Vés al contingut

Braquiació

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Atèlid braquiant

La braquiació (del mot llatí per dir "braç") és una forma de locomoció arborícola en què els primats es gronxen d'una branca a una altra utilitzant únicament els braços.

Braquiadors

[modifica]

Els únics braquiadors autèntics són els simis inferiors (gibons i siamangs). Un gibó pot braquiar a velocitats tan altes com 55 km/h i pot desplaçar-se fins a sis metres amb cada gronxada. Les mones aranya i els orangutans són considerats semibraquiadors.

Origen de la braquiació

[modifica]

La braquiació s'origina a l'Àfrica fa uns tretze milions d'anys. L'aparició de primats més grans que aprenen a moure’s penjant-se de les branques és un dels trets que diferència els humans d'altres simis, i els obliga a fer un llistat de canvis corporals que han perdurat fins al dia d'avui en moltes espècies, a part de la humana.[1]

Característiques que contribueixen a la braquiació

[modifica]

Algunes de les característiques que permeten als gibons, siamangs i altres primats per braquiar-se inclouen les següents: ungles petites en lloc d'urpes, dits que es tanquen cap endins, polzes oposables, extremitats anteriors llargues, articulacions glenohumerals de rotació lliure, la columna vertebral passa a ser vertical, el tòrax s'estreny entre el pit i l'esquena i s'eixampla de manera lateral.[2]

Braquiació i els humans

[modifica]

Els humans moderns conserven moltes característiques físiques que suggereixen un avantpassat protobraquiador, incloent-hi articulacions glenohumerals flexibles i dits ben adaptats per agafar-se. En els simis, aquestes característiques eren adaptacions per la braquiació. Tot i que els humans normalment no braquien, la seva anatomia suggereix que la braquiació pot ser una preadaptació al bipedisme i els humans moderns sans encara són capaços de braquiar. Alguns parcs per nens inclouen trepadores on els nens juguen braquiant.

Referències

[modifica]
  1. Corbella, Josep; Eudald Carbonell, Salvador Moyà, Robert Sala. «2. ABANS DELS AUSTRALOPITECS. Mitjans de locomoció revolucionaris». A: SAPIENS. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència. Labutxaca, 16 de maig, p. 172. ISBN 978-84-9930-100-6. 
  2. Corbella, Josep; Eudald Carbonell, Salvador Moyà, Robert Sala. «2. ABANS DELS AUSTROLOPITECS. Mitjans de locomoció revolucionaris». A: SAPIENS. El llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència. Labutxaca, 16 de maig, p. 172. ISBN 978-84-9930-100-6. 
  • Rice, Patricia C.; Norah Moloney (2005). Biological Anthropology and Prehistory: Exploring our Human Ancestry. Pearson Education, Inc., p. 178-179, 192. ISBN 0-205-38196-0

Enllaços externs

[modifica]
  • Brittanica.com (anglès)
  • Dictionary.com (anglès)