Vés al contingut

Attié

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaAttié
Altres nomsAkie, Akye, Atie, Atshe
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants381.000 (ethnologue 1993)[1] - 573.000(joshuaproject)[2]
Autòcton deGrans Ponts
EstatCosta d'Ivori
Classificació lingüística
llengua humana
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3ati Modifica el valor a Wikidata
SILati
Glottologatti1239 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueati Modifica el valor a Wikidata
IETFati Modifica el valor a Wikidata

L'attié (o akie, o akye, o atche, oatie, o athe) és una llengua kwa que parlen els attiés que viuen al sud-est de Costa d'Ivori. Hi ha entre 381.000 (1993, ethnologue[1]) i 573.000 (joshuaproject[2]) parlants d'attié. El seu Codi ISO 639-3 és ati i el seu codi al glottolog és atti1239.[3]

Família lingüística

[modifica]

L'attié és una llengua que està sola en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[4]

Geolingüística i pobles veïns

[modifica]

L'attié es parla al sud-est de Costa d'Ivori. El territori attié està a les subprefectures d'Anyama, Alépé (els dos en els suburbis d'Abidjan), Adzopé, Affery, Affery, Agou i de Yakassa-Attobrou, a la regió de la Mé, que forma part del Districte de Lagunes i al sud-est del Districte dels Llacs.[1] Segons l'ethnologue, 34.000 attiés viuen a Abidjan.

Segons el mapa lingüístic de l'ethnologue, el territori attié és una gran porció de terra a l'oest del riu Comoé, des de pocs quilòmetres al nord d'Abidjan fins a pocs quilòmetres al sud-oest d'Abengourou. A l'est els attiés limiten amb els anyins i els abures, que viuen a l'est; amb els ebriés que viuen al sud; amb els abés, que viuen a l'oest i amb els anyin morofos, que viuen al nord i al nord-oest.[5]

Dialectes

[modifica]

Els dialectes de l'attié són el bodin, el ketin i el naindin. El primer és el que té més prestigi i més parlants.[1]

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua

[modifica]

L'attié és una llengua desenvolupada (EGIDS 5): Està estandarditzada té literatura i gaudeix d'un ús vigorós per persones de totes les edats i generacions tant en la llar com en societat en tots els àmbits tot i que no és totalment sostenible.[6] Entre l'1 i el 5% dels ettié-parlants estan escolaritzats en la seva llengua materna. Entre el 50 i el 75% dels que estan escolaritzats en attié la tenen com a segona llengua. L'ettié s'escriu en alfabet llatí. Hi ha programes de ràdio en llengua ettié. L'ettié és parlada com a segona llengua pels betis i els mbatos.[1]

Els ettié també parlen l'abé, l'anyin, el baule, l'ebrié, el francès (llengua oficial de Costa d'Ivori) i el jula.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Attié, a language of Côte d'Ivoire». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Language: Attié». joshuaproject. [Consulta: 9 octubre 2015].
  3. ↑ «Language: Attié». glottolog. [Consulta: 9 octubre2015].
  4. ↑ «Attie subgroup». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  5. ↑ «Mapa lingüístic de Costa d'Ivori. L'attié és el número 63». ethnologue. [Consulta: 9 octubre 2015].
  6. ↑ «Attié in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 10 octubre 2015].

Bibliografia

[modifica]
  • Kouadio N'Guessan, Jérémie. 1996. Description systematique de l'Attie de Memni (Langue Kwa de Côte d'Ivoire). Grenoble: Université Stendhal de Grenoble III. Grenoble: Univ. 1045pp. (Tesis Doctoral).
  • Zribi-Hertz, Anne i Adopo, Charlemagne. 1992. he Syntax Of Attie Pronominals. A: The Linguistic Review 9. 69-108. Berlín, Nova York: Walter de Gruyter.
  • Kutsch Lojenga, Connie [Constance] i Hood, Elizabeth. 1983. L'Attié. A: Hérault, Georges (ed.), Atlas des langues kwa de Cote d'Ivoire, 227-253. Abidjan &Paris: Institut de Linguistique Appliquée (ILA); Agence de Coopération Culturelle et Technique (ACCT).
  • NGuessan, J.K. 1998. L'expression de la qualité en Baoule et en Attie, Langues Kwa de Côte dIvoire. A: Afrikanistische Arbeitspapiere, nº56. Pp. 131-146.
  • Hood, Elizabeth i Kutsch Lojenga, Constance. 1981. Conte attié. A: Annales de l'Université d'Abidjan, série J, Traditions orales 3. 52-55.
  • [1984]. 1984. Syllabaire attie Abidjan. Nouvelles Editions Africaines (NEA).
  • N'Guessan, Jérémie Kouadio. 19xx. Description systématique de l'attie de Memni (langue Kwa de Cote d'Ivoire). Univ. Stendhal (Grenoble 3).
  • Méraud, P. 1902. Essai sur la langue attié (Nindin). Dabou (Costa d'Ivori): Imprimérie de la Mission Catholique.
  • Hood, Elizabeth i Kutsch Lojenga, Constance. 1981. Proverbes attié.
  • Paulme, Denise. 1965. Mission en pays Atié, Côte d'Ivoire. A: L'homme 5. 105-109.
  • Paulme, Denise. 1966. Première approche ses Atié, Côte d'Ivoire. A: Cahiers d'études africaines nº 6. 86-120.
  • Dreyfuss, G. 1900. Six mois dans l'Attié (Mbodin). Paris.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Attié&oldid=34097391»