Vés al contingut

Aviatik

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAviatik
Dades
Tipusconstructor aeronàutic
negoci
empresa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaindústria aeronàutica i indústria armamentística Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicasocietat per accions Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1910
Data de dissolució o abolició1920 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
Seu

Automobil und Aviatik AG va ser una empresa fabricant d'aeronaus alemanya durant la Primera Guerra Mundial. L'empresa es va establir a Mülhausen (avui França) l'any 1909[1] i aviat va esdevenir un dels principals productors d'aeronaus del país. Es va reubicar a Freiburg el 1914 i a Leipzig el 1916 i va establir una filial a Viena amb el nom de Österreichisch-Ungarische Flugzeugfabrik Aviatik. Durant la guerra, l'empresa va ser coneguda per els seus avions de reconeixement, el B.I i el B.II, tot i que la filial Austro-hongaresa també produïa alguns dissenys propis, com el D.I.[2]

Història

[modifica]

L'empresa va ser fundada el mes de desembre de 1909 per Georges Chatel. i va començar construint sota llicència els models de les empreses franceses Hanriot i Farman. A partir de 1912 va començar a construir els seus propis models reeixits de biplans, dissenyats per Robert Wild.[1]

A l'inicis de la Primera Guerra Mundial, l'1 d'agost de 1914 l'empresa va ser reubicada a Freiburg a causa de l'amenaça francesa, i després a noves instal·lacions a Leipzig-Heiterblick l'any 1916.[1] L'empresa no va continuar després del Tractat de Versailles de 1919.

Aeronaus

[modifica]
Aviatik B.I

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Grosz, Peter. Windsock Datafile 102: Aviatik B types (en anglès). Albatros Productions Limited, 2003, p. 101,102. ISBN 9780948414954. 
  2. Grosz, Peter. Austro-Hungarian Army Aircraft of World War One (en anglès). Flying Machine Press, 2002, p. 129-189. ISBN 9781891268052. 
  • Gunston, Bill (1993). Enciclopèdia mundial de Fabricants d'Aeronaus. Annapolis: Premsa d'Institut naval. p. 34.