Batalla de Manresa
Guerra de Successió Espanyola | |||
---|---|---|---|
Tipus | batalla | ||
Data | 7 de maig de 1714 | ||
Coordenades | 41° 42′ N, 1° 48′ E / 41.7°N,1.8°E | ||
Lloc | Manresa | ||
Estat | Espanya | ||
Resultat | Victòria catalana | ||
Front | Front exterior | ||
Campanya | Guerra dels catalans (1713-1714) | ||
Bàndols | |||
| |||
Comandants | |||
| |||
Forces | |||
|
El batalla de Manresa fou un combat lliurat el 7 de maig de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Antecedents
[modifica]La ciutat va jurar fidelitat a Felip V d'Espanya el juliol de 1713 i el duc de Pópuli va enviar el dia 3 d'agost un gran exèrcit format per 4.000 soldats borbònics a les ordres del tinent general José de Armendáriz i del general de batalla José Carrillo de Albornoz.[1]
En decretar la Junta de Braços la guerra a ultrança[2] el coronel català Josep de Peguera i de Cortit, amb 60 cavalls rebé l'ordre d'ocupar Manresa i es va poder formar la Coronela de Manresa amb 400 combatents capitanejats per Joan Sobrebals, que van sortir de la ciutat. En venjança el 13 d'agost José Carrillo de Albornoz va ordenar la crema de les cases dels principals cabdills revoltats tot i que el foc es va escampar per tota la ciutat.[1]
Batalla
[modifica]El coronel Antoni Desvalls i de Vergós va fer una incursió sobre Manresa el 7 de maig de 1714 en la que va derrotar el regiment borbònic napolità de Félix Álvarez de la Escalera, que morí en el combat,[3] i Desvalls va fer 300 presoners.[4]
Conseqüències
[modifica]El 7 de maig de 1714 Antoni Desvalls i de Vergós va presentar batalla als borbònics en el Combat de Mura, derrotant la columna de Diego González,[5] dirigint-se posteriorment a Terrassa, sent atacat el dia 9 a Esparreguera per un destacament sortit de Martorell.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Manresa». Viles cremades. Bages 1714. Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: 3 agost 2013].
- ↑ Conclusions de la Junta de Braços publicades en forma de ban el 24 de juliol de 1713
- ↑ Castellví i Obando, 2002, p. 78.
- ↑ Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.3 (D-L). Albertí, 1969, p. 369.
- ↑ 5,0 5,1 Albertí, Santiago. Diccionari biogràfic. vol.2 (D-L). Albertí, 1969, p. 44.
Bibliografia
[modifica]- de Castellví i Obando, Francesc. Narraciones Históricas desde el año 1700 al 1725 (en castellà). vol.IV (1714-1725). Fundación Francisco Elías de Tejada y Erasmo Pèrcopo, 2002. ISBN 84-931265-0-0.