'herència entre els seus vuit fills de forma equitativa.[22] Finalment, la casa-fàbrica fou expropiada per l'Ajuntament de Barcelona el 1956[23] i enderrocada poc després[24] per a la urbanització de la plaça de Castella i la construcció de l'Edifici Luminor, obra de l'arquitecte Josep Soteras i Mauri.[25]

Quarteró núm. 79 de Garriga i Roca (c. 1860)

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Anuario-Riera, 1896, p. 440. 
  2. Diario de Barcelona, 21-12-1840, p. 5219. 
  3. Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56. 
  4. Guía general de Barcelona, 1849, p. 379, 383. 
  5. «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 3, 79. AMCB, 1853.
  6. Bretos, 2021, p. 19.
  7. Bretos, 2021, p. 19, 23.
  8. AHPB, notari Josep Elias i Cebrià, manual 1.266/11, f. 261v-263v, 5-9-1849, i f. 263v-266v, 6-9-1849.
  9. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 312, 318. 
  10. AMCB, Q127 Foment 778 bis C.
  11. «Ramón Farguell. Valldonzella 2. Ampliació d'una casa». Q127 Foment 36/1858. AMCB.
  12. «Joaquín Marqués. Valldonzella». Q127 Foment 28/1858. AMCB.
  13. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 243. 
  14. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 129, 189. 
  15. El Telégrafo (edición mañana), 30-12-1860, p. 7373. 
  16. Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. xxii, 3, 5, 57, 92, 299, 616, 943, 1108. 
  17. Catálogo de la Exposición Industrial y Artística de Productos del Principado de Catalunya, 1860, p. 24, 59. 
  18. Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la Exposición Industrial y de Productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 37, 174. 
  19. Cabana, 1992.
  20. Diario de Barcelona (edición mañana), 10-12-1867, p. 11354. 
  21. Diario de Barcelona (edición mañana), 11-12-1867, p. 11395. 
  22. Bretos, 2021, p. 23.
  23. Gaceta municipal de Barcelona, 14-11-1955, p. 1009. 
  24. Gaceta municipal de Barcelona, 17-03-1958, p. 204. 
  25. «Edificio Luminor». Fundació Docomomo Ibérico.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]