Boruca
Bronka, Bronca o Brúnkajk | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 3 (2007)[1] |
Autòcton de | Àrea lingüística mesoamericana |
Estat | Costa Rica |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües txibtxa llengües vòtiques | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
Codis | |
ISO 639-2 | brn |
ISO 639-3 | brn |
Glottolog | boru1252 |
Ethnologue | brn |
UNESCO | 1873 |
IETF | brn |
Endangered languages | 2596 |
El boruca (també conegut com a bronka, bronca o brúnkajk) és una llengua ameríndia de la família txibtxa parlada pels boruques, un dels pobles indígenes de Costa Rica. És gairebé extingida. El 1986 només tenia cinc dones que el parlaven amb fluïdesa, endemés de 30-35 persones que el parlaven amb no tanta fluïdesa, mentre que el 2007 només en quedaven 3. És ensenyada com a segona llengua a l'escola primària local Escuela Doris Z. Stone. Hom pot sentir paraules i frases boruca barrejades en converses en espanyol, però és força estrany sentir una conversa perllongada en boruca.
Gramàtica
[modifica]Els pronoms personals (la ˇ representa una glotal.)[2]
Persona | Singular | Plural |
---|---|---|
1a | át | diˇ / diˇ rójc |
2a | bá | biˇ / biˇ rójc |
3a | i | i rójc / iˇ rójc |
Els nombres (la "ṅ" és usada en comptes de "n" amb una "¨" dalt, ja que aquest caràcter no està disponible. Això produeix un so una mica diferent de la n o ñ normal.)[3]
Nombres | boruca |
---|---|
1 | éˇxe, éˇxi |
2 | búˇc |
3 | maṅ |
4 | bájcaṅ |
5 | shishcáṅ |
6 | téshan |
7 | cúj, cújc |
8 | éjtaṅ |
9 | cújtaṅ, éjcuj |
10 | téjcuj, cróshtaṅ, búˇc cúj |
Referències
[modifica]- ↑ Boruca referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
- ↑ Quesada Pacheco, Miguel Ángel. Hablemos boruca (en español / boruca). San José, Costa Rica: Ministerio de Educación Pública, 1995, p. 33. ISBN 9977-60-114-3.
- ↑ Quesada Pacheco, Miguel Ángel. Hablemos boruca (en español / boruca). San José, Costa Rica: Ministerio de Educación Pública, 1995, p. 82. ISBN 9977-60-114-3.