Carrer de Milans
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Carrer i conjunt d'edificis  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Milans, 1-9 i 2-4, Avinyó, 33-35, Ataülf, 22 i Gignàs, 3 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 438 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
.jpg)
El carrer de Milans és un conjunt arquitectònic del barri Gòtic de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un conjunt d'edificis que comparteixen les façanes, compostes amb portals rectangulars als baixos i entresòls amb balconeres sobre motllura plana. Els quatre pisos restants tenen balcons (excepte el primer, amb llargues balconades) de llosana de pedra de Montjuïc. Els cossos més propers als angles es destaquen per senzills florons de terracota enmig de plafons motllurats i, als baixos de pedra, per l'encoixinat horitzontal.[2]
Història
[modifica]El 1849, i per encàrrec de Francesc de Milans i de Duran[3] i el seu fill Ramon de Milans i de Gregorio,[4] l'arquitecte Francesc Daniel Molina va projectar el traçat d'un nou carrer entre el dels Escudellers (actualment Avinyó) i la placeta dels Lleons (actualment carrer d'Ataülf), amb una placeta arrodonida al centre:[5] «Se concede permiso á D. Francisco de Milans y de Durán y D. Ramon de Milans y de Gregorio, propietarios y vecinos de esta ciudad, para abrir una calle del ancho de veinte y cinco palmos, que desde la de Escudellers atraviese todo el terreno de su propiedad hasta la plazuela dels Lleons, con arreglo al plano que han acompañado, [...] Barcelona 24 de marzo de 1849.»[6]
El 1850, el mateix Molina s'encarregà de projectar la casa del núm. 2, propietat de Miquel Moler i Nonell:[7] «Se concede permiso á D. Miguel Moler y Nonell para derribar la parte de casa que posee de la que en el día ocupa la de los señores Milans en la calle de Escudellers y reedificarla con arreglo a las fachadas que ha presentado, formando esquina y frente en la calle proyectada que ha de atravesar hasta la plazuela dels Lleons, [...] pudiendo elevar el edificio hasta la altura de cien palmos, mediante adornar las referidas fachadas en los términos que el Excmo. Ayuntamiento tiene acordados. Barcelona 30 de enero de 1850.»[6][8]
En els anys següents es construirien les cases núms. 1-3[9][10] i les que formen el costat septentrional de la placeta (núms. 5-7),[10] propietat dels Milans, totes projectades per Molina. Posteriorment, la del núm. 1 va passar a mans de Miquel Manegat i Puig, que el 1886 va demanar permís per a remuntar-hi un quart pis.[11]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Conjunt del carrer Comtessa de Sobradiel (Urbanització del Palau Reial Menor)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 57.
- ↑ «Francisco de MILANS y de DURAN». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Ramón de MILANS y de GREGORIO». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Obertura d'un nou carrer des del carrer Escudillers blancs a la plaça dels Lleons sol·licitat per Francisco de Milans i de Duran i Ramon de Milans i de Gregorio». Q136 Obres públiques 3/1 1121. AMCB, 04-05-1849.
- ↑ 6,0 6,1 El Sol, 12-04-1850, p. 3.
- ↑ «Miguel Moler i Nonell per enderrocar i edificar una casa al carrer projectat que va des de Escudillers a la placeta dels Lleons. Escudillers (ara Milans 2 i Avinyo 35)». Q127 Foment 479 C. AMCB, 16-01-1850.
- ↑ García Fortes, 2001, p. 21.
- ↑ «Francisco i Ramon Milans. Avinyó (33) i Milans (1). Construir casa a un solar». Q127 Foment 602 bis C. AMCB, 21-01-1852.
- ↑ 10,0 10,1 «Permís a Francisco de Milans per construir tres casas en un terreny situat al carrer obert que creua des d'Escudillers a la plaça dels Lleons (ara: carrer Milans 3-7)». Q127 Foment 665 bis C. AMCB, 04-02-1853.
- ↑ «Permís a Miguel Manegat per construir un quart pis a la casa número 83 del carrer Escudillers (ara: Avinyo 33 - Milans 1)». Q127 Foment 967 O. AMCB.
Bibliografia
[modifica]- Bencomo Mora, Carme-Eulàlia «La familia Milans. Comercio y nobleza en la Cataluña del siglo XVIII». Pedralbes. Revista d’història moderna, 3, 1983, pàg. 325-331.
- García Fortes, Salvador «Antecedentes de la arquitectura barcelonesa de la Terracota». La Terracota como elemento ornamental en la arquitectura de Barcelona. Técnicas de fabricación, conservación y restauración (tesi doctoral). Departament de Pintura. Universitat de Barcelona, 10-05-2001, pàg. 9-29.
- Hereu, Pere; Montaner, Josep Maria; Ramon, Antoni «Sobre els processos d'urbanització i construcció a la zona del Palau Reial Menor de Barcelona». Història urbana del Pla de Barcelona: Actes del II Congrés d'Història del Pla de Barcelona celebrat a l'Institut Municipal d'Història els dies 6 i 7 de desembre de 1985, Volum II. Ajuntament de Barcelona, 1989, pàg. 145-165.
- Hereu Payet, Pere; Oliveras Samitier, Jordi; Paricio Casademunt, Antoni; Rodríguez Pedret, Carme; Rosselló i Nicolau, Maribel; Serra Santasusagna, Joan. El teixit residencial en la formació de la metròpolis moderna: el cas de Barcelona 1840-1936. Volum I: Les operacions de creació d'habitatge dins Ciutat Vella (1840-1880). Universitat Politècnica de Catalunya, 2013, p. 76-81.
Enllaços externs
[modifica]
- «Cases Milans». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Placeta Milans». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.