Bartolomé Bermejo

Bartolomé Bermejo
	; Retaule de la Mare de Déu de Montserrat a la catedral d'Acqui Terme
Biografia
Naixement	(es) Bartolomé de Cárdenas ; 1440 (Gregorià) ; Còrdova (Corona de Castella)
Mort	1500 (Gregorià) (59/60 anys); Barcelona (Corona d'Aragó)
Activitat
Camp de treball	Arts visuals
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	pintor, artista visual
Gènere	Renaixement nòrdic
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1468 (Gregorià)) Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb el donant Antoni Joan; (dècada del 1470) Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs ;

Bartolomé Bermejo, dit també Bartolomé de Cárdenas i el itinerante (Còrdova?,^[1] cap a 1440 – Barcelona, cap a 1498) va ser un pintor actiu a la Corona d'Aragó, a la fi del segle xv.^[2] Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.^[3]

Biografia

De la vida de Bartolomé Bermejo, un dels més destacats pintors de l'estil hispanoflamenc, amb prou feines es tenen dades. Es pensa que va néixer a Còrdova, ja que en 1490 va signar la Pietat de la catedral de Barcelona amb la fórmula «Bartolomeus Vermeio Cordubensis», encara que segons Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid), les lletres de la C a la E han estat retocades.^[1] El seu cognom real era Cárdenas i l'apel·latiu Bermejo (o Rubeus en llatí) podria ser degut al seu aspecte físic; poder ser pèl-roig, o tenia la pell rogenca, o agradar de vestir peces d'aquest color.^[1]

Va treballar principalment als territoris de la Corona d'Aragó. Va col·laborar amb Martí Bernat i Miguel Ximénez, entre d'altres, que es considera que són els seus continuadors. Va estar a València, on va deixar el Sant Miquel de l'església de Tous (1468) signat «Bartolomeus Rubeus», actualment a la National Gallery, Londres, amb un donant perfectament caracteritzat a la manera de Dierick Bouts. Allà hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot qui li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460, any que podria haver obtingut el rang de "mestre pintor" amb la taula de la Dormició de la Verge.^[2] Després es documenta la seva activitat com a pintor a Saragossa (1474-1477) i Barcelona (1486-1495) i, després, és possible que passés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica.

Per raó, molt possiblement, de la seva condició de jueu convers, Bermejo va ser un artista nòmada, que va haver de treballar en diverses poblacions; i ja que el sistema gremial impedia el treball a artistes forans, va haver d'associar-se amb artífexs locals, que van resultar ser sempre inferiors a ell.

Es documenta la seva activitat com a pintor a Daroca entre 1474 i 1477, ocupat en el retaule major de la parròquia de Santo Domingo de Silos, encara que la seva presència en aquesta ciutat és possible que sigui alguna cosa anterior. En 1477 es va traslladar a Saragossa on consta la seva presència fins a finals de 1484, amb obres a la Seu del Salvador i la primitiva Església del Pilar, per la qual en col·laboració amb Martí Bernat va executar el retaule del mercader Joan Lobera, contractat el 1479 i lliurat el 10 de desembre de 1484.^[4]

Des de 1486 està documentat a Barcelona, on va competir amb Jaume Huguet per a l'adjudicació de la pintura de les portes de l'orgue de Santa Maria del Mar i va signar en 1490 el retaule de la Pietat amb sant Jeroni i el donant, el canonge Lluís Desplà. Havia de residir encara a Barcelona el 1498, quan es data la Santa Faç de la catedral de Vic, la seva última obra documentada. Les últimes ressenyes sobre ell al·ludeixen a treballs menors, com el disseny de vitralls, de manera que se suposa que la seva etapa final va ser econòmicament precària.

Estil

Pel seu estil, s'ha suposat per molt temps que Bartolomé Bermejo va estudiar a Flandes, però no hi ha documentació que doni suport a una estada en terres tan llunyanes, i avui es tendeix a pensar que Bermejo es va inspirar en pintures flamenques que arribaven a la península. Ignorat per la historiografia de l'art durant segles, el descobriment d'aquest pintor es remunta al començament del segle xx. Avui dia, Bermejo és considerat un dels més importants artistes gòtics de la península Ibèrica.

L'obra de Bartolomé Bermejo s'emmarca a la pintura gòtica del segle xv, dintre de la tendència hispanoflamenca. Encara que va néixer a Còrdova, el seu estil no és andalús, sinó que és el mestre més representatiu de l'escola aragonesa.

El seu estil està influït per l'escola dels primitius flamencs, en particular per Roger van der Weyden, Jan van Eyck, Petrus Christus i Dirk Bouts.^[5]

Trets flamencs en el seu art són el domini de la perspectiva, la representació minuciosa dels detalls i l'òptima tècnica de la pintura a l'oli. Altres trets són la seva profunda força i el naturalisme en els paisatges.

Obra

La major part de la seva obra radica en territoris de l'antiga Corona d'Aragó. La temàtica és religiosa.

Llista d'obres de Bartolomé Bermejo
Datació	Títol	Tècnica i notes	Localització i procedència
1460-1462	Dormició de la Mare de Déu	Escena d'interior amb una finestra al fons que deixa passar la llum.	Berlín, Bode Museum Procedeix d'una església d'Aragó
1468	Mare de Déu de la Llet	Oli sobre fusta, 52,8 x 43,3 cm Taula del retaule de l'església de Sant Domènec de València	València, Museu de Belles Arts de València Procedeix de Sant Domènec de València.
1468	Sant Miquel triomfant sobre el dimoni	Oli sobre fusta Taula central del retaule, donada per Antoni Joan, senyor de Tous, que hi apareix amb el saltiri	Londres, National Gallery Procedeix de Tous, a la Ribera Alta.
1468-1474	Crist recolzat sobre dos àngels		Castell de Peralada
1474-1477	Retaule de Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta Es conserva fragmentàriament	Madrid, Museo del Prado Procedent de l'església de Santo Domingo de Silos de Daroca
	Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta, 242 x 130 cm Sant Domènec de Silos entronitzat com a abat, taula central d'un retaule
	Ferran I de Castella acollint Sant Domènec de Silos	Oli sobre fusta, 145 cm x 94 cm En col·laboració amb Martí Bernat
1474-1485	Sant Agustí al seu estudi	Oli sobre fusta	Chicago, Art Institute
1474-1480	Retaule de Santa Engràcia		Les taules conservades es reparteixen en diferents museus Procedent de Daroca
	Taula central del retaule		Boston, Isabella Stewart Gardner Museum
	Detenció de Santa Engràcia		San Diego, San Diego Museum of Art
	Flagel·lació de Santa Engràcia		Bilbao, Museo de Bellas Artes
	Crucifixió	Taula superior del retaule de Santa Engràcia	Daroca, Colegiata
	Predel·la del retaule de Santa Engràcia
1474-1480	Retaule de la Misericòrdia		Les taules conservades es reparteixen en diferents museus Procedent de Daroca
1479-1484	Mare de Déu de la Misericòrdia	Obra conjunta amb Martí Bernat	Museu d'Art Grand Rapids (Michigan) Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
1479-1484	Sant Vicenç i sant Llorenç	Obra conjunta amb Martí Bernat	Col·lecció Casacuberta Marsans Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
1479-1484	El miracle de la neu	Obra conjunta amb Martí Bernat	Barcelona, col·lecció de Laia Bosch Part d'un retaule per al Pilar de Saragossa.
1480	Resurrecció i Davallament de Crist als Llimbs		Barcelona, Museu Nacional d'Art de Catalunya Procedent d'un retaule de Daroca
1480	Crist guiant als patriarques al Paradís + Ascensió		Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic (cedides en comodat al Museu Nacional d'Art de Catalunya on s'exposa).^[6]
1485 ca.	Retaule de la Mare de Déu de Montserrat (en italià Retablo della Vergine di Montserrat)	Bermejo és l'autor de la taula central del tríptic, la que representa la Mare de Déu; les taules laterals representen aspectes de les vides de sants, entre els quals sant Sebastià, i són obra de Roderic d'Osona. Oli sobre taula.	Acqui Terme, Catedral, a la sagristia
1490 ca.	Sant Damià	Taula d'un retaule	Lisboa, Museu Nacional d'Art Antic
1490	Pietat Desplà	Deguda al mecenatge de Lluís Desplà i d' Oms, que hi apareix representat. Molt expressiva, en destaca el paisatge, ample i profund. Oli sobre taula.	Barcelona, Catedral de Barcelona^[5]
1490 ca.	Adoració dels Reis		Granada (Andalusia), Capella Reial
1493-1495	Noli me tangere	Vitrall del baptisteri de la catedral. Dibuixada per Bermejo, l'obra de vidra fou feta per Gil Fontanet Vitrall.	Barcelona, Catedral de Barcelona
1495.	Santa Faç		Granada (Andalusia), Capella Reial

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 BARTOLOMÉ BERMEJO ¿CORDUBENSIS? - Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid)
↑ ^2,0 ^2,1 Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España (en castellà). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 setembre 2011]. , pàg. 530
↑ Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.57. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].
↑ Lacarra Ducay, Mª del Carmen, «Encuentro de Santo Domingo de Silos con Fernando I de Castilla», en Aragón en la Edad Media, X-XI (1993), pp. 450-454.
↑ ^5,0 ^5,1 Navarro, 1999, p. 22.
↑ Museu Nacional d'Art de Catalunya «COL·LECCIÓ DE RENAIXEMENT I BARROC NOVA PRESENTACIÓ». DOSSIER DE PREMSA.

Bibliografia

La pintura gòtica hispano-flamencaː Bartolomé Bermejo i la seva època. BarcelonaːMNAC, 2003 (Catalèg d'exposició al MNAC i al Museu de Belles Arts de Bilbao) ISBN 8480431067
Navarro, Mariano. La luz y las sombras en la pintura española. Madrdi: Espasa Calpe, 1999. ISBN 84-239-8599-7.
SUREDA i PONS, Joan (Coord.)ː Pintura III. Darreres manifestacions. Barcelonaː Enciclopèdia Catalana, 2006 [Col. L'art gòtic a Catalunya] ISBN 8441208964 p. 212 i s.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bartolomé Bermejo

Biografia àmplia Arxivat 2006-09-21 a Wayback Machine. (castellà)
La Pietat Desplà (anglès)
Sant Miquel a la National Gallery (anglès)
Crist guiant els patriarques (anglès)

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 BARTOLOMÉ BERMEJO ¿CORDUBENSIS? - Fernando Marías (Universitat Autònoma de Madrid)

[Catolic-2] 2,0 ^2,1 Museo de Santa Cruz (Toledo). Reyes y mecenas: los Reyes Católicos, Maximiliano I y los inicios de la casa de Austria en España (en castellà). Electa, 1992. ISBN 978-84-88045-25-6 [Consulta: 21 setembre 2011]. , pàg. 530

[RBA-3] Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.57. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].

[4] Lacarra Ducay, Mª del Carmen, «Encuentro de Santo Domingo de Silos con Fernando I de Castilla», en Aragón en la Edad Media, X-XI (1993), pp. 450-454.

[FOOTNOTENavarro199922-5] 5,0 ^5,1 Navarro, 1999, p. 22.

[6] Museu Nacional d'Art de Catalunya «COL·LECCIÓ DE RENAIXEMENT I BARROC NOVA PRESENTACIÓ». DOSSIER DE PREMSA.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) ULAN (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Europeana (1)