Vés al contingut

Biehlita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralBiehlita

Fibres de biehlita del Tsumeb
Fórmula química((Sb,As)O)₂[MoO₄]
Localitat tipusmina Tsumeb, Regió d'Otjikoto, Namíbia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.DB.60
Nickel-Strunz 9a ed.4.DB.60 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Grup espacialgrup espacial 15 Modifica el valor a Wikidata
Colorblanc
Duresa1 a 1,5
Lluïssorvítria, sedosa
Color de la ratllablanca
Propietats òptiquesbiaxial
Dispersió òpticaextrema
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1999-019
SímbolBhl Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La biehlita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el seu nom de Fredrich Karl Biehl, el primer en fer treball mineralògic en el dipòsit de Tsumeb.

Característiques

[modifica]

La biehlita és un òxid de fórmula química ((Sb,As)O)₂[MoO₄]. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1999. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls són fibrosos, de fins a 1 centímetre de llargada, allargats al llarg de [001], en masses afeltrades i agregats irregulars.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1 i 1,5, sent un mineral molt tou.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la biehlita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitja; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita i alumotantita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Tsumeb, a la regió d'Otjikoto (Namíbia), l'únic indret on se n'ha trobat. Es troba associada amb anglesita i wulfenita sobre grans fins de coure a la zona d'oxidació de la mina de Tsumeb. Es tracta d'un mineral secundari poc freqüent, provinent d'una zona oxidada d'un dipòsit hidrotermal polimetàl·lic de dolomia.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Biehlite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 30 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Biehlite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 30 abril 2016].