Brandi
Epònim | Cougnat |
---|---|
Tipus | beguda destil·lada |
Basat en | vi, Vitis vinifera i poma |
Característiques | |
Grau alcohòlic | 40 % 60 % |
Color | ambre |
Brandi (apòcope del neerlandès brandewijn per a vi destil·lat) és una beguda alcohòlica feta a partir de vi. Sol tenir un volum d'entre 40 i 60% d'etanol. El seu procés de maduració es fa en barrils de fusta (de roure o d'alzina).[1]
L'origen del brandi és incert, però està lligat al desenvolupament de la destil·lació. Ja des de les antigues Grècia i Roma i Babilònia es coneixien begudes d'alcohol concentrat. El brandi tal com se'l coneix avui va aparèixer al segle xii i es va fer popular al segle xiv. Al principi el vi era destil·lat per a fer-ne més fàcil la conservació i el transport. Poc abans del seu consum es diluïa en aigua. Després es va descobrir que si s'emmagatzemava en barrils de fusta, el producte resultant millorava considerablement.
N'hi ha de diferents tipus, entre d'altres:
- Conyac, doblement destil·lat. Les marques més populars són Martell, Rémy Martin, Hennessy i Courvoisier (el preferit de Napoleó). Moltes marques que no són de la regió francesa de Cognac (on es fabrica aquest tipus de brandi) i que produeixen licors de qualitat similar o superior no poden utilitzar aquest nom per ser una denominació d'origen.
- Armanyac, està fet de raïm de la regió occitana homònima (Armanyac). El seu procés consisteix en una destil·lació simple en continu amb estris de coure i reposat en barrils de roure de Gascunya o Llemosí. L'armanyac és el primer licor destil·lat a França. Es deixa envellir més anys que el conyac, entre 12 i 20 anys, o fins i tot per sobre dels 30. Una marca popular és Marquis de Montesquieu.
A Espanya, Jerez acapara el 94% de la producció estatal, mentre que als Països Catalans els brandis més apreciats són els del Penedès.[1] El brandi de raïm dels Estats Units prové gairebé sempre de Califòrnia, és més clar però més fort de sabor que els europeus.
Altres destil·lats parents són el marc, fet a partir de la brisa de raïm, i els aiguardents a base d'altres fruites, com poma, pruna, préssec, cirera (kirsch), gerd, móra i albercoc. Generalment, l'aiguardent de fruita és clar i se sol beure fred i amb gel. Un dels més coneguts és el calvados de la Baixa Normandia, fet a partir de sidra.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Brandi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.