Artana

Artana

Escut d'armes
Vista aèria d'Artana
Tipus	municipi d'Espanya i municipi del País Valencià
Localització
39° 53′ 28″ N, 0° 15′ 28″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	la Plana Baixa
Capital	Artana
Població humana
Població	1.980 (2023) (54,55 hab./km²)
Gentilici	artanenca, artanenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Superfície	36,3 km²
Altitud	261 m
Limita amb	l'Alcúdia de Veo Nules Onda Tales Alfondeguilla Betxí Eslida la Vall d'Uixó
Partit judicial	Nules
Dades històriques
Patrocini	Joan Baptista
Dia de mercat	Divendres
Festa patronal	Darreries d'agost i principis de setembre
Organització política
• Alcalde	Enrique Vilar Villalba
Identificador descriptiu
Codi postal	12527
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12016
Codi ARGOS de municipis	12016
Lloc web	artana.es

Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

Geografia

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

Història

Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, cosa que fa pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta per Jaume I, el rei va fer donació del lloc a Guillem Romeu i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

En el segle xv va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i en el segle xvi fon incorporada al ducat de Vilafermosa. En 1609 va tindre lloc l'expulsió dels moriscs i la població fon repoblada per cristians pocs anys després, el 1611. En el segle xviii el senyor d'Artana era el duc José Gurrea d'Aragó.

Demografia

En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2007	2012
2.017	1.899	1.943	1.909	1.869	1.840	1.770	1.851	1.803	1.857	1.937	1.974

Economia

L'economia d'Artana és bàsicament agrària, on destaca tradicionalment la producció d'oli i, actualment, el cultiu de la taronja.

Alcaldia

Des de 1999 l'alcalde d'Artana és Enrique Vilar Villalba del Partit Popular (PP).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Benjamín Villalba Caraquitena	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Pascual Vilar Sales	AP-PDP-UL-UV	28/05/1983	--
1987–1991	Víctor Esteve Pla	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Víctor Esteve Pla	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Maria Teresa Lara Chesa	PP	17/06/1995	--
1999–2003	Enrique Vilar Villalba	PP	03/07/1999	--
2003–2007	Enrique Vilar Villalba	PP	14/06/2003	--
2007–2011	Enrique Vilar Villalba	PP	16/06/2007	--
2011–2015	Enrique Vilar Villalba	PP	11/06/2011	--
2015–2019	Enrique Vilar Villalba	PP	13/06/2015	--
2019-2023	Enrique Vilar Villalba	PP	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Joan Baptista. Conserva alguns llenços interessants dels segles xvii al xix. Destaca, entre altres coses, una làpida àrab.
• Santuari-Ermitori de Santa Cristina. Té hostatgeria i al seu costat brolla un generós ullal.
• Calvari

• 
  Façana Església de Sant Joan Baptista
• 
  Interior de l'església de Sant Joan Baptista
• 
  Ermita de Santa Cristina
• 
  Interior de l'ermita de Santa Cristina
• 
  Ermita del Calvari
• 
  Interior de l'ermita del Calvari
• 
  Calvari

Monuments civils

• Nucli urbà. En algunes vivendes es poden contemplar façanes d'estil modernista i popular, així com retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble. És recomanable visitar l'església i el centre històric, de carrers estrets i capritxosos, i el conjunt religiós del Calvari que corona el municipi. Des d'allà es pot fruir d'una bella vista panoràmica del terme.

• 
  Façana Ajuntament
• 
  Casa amb retaules ceràmics
• 
  Casa Abadia
• 
  Carrer del poble
• 
  Restes del Castell des del calvari
• 
  Detall de les restes del Castell.

• Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interés

• Penyes Altes. Paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
• Cova del Tronc. Des de la boca de la cavitat es pot fruir d'una bella panoràmica de la Plana.
• Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader dels segles xviii-XIX, d'alt valor mediambiental i de gran interés estètic i paisatgístic.
• Mina de la Font de Ferro. És el complex miner més gran de la província de Castelló. Té una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres també naturals però repicades per a fer-les més transitables i aptes per al treball. En total consta de 17 plantes. Hi ha consens que la mina és d'orige romà.
• La Solana. Paratge on es troba la font del mateix nom, famosa per les seues aigües, situada a poc més de 1.000 metres, és embotellada en una planta pròxima.

Festes i celebracions

• Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
• Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
• Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
• Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Persones il·lustres

• Joan Pla Villar, escriptor i novel·lista.
• Bruno Soriano Llido, futbolista.
• Vicent Tomàs i Martí, polític nacionalista i literat valencià.

Enllaços externs

• Artanapèdia, web amb informació sobre el municipi.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..