Aromateràpia
L'aromateràpia és una tècnica de cura natural o medicina alternativa que consisteix en l'ús d'olis essencials extrets de plantes per millorar la salut física i emocional de les persones. Aquesta pràctica es basa en la creença que els olis essencials tenen propietats curatives i que la seva inhalació o aplicació tòpica pot tenir un efecte beneficiós en el cos i la ment.[1]
Les plantes són fonts d'olis essencials, que són líquids volàtils i concentrats que es troben en les flors, les fulles, les arrels i altres parts de les plantes. Es poden obtenir mitjançant diferents mètodes d'extracció, com ara la destil·lació per vapor d'aigua o la pressió en fred.[2] Els olis essencials són rics en compostos químics actius que tenen una gran varietat d'aplicacions terapèutiques.
L'aromateràpia s'ha utilitzat durant segles en diferents cultures per millorar la salut i el benestar.[3][4] Es considera que els olis essencials poden tenir efectes relaxants, estimulants, equilibrants i altres en el cos i la ment. Això es deu a la seva capacitat per alterar els nivells de hormones i químics del cervell, com ara la serotonina, que és un neurotransmissor associat a l'estat d'ànim.[5]
Un exemple de l'ús popular d'olis essencials pot ser l'ús de l'oli essencial de llimona, el qual es considera antiestrès o antidepressiu aplicat en vaporització. Un estudi al Japó amb ratolins de laboratori així ho assegura.[6] Un altre estudi de la Universitat d'Ohio, va concloure que l'aroma de llimona faria aixecar l'ànim.[7] Segons altres estudis, l'oli essencial de la farigola tindria propietats antimicrobianes.[8]
L'aromateràpia s'utilitza sovint en conjunció amb altres tècniques de cura natural, com la meditació i la reflexologia, i es pot fer servir per alleujar una gran varietat de problemes de salut, com ara l'estrès, la depressió, la dificultat per dormir, els mals de cap o les al·lèrgies. També s'ha demostrat que els olis essencials poden tenir efectes beneficiosos en la pell, com ara la hidratació i la reducció de les arrugues.[9][10]
No obstant, l'aromateràpia no és un tractament basat en l'evidència ni adequat per a qualsevol malaltia o trastorn, i no es pot considerar com a substitut del tractament mèdic convencional. A més, alguns olis essencials poden ser tòxics o irritants, així que és important consultar amb un professional de la salut abans de fer servir qualsevol oli essencial.
Referències
[modifica]- ↑ Prabuseenivasan S, Jayakumar M, Ignacimuthu S «In vitro antibacterial activity of some plant essential oils». BMC Complementary and Alternative Medicine, 6, 2006, pàg. 39. DOI: 10.1186/1472-6882-6-39. PMC: 1693916. PMID: 17134518.
- ↑ Forbes R.J. (1970). A short history of the art of distillation. Leiden: E.J. Brill. OCLC 2559231
- ↑ Gunther, R.T. (ed.) (1959). The Greek Herbal of Dioscorides (translated by John Goodyer in 1655). New York: Hafner Publishing. OCLC 3570794
- ↑ Ericksen, Marlene. Healing With Aromatherapy. Nova York: McGraw-Hill, 2000, p. 9. ISBN 0-658-00382-8.
- ↑ Valnet, J., & Tisserand, R. (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9
- ↑ «Lemon oil vapor causes an anti-stress effect via modulating the 5-HT and DA activities in mice.». PubMed.gov, 15-06-2006. [Consulta: 26 abril 2007].
- ↑ Ohio State University Research, March 3, 2008 Arxivat October 18, 2011[Date mismatch], a Wayback Machine. Study is published in the March 2008 issue of the journal Psychoneuroendocrinology
- ↑ Antimicrobial and antiplasmid activities of essential oils.
- ↑ Kim HJ «[Effect of aromatherapy massage on abdominal fat and body image in post-menopausal women]» (en korean). Taehan Kanho Hakhoe Chi, 37, 4, juny 2007, pàg. 603–12. Arxivat de l'original el 2011-07-22. PMID: 17615482 [Consulta: 27 desembre 2010]. Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.
- ↑ Rho KH, Han SH, Kim KS, Lee MS «Effects of aromatherapy massage on anxiety and self-esteem in korean elderly women: a pilot study». The International Journal of Neuroscience, 116, 12, desembre 2006, pàg. 1447–55. DOI: 10.1080/00207450500514268. PMID: 17145679.
Bibliografia
[modifica]- Burke, L., & Chambers, P. (1995). The very essence: A guide to aromatherapy. Silver Link. OCLC 60274302.
- Lis-Balchin, Maria (2006). Aromatherapy science: A guide for healthcare professionals. London: Pharmaceutical Press. ISBN 0-85369-578-4.
- Schnaubelt, Kurt (1998). Advanced aromatherapy: The science of essential oil therapy. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-743-7.
- Schnaubelt, Kurt (1999). Medical aromatherapy: Healing with essential oils. Berkeley, CA: Frog. ISBN 1-883319-69-2.
- Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1990). The practice of aromatherapy: A classic compendium of plant medicines & their healing properties. Rochester, VT: Healing Arts Press. ISBN 0-89281-398-9.
- National Research Council. Food Chemicals Codex. Washington D.C.: National Academy Press, 2003. ISBN 0309088666.
- Wanjek, Christopher (2003). Bad medicine: Misconceptions and misuses revealed, from distance healing to vitamin O. New York: J. Wiley. ISBN 0-471-43499-X.
- Valnet, Jean; & Tisserand, Robert (1982). The practice of aromatherapy. Saffron Walden: Daniel. ISBN 0-85207-143-4.
Enllaços externs
[modifica]