Bayleyita
Bayleyita | |
---|---|
Bayleyita procedent de l'àrea del llac Ambrosia (Nou Mèxic, EUA). Mides 4,6 x 2,4 x 1,6 cm | |
Fórmula química | Mg₂(UO₂)(CO₃)₃·18H₂O |
Epònim | William S. Bayley (en) |
Localitat tipus | mina Hillside, Bozarth Mesa, Bagdad, Districte Eureka, Comtat de Yavapai, Arizona, Estats Units |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.ED.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.ED.05 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/D.04 |
Dana | 15.3.3.1 |
Heys | 11.11.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 26,65Å; b = 15,31Å; c = 6,53Å; β = 93,07° |
Color | groc, groc blanquinós |
Diafanitat | translúcida |
Densitat | 2,05 g/cm³ (mesurada); 2,06 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,453 a 1,455 nβ = 1,490 a 1,492 nγ = 1,498 a 1,502 |
Birefringència | δ = 0,045 a 0,047 |
Pleocroisme | visible |
Angle 2V | mesurat: 30° |
Dispersió òptica | r > v distingible |
Fluorescència | lleugerament fluorescent en llum ultraviolada |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1948 |
Símbol | Byy |
Referències | [1] |
La bayleyita és un mineral de la classe dels carbonats. Anomenat per William Shirley Bayley (1861-1943), mineralogista i geòleg americà. Va ser observat i recollit prèviament pel geòleg americà Charles Alfred Anderson de la zona d'oxidació de la mina Hillside (Arizona, EUA), i va ser descrit com a nou mineral per Axelrod et al., 1951.[1][2]
Característiques
[modifica]La bayleyita és un carbonat de fórmula química Mg₂(UO₂)(CO₃)₃ ·18H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Quan es mostreja el mineral i s'emmagatzema en una atmosfera més seca, s'acaba convertint en pols groga. És soluble en aigua.[1]
Formació i jaciments
[modifica]Generalment el mineral es troba en forma de crostes o eflorescències que recobreixen guix o esquists micàcis; generalment es forma com a cobertora de parets després de l'explotació de la mina. La bayleyita sol trobar-se associada a swartzita, schröckingerita, guix i andersonita. S'ha descrit a tots els continents tret d'Àsia i Oceania.[1] A Catalunya s'ha descrit a la mina Eureka, al municipi de la Torre de Capdella (Pallars Jussà), en un context d'impregnacions de coure i urani en conglomerats i gresos permico-triàssics (Bundsandstein); actualment la mina resta abandonada.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Bayleyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Axelrod et. al (1948). Bull. geo. Soc. Amer 59:1310
- ↑ «Eureka mine, Castell-estaó, La Torre de Cabdella (La Torre de Capdella), La Vall Fosca, El Pallars Jussà, Lleida (Lérida), Catalonia, Spain». www.mindat.org. [Consulta: 4 gener 2017].