Casa-fàbrica Gelabert
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Arquitecte | Ignasi March | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Marquès de Barberà, 35 i Nou de la Rambla, 60 i Marquès de Barberà, 37 i Sant Oleguer, 15 bis | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Gelabert era un conjunt d'edificis situats als carrers del Marquès de Barberà, Sant Oleguer i Nou de la Rambla del Raval de Barcelona, avui desapareguts.
Història
[modifica]El 1791, Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al fabricant d'indianes Josep Gelabert una parcel·la del seu hort de 90 pams d'amplada al carrer que duu el seu nom,[1] on aquest va fer construir una casa-fàbrica (núm. 35). El 1793, el marquès li va establir una altra parcel·la al costat de l'anterior,[2] on el 1794 va fer construir una casa-fàbrica de planta baixa i quatre pisos (núm. 37),[3] i el 1798 va demanar permís per a fer-hi reformes.[4] El 1802, va adquirir en emfiteusi al flequer Francesc Massana (vegeu casa-fàbrica Miquel Comas) una parcel·la al carrer de Sant Oleguer,[5] on va fer construir un altre edifici segons el projecte del mestre de cases Ignasi March,[6] i el 1803 va adquirir la propietat dels germans Serrallach al carrer Nou de la Rambla (núm. 58), incloent-hi una part de l'antiga fàbrica d'indianes de Gregori French al seu costat, on el 1805 va fer construir un altre edifici (núm. 60).[7]
A l'Almanak mercantil del 1802 figurava la raó social Josep Gelabert i Fill com a interessada en la Companyia de Filats de Cotó.[8] El 1818, la fàbrica tenia en funcionament 9 màquines de filar mule-jennies de 120 fusos i 2 de 72 fusos,[9] i la Guía de forasteros en Barcelona del 1821 citava el fabricant Josep Gelabert i Valls al núm. 18 (antic) del carrer de la Fontseca.[10] El 1842 hi havia el fabricant de filats i teixits de cotó i mescla Sebastià Fernández,[11] i posteriorment s'hi va instal·lar el fabricant de teixits de cotó Marià Güell i Bigorra[12] (vegeu casa-fàbrica Castelló-Güell).
El 1857 hi havia la fàbrica d'estampats de Micollier i Cia,[13] i el 1858 es va constituir la societat Micollier i Casades, els socis de la qual eren Michel Micollier i Pau Casades i Espoy (Agramunt, 1818 - Barcelona, 1902),[14][15] que es va presentar a l'Exposició Industrial de 1860.[16] El 1861, es van separar, i Casades hi va continuar en solitari:[17][18][19] «Barbará, 37, Estampados de Pablo Casades. Fábrica dedicada á la pañolería de algodon, en cuya clase tiene un surtido completo en todos anchos, desde 3 hasta 8 cuartas, presentando una grande variedad y novedad en dibujos. Espediciones á todas partes.»[20] A finals de segle, Casades va traspassar el negoci a la societat basca Subijana y Cía,[14][21][22] que el 1897 va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor.[23]
El 1869, Maria Àngela Gelabert i Jordà, neta del fundador i vídua del comerciant Joaquim Martí i Codolar,[24] va fer reformar la façana del carrer del Marquès de Barberà, 37 amb un estucat d'encintat de carreus, segons el projecte del mestre d'obres Jaume Brossa i Mascaró.[25][26] El 1877, va demanar permís per a enderrocar la casa-fàbrica del núm. 35 i construir-hi un nou edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, projectat pel mateix Mascaró.[27][26]
El 1911, la societat Mans, Comas i Marsal, dedicada a la fabricació i venda d'articles de vidre i porcellana,[28] va demanar permís per a construir un cobert al pati interior[29] i dos forns de mufla al núm. 60 del carrer Nou de la Rambla,[30] i novament el 1920 per a instal·lar un motor elèctric al carrer del Marquès de Barberà, 37 i de Sant Oleguer, 15 bis.[31]
A la dècada del 1940, en els baixos del núm. 60 del carrer Nou de la Rambla i el núm. 35 del de Marquès de Barberà, van obrir les Galeries Conde.[32][26] Finalment, tota aquesta illa (anomenada «Illa de Sant Ramon») va ser enderrocada cap als anys 1989-1990, afectada pel PERI del Raval.[33]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 733-737, 8-11-1791.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/20, f. 330-335, 25-4-1793.
- ↑ «Joseph Gelabert. Fabricant d'indianes. Marquès de Barberà. Casa. Planta baixa i quatre pisos. Edificar». C.XIV Obreria C-66/1794-002. AHCB, 10-01-1794.
- ↑ «Joseph Gelabert. Marquès de Barberà. Fabricant d'indianes. Casa. Tancar tres finestres i convertir-les en una gran porta». C.XIV Obreria C-79/1798-117. AHCB, 18-06-1798.
- ↑ AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/23, f. 424v-426, 14-7-1802.
- ↑ «Josep Gelabert. Fabricant d'indianes. Sant Oleguer. Casa. Edificar amb 4 pisos i balcons». C.XIV Obreria C-88/1802-050. AHCB, 20-04-1802.
- ↑ «Josep Gelabert. Fabricant d'indianes. Conde del Asalto (Nou de la Rambla). Casa. Edificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-98/1805-175. AHCB, 12-12-1805.
- ↑ Almanak mercantil ó Guía de comerciantes para el año 1802, p. 253, 407.
- ↑ Sánchez, 2000, p. 505.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona para el año 1821, 1821, p. 91.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 34, 59.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 384.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 189, 318.
- ↑ 14,0 14,1 «Palauet Casades». Cases singulars.
- ↑ AHPB, notari Antoni Torrents, 15-8-1858.
- ↑ Orellana, Francisco J. Reseña de la Exposición Industrial y Artística de Barcelona, 1860, p. 201-202.
- ↑ AHPB, notari Ferran Ferran, manual 1.312/26. f. 222-224v, 12-3-1861.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 209.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1885, p. 695.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones, de la magistratura y de la administración, ó Diccionario indicador, 1863, p. 437.
- ↑ «SUBIJANA Y COMPAÑÍA». Auñamendi Eusko Entziklopedia. Bernardo Estornés Lasa Funtsa.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1904, p. 1305.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 18 Z, 5-7-1897.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 289.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2095 bis C.
- ↑ 26,0 26,1 26,2 Alexandre, 2000.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 623 F.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1911, p. 1637.
- ↑ «Mans, Comas i Marsal. Barberá (Marquès de Barberà) 35. Construir cobert en el pati posterior de la finca». Q127 Foment 70/1911. AMCB.
- ↑ «Mans, Comas i Marsal. Barberá (Marquès de Barberà) 35. Instal·lar dos forns Mufla en els baixos de la finca». Q127 Foment 71/1911. AMCB.
- ↑ «Barbará (ara Marquès de Barberà) 37 i San Olegario (ara Sant Oleguer) 15. Raó social "Mans Comas y Compañía". Instal·lar un electromotor en un taller de llauneria». Q127 Foment 953/1920. AHCB.
- ↑ March, Enric H. «Galeries comercials de Barcelona, del segle XIX al XXI». Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons. Enric H. March, 01-04-2017.
- ↑ «Casa-fàbrica Gelabert». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 326-328. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Sánchez, Alexandre «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera catalana, 1797-1839». Revista de Historia Económica, 3, otoño-invierno 2000, pàg. 485-523. ISSN: 0212-6109.
