Balestui

Balestui
	Vista general del poble
Tipus	entitat singular de població
Localització
	42° 20′ 27″ N, 1° 01′ 59″ E / 42.340835°N,1.033033°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Baix Pallars
Població humana
Població	14 (2023)
Geografia
Altitud	865,5 m
Codi INE	25039000300
Codi IDESCAT	2503900003800

Balestui és un poble del terme municipal de Baix Pallars, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic terme de Peramea.

Està situat a la part inferior de la Vall d'Ancs, al sud-est de Sellui, al nord-est de Bretui, al nord-oest de Peramea i, tot i que més lluny, a ponent del Comte. És a l'esquerra del Riu d'Ancs.

Està documentada l'existència al segle ix d'una cel·la monàstica sota l'advocació de Sant Fruitós.^[1] L'actual església, sense culte i mig enderrocada, havia estat sufragània de la parroquial de Peramea.

Etimologia

Segons Joan Coromines, Balestui és un dels molts topònims pirinencs d'origen basc. Està format pels ètims: belatz (herbassar) i toi (paratge), que donaria l'actual Balestui, amb el significat de paratge ple d'herbassars. Així i tot, Coromines no exclou del tot l'origen en l'arrel berezi (separat).^[2]

Geografia

En el fogatge del 1553, Balestui (Balestuy) declara juntament amb Cabestany, Montcortès de Pallars, Bretui i Puigcerver 27 focs laics i 1 d'eclesiàstic.^{[nota 1]}

Pascual Madoz dedica un breu article del seu Diccionario geográfico... a Balestui (Balastuy). S'hi pot llegir que el poble està situat en el vessant meridional de la muntanya denominada Coma de Tó, amb lliure ventilació i clima fred, però sa. Destaca que, tot i pertànyer a l'ajuntament de Peramea, té un alcalde elegit pels veïns. Tenia en aquell moment 4 cases, amb església sufragània de la d'Ancs.^[3]

El territori és pedregós i trencat, i el fertilitzen el riu d'Ancs i diversos barrancs, així com les fonts, que serveixen per a l'abastiment d'aigua dels veïns del poble i del seu bestiar. S'hi collia poc blat, ordi, sègol, una mica d'oli, hortalisses, fruites i herba per a pastures. De bestiar, hi havia vaques, ovelles i cabres, i caça de conills, perdius i llebres. La població, inclosos els masos i pobles esmentats, era de 2 veïns (caps de casa) i 23 ànimes (habitants).^[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1981	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2011	2013
2	5	9	10	12	12	12	10	9

Les cases del poble^[4]

Casa Aleman
Casa Bairat
Casa Coix

Casa Cossant
Casa Don Marc
Casa Guerxo

Casa la Farrageta
Casa Marietó
Casa Mestre Peró

Casa Pagès
La Rectoria

Casa Salat
Casa Viudet

Llocs d'interès

Ruïnes de l'església de Sant Fruitós de Balestui, antic monestir benedictí datat del segle ix. A mitjans del segle x passà a dependre del monestir de Santa Maria de Gerri.

Notes

↑ Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i 6 més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià. Iglésias 1981, p. 90.

Referències

↑ Adell; Cases 1993.
↑ Coromines 1994.
↑ ^3,0 ^3,1 Madoz 1845.
↑ Montaña 2004.

Bibliografia

Adell i Gisbert, Joan-Albert; Cases i Loscos, Maria-Lluïsa. «Sant Fruitós de Balestui». A: El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993, p. 60 (Catalunya Romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.
Barbal, Maria. «Balestui». A: Camins de quietud. Barcelona: Edicions 62, 2002 (3a edició) (No ficció, 6). ISBN 84-297-4894-6.
Coromines, Joan. «Balestui». A: Onomasticon Cataloniae. Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. II. A - Be. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona "La Caixa", 1994. ISBN 84-7256-889-X.
Gavín, Josep Maria. Pallars Sobirà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 9). ISBN 84-85180-26-7.
Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
MADOZ, Pascual: Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, vol. II, pág. 320. Madrid: Establecimiento literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al «Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar» de Pascual Madoz. Vol. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Pagès, Montserrat; Castilló, Arcadi. «Gerri de la Sal - Peramea». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balestui

Balestui en el seu entorn, a l' Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Balestui a www.casacota.cat
Cel·la de Sant Fruitós de Balestui a Monestirs de Catalunya Arxivat 2011-08-29 a Wayback Machine.

[3] Mossèn Jaume, vicari; Pere Gasset, Joan de l'Hereu, Guillem lo sastre, Joan de Guillem, Jaume Felibort, Jaume Spes, Francesc l'Hereu, Perot de Montsor, Guillem Ramon, Jaume de Piquer, Tomàs de Cabestany, En Gravalosa, lo Ferrer, Peret de Macià, Joan Pere, fuster de Bretui, Bartomeu Rivert, Joanot de Gasset, Joan Gasset, Joan Ramon Agulló, Joan, pagès de Balastui, En Constant, i 6 més que identifica clarament de Puigcerver: Mentui, Roella, Lluçà, Botella, Canut i Marià. Iglésias 1981, p. 90.

[1] Adell; Cases 1993.

[2] Coromines 1994.

[Mdz-4] 3,0 ^3,1 Madoz 1845.

[5] Montaña 2004.

[1]

[2]

[nota 1]

[3]

[4]