Ayats
(es) Carrocerías Ayats SA.  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | carrosser | ||||
| Indústria | indústria automotriu | ||||
| Forma jurídica | societat anònima | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1905 | ||||
| Fundador | Joan Ayats | ||||
| Activitat | |||||
| Produeix | autobús | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Lloc web | ayats.es… | ||||
Localització geogràfica  | |||||
Ayats és la marca comercial de l'empresa familiar carrossera catalana Carrocerías Ayats SA.[1] Fundada per Joan Ayats el 1905, l'empresa té la seu principal a Arbúcies, La Selva. Tenen una segona planta a Tona.
Ayats és una més de les nombroses empreses carrosseres amb seu a Arbúcies, població que en estar enmig d'una zona densament boscosa era molt adient per a aquesta mena d'indústria, a l'època en què les carrosseries es feien de fusta. Avui es fa servir més aviat alumini, ferro i fibra plàstica. A més d'Ayats, cal esmentar Indcar (la més antiga), Beulas, Noge i Boari i una dotzena de subcontractistes especialitzats.[2] S'hi ha creat un clùster d'inovació[3] i un centre de formació de carrossers mancomunat per set municipis propis,[4] en resposta a la crisi de la demanda després de la crisi financera del 2007-2012.[2]
Quan Joaquim Ayats, fill del fundador va morir el 1989 l'empresa va passar un temps turbulents per divergències entre els accionistes familiar.[5] Aleshores Joan Vilà, que n'era treballador va continuar l'empresa. La directora actual n'és Carme Vilà.[6] Fabrica carrosseries d'autobusos basats en xassissos d'altres marques com a la fabricació integral dels seus propis models. Els autobusos Ayats es venen arreu d'Europa.[7]
Els Ayat Bravo s'han fet servir durant anys com a plataforma per a autobusos de doble pis especialitzats, incloent-hi els autobusos descoberts i els autobusos dormitori (emprats per bandes de música, equips esportius i similars). L'Ayats Bravo City fou el primer autobús de planta superior oberta i pis baix mai creat, introduït per l'operador internacional de turisme urbà City Sightseeing. Al principi dels anys 20 treballava en un model obert 100% elèctric, del qual un prototip va ser testat a Barcelona.[7] La pandèmia de la covid va fer caure aquest mercat turístic. Va començar una reconversió i diversificació. La planta de Tona serà transformada per remodelar els trens dels Ferrocarrils de la Generalitat i fabricar-hi pales de pàdel. Aquest nova activitat és el resultat de la compra de la firma Karbon Design de Sant Fruitós de Bages.[8] A més s'hi ha establert un taller per transformar autobusos dièsel en vehicles elèctrics.[8]
El 2019, l'antic obrador Ayats a l'entrada del poble va ser transformada en espai cultural municipal «Naus Ayats».[9]
Referències
[modifica]- ↑ Pavon, Manuel. «Joan Vilà, presidente de Carrocerías Ayats, inicia la construcción de autocares de dos pisos» (en castellà). La Empresa Familiar, 16-02-2005. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 2,0 2,1 Forns, Nuri «La producció d'autocars a Arbúcies ha baixat un 40%». El Punt Avui (edició Girona), 13-02-2012, pàg. 2.
- ↑ Jordi Pinatella, Moisès «Apunts - Innovar a Arbúcies» (pdf). Revista de Girona, Núm. 272, 2012, pàg. 53.
- ↑ Forns, Nuri «La Selva interior s'uneix per formar carrossers». El Punt Avui (edició Girona), 08-02-2012, pàg. 8.
- ↑ pavon, Manual «Centenario de Carrocerías Ayats» (en castellà). La Vanguardia, 29-03-2005 [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ «Carrocerías Ayats i Empowa, l'impuls a les dones innovadores». ACCIÓ - Agència per la Competitivitat de l'Empresa, 14-05-2019. [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 7,0 7,1 «Ayats, the optimization of the electric open top bus» (en anglès). Sustainable Bus, 24-04-2019 [Consulta: 5 juny 2022].
- ↑ 8,0 8,1 Moreno, Isaac «Carrosseries Ayats reconverteix la planta de Tona i la destinarà a remodelar els interiors dels trens» (pdf). El 9 ,pi, 22-04-2022, pàg. 36.
- ↑ Ferrer, Jordi «Estrenen el centre cultural Naus Ayats, a Arbúcies». El Punt Avui, 06-06-2019, pàg. 33.
Enllaços externs
[modifica]
