Antoni d'Orleans
.jpg)
Antoni d'Orleans (francès: Antoine d'Orléans) (Neuilly-sur-Seine, 31 de juliol de 1824 - Sanlúcar de Barrameda, 4 de febrer de 1890), duc de Montpensier, Príncep de sang de França de la casa d'Orleans. El seu pare li concedí el títol de duc de Montpensier amb el qual fou conegut popularment i el tractament d'altesa reial.
Nascut el l'any 1824 a Neuilly-sur-Seine, poble a poca distància de París, essent fill del duc d'Orleans i futur rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. Antoni de Montpensier era net per via paterna del duc Lluís Felip d'Orleans i la princesa Adelaida de Borbó-Penthièvre i per via materna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria.
Amb l'ascens del seu pare l'any 1830 aconsegueix el títol de príncep de França. L'any 1845 inicià un viatge a l'Orient, visitant Turquia, Alexandria, Grècia i Egipte amb el seu secretari i amic Antoni Latour.
França i el Regne Unit negocien casar el príncep Antoni amb la infanta Lluïsa Ferranda d'Espanya. El casament es dugué a terme l'any 1846.[1] Lluïsa Ferranda era filla del rei Ferran VII d'Espanya i de la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies i era germana de la reina Isabel II d'Espanya. La parella tingué nou fills:
- SAR la princesa Maria Isabel d'Orleans, nascuda a París el 1848 i morta a París el 1919. Es casà amb el príncep Felip d'Orleans.
- SAR la princesa Maria Amèlia d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1851 i morta el 1870.
- SAR la princesa Maria Cristina d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1852 i morta el 1879.
- SAR la princesa Maria de la Regla d'Orleans, nascuda a Sevilla el 1856 i morta el 1861.
- SAR el príncep Ferran d'Orleans, nascut a Madrid el 1859 i morta el 1873.
- SAR la princesa Maria de la Mercè d'Orleans, nascuda a Madrid el 1860 i morta a Madrid el 1878. Es casà amb el rei Alfons XII d'Espanya.
- SAR el príncep Felip d'Orleans, nascut a Madrid el 1862 i mort el 1864.
- SAR el príncep Antoni d'Orleans, nascut a Madrid el 1866 i mort el 1930. Es casà amb la infanta Eulàlia d'Espanya.
- SAR la infanta Lluïsa d'Orleans, nascuda a Madrid el 1867 i morta a París el 1874.
L'any 1848 la família Orleans ha de marxar cap a l'exili. S'estableixen a Anglaterra en un primer moment i, posteriorment, al Palau de San Telmo de Sevilla. Durant la seva llarga estada a terres andaluses, els ducs de Montpensier adquiriran una finca a Sanlúcar de Barrameda que acabarà esdevenint el centre de la família Orleans a Espanya.
La intromissió a la vida política espanyola del duc de Montpensier fou una constant. La revolució de l'any 1868 del general fou finançada i patrocinada pel mateix duc de Montpensier. Els diners, per tal de finançar la revolta contra la seva cunyada, els obtingué després d'haver hipotecat les seves finques sevillanes i de Sanlúcar de Barrameda a la Banca Coutts i a la Companyia de Londres. Malgrat el suport als revoltats, el nou govern exhortà al duc a abandonar el país en direcció a Portugal després d'haver-li aplicat un Consell de Guerra pel duel que celebrà amb l'infant Enric d'Espanya i que li causà la mort a aquest darrer.
L'any 1868 s'inicià la recerca d'un nou monarca, entre els candidats el duc de Montpensier ocupava un lloc especial i preponderant, i se l'ha assenyalat com un dels instigador de l'atemptat contra Joan Prim i Prats.[2] Malgrat això, al final s'acabà elegint al príncep Amadeu de Savoia. El duc abandonà definitivament el país via Menorca com a conseqüència d'haver-se negat a reconèixer el nou rei d'Espanya. També se'l donà de baixa de l'exèrcit i se li negà el càrrec de capità general que posseïa.
L'any 1876 se li concedeix un nou permís per viure a Espanya junt amb la seva família, malgrat que se li negà la possibilitat de viure a Madrid. La família s'instal·là a Sanlúcar de Barrameda. L'any 1890 mor a la seva finca de Torrebreva com a conseqüència d'una apoplexia cerebral a l'edat de 65 anys.
Referències
[modifica]
- ↑ Vicén Antolín, Carlos. Historia del constitucionalismo Español, (1808 - 1978) (en castellà). Editorial Dilex, 2004, p. 101. ISBN 8488910568.
- ↑ Pérez Abellán, Francisco. Matar a Prim : por fin se resuelve el asesinato que cambió la historia de España (en castellà). Editorial Planeta, 2014, p. 30. ISBN 8408124544.