Vés al contingut

Burgàs

Plantilla:Infotaula geografia políticaBurgàs
Бургас (bg) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusgran ciutat, capital municipal, seu d'una óblast i ciutat de Bulgària Modifica el valor a Wikidata

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 30′ 11″ N, 27° 28′ 13″ E / 42.502965°N,27.470179°E / 42.502965; 27.470179
PaísBulgària
ProvínciaProvíncia de Burgàs
MunicipiBurgas Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població210.284 (2024) Modifica el valor a Wikidata (829,05 hab./km²)
Geografia
Superfície253,644 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Negra, Lake Mandrensko (en) Tradueix, Lake Burgas (en) Tradueix i Lake Atanasovsko (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Cap de governDimitar Nikolov (en) Tradueix (2007–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal8000–8002, 8005, 8014–8019, 8125, 8008–8012 i 8127 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic56 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webburgas.bg… Modifica el valor a Wikidata

Burgàs[1] (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la mar Negra a la badia de Burgàs. Té una població de 210.260 habitants (43.684 habitants el 1956). És la quarta ciutat del país després de Sofia, Plòvdiv i Varna. És capital de la província de Burgàs i centre turístic, industrial, amb refineries de petroli i petroquímiques i també pesquer, sent el segon port més important del país.[2] La ciutat disposa d'aeroport.

Història

[modifica]

Burgàs fou la clàssica Pyrgos (Πύργος), fundada per colons d'Apol·lònia de l'Euxí (Zozòpolis) com a punt d'observació militar inicialment contra un altre estat de la zona, la ciutat de Mesèmbria. A la zona també hi va haver els establiments de Castrition, Skafida i Rossokastron. Sota els romans es va dir Deultum i fou establerta com a colònia militar per Vespasià. Sota el domini romà d'Orient es va dir Pirgos (Πύργος, que vol dir "torre"). Va passar als otomans el 1367/1368 i fou una base naval otomana utilitzada durant les campanyes dels Balcans; fou també un lloc per la construcció de vaixells, especialment després de la batalla de Lepant (1571). Al segle xvii es deia Ahelo-Pirgas i s'estava convertint en una vila. Una comissió de reforma otomana la va visitar el 1784 i va agafar el nom de Burgàs; a començament del segle xix fou atacada algunes vegades pels bandits anomenats kurzdhali; fou una etapa dels russos en el seu avanç cap a Edirne el 1829. Hi va viure per un temps el poeta polonès Adam Mickiewicz (1855) i en aquest temps ja havia adquirit una certa preeminència economica.[3] Al temps de la independència de Bulgària tenia tres mil habitants, la majoria grecs.

Una de les illes del Príncep, prop d'Istanbul, i 10 llocs d'Anatòlia occidental, porten també aquest nom.

Atraccions

[modifica]
  • Museu històric regional de Burgàs
  • Museu Etnogràfic
  • Museu de Natura i Ciència
  • Galeria d'art
  • Casa de l'Òpera
  • Festival Internacional de Folklore

Personatges

[modifica]
  • Apostol Karamitev (1923–1973), actor
  • Dimitar Dimitrov (nascut 1959), entrenador de futbol
  • Georgi Chilikov (nascut 1978), futbolista
  • Georgi Kostadinov (nascut 1950), boxejador campió olímpic
  • Georgi Kaloyanchev (nascut 1925), actor
  • Georgi Mihalev (nascut 1968), nedador
  • Kostas Vàrnalis (1884–1974), poeta grec
  • Nedyalko Yordanov (nascut 1940), escriptor
  • Nikola Stanchev (nascut 1930), primer campió olímpic búlgar
  • Petya Dubarova (1962–1979), poetessa
  • Prodan Gardzhev (1936–2003), lluitador campió olímpic
  • Radostin Kishishev (nascut 1974), futbolista
  • Zlatko Yankov, (nascut 1966), futbolista
  • Todor Kiselichkov, (nascut 1975), futbolista

Agermanaments

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Un avió polonès aterra d'emergència per una alerta de bomba». El Punt Avui, 19 novembre 2015. [Consulta: 28 agost 2022].
  2. «Burgas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
  3. Burgas, Bulgaria (Eyewitness Travel), Jonathan Bousfield and Matt Willis, Dorling Kindersley Limited, Londres, 2008, p. 210.
  4. «Batumi - Twin Towns & Sister Cities» (en anglès). Ajuntament de Batumi. Arxivat de l'original el 2012-05-04. [Consulta: 2 abril 2014].

Enllaços externs

[modifica]