André Kostelanetz
(1963) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 desembre 1901 Sant Petersburg (Rússia) |
Mort | 13 gener 1980 (78 anys) Port-au-Prince (Haití) |
Causa de mort | pneumònia |
Formació | Conservatori de Sant Petersburg |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, líder de banda, arranjador musical, locutor de ràdio, compositor |
Instrument | Piano |
Segell discogràfic | Columbia Records Philips Records (1952–1961) |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Lily Pons (1938–1958) |
Premis | |
|
André Kostelanetz, en rus: Абрам Наумович Костелянец (Sant Petersburg (Rússia), 22 de desembre, 1901 – Port-au-Prince (Haití), 13 de gener, 1980), va ser un director i arranjador nord-americà d'origen rus, que fou un dels principals representants de la música orquestrals.
Biografia
[modifica]Abram Naumovich Kostelyanetz va néixer en el si d'una important família jueva. És cosí del físic Lew Kowarski;[1][2][3] el seu pare, Nachman Yokhelevich (Naum Ignatyevich) Kostelyanetz era actiu a la borsa de Sant Petersburg; el seu avi matern, Aizik Yevelevich Dymshitz, era un ric comerciant i industrial, dedicat a la producció de fusta. És l'oncle del crític musical Richard Kostelanetz.[4] André Kostelanetz, va realitzar els seus estudis musicals al Conservatori de Sant Petersburg[4] i va abandonar Rússia el 1922.[5]
Va arribar als Estats Units el mateix any. Va ser contractat com a acompanyant al Metropolitan Opera de Nova York[4] i als anys 20 va dirigir concerts de ràdio. A la dècada de 1930, va començar el seu propi programa setmanal a la cadena CBS, "André Kostelanetz Presents". És conegut per arranjar i gravar peces de música clàssica lleugera, per a un públic massiu, així com versions orquestrals de cançons i melodies de Broadway. Durant la seva carrera va realitzar nombrosos enregistraments, que van assolir unes vendes de més de 50 milions de dòlars, convertint-se en la matèria primera de música lleugera de les emissores de ràdio. Durant molts anys va dirigir la Filharmònica de Nova York en concerts de pop i va fer enregistraments, en els quals el conjunt va ser acreditat com André Kostelanetz i la seva orquestra. Durant la guerra, va fer nombrosos concerts per a les forces armades.[4]
André Kostelanetz és potser més conegut pel públic modern a través de la sèrie d'àlbums de música instrumental "easy listening" per al segell Columbia Records, des de la dècada de 1940 fins a 1980. Kostelanetz va començar a fer aquest tipus de música abans de ser anomenada "easy listening". Va continuar el seu treball fins i tot després que alguns dels seus contemporanis, sobretot Mantovani, van deixar de gravar.
Fora dels Estats Units, una de les seves obres més famoses és l'arranjament orquestral de la cançó "With a Song in my Heart", que va ser durant molt de temps la seva melodia d'un programa de ràdio de la BBC, primer "Forces Favourites", després "Family Favorits" i finalment "Two Way Family Favorites" La seva tècnica d'arranjament amb una "concentració massiva de sonoritats instrumentals i saturacions harmòniques gràcies a un farciment de terces i sises va influir en la música de cinema."[4]
André Kostelanetz ha dirigit nombroses obres, els èxits més importants de les quals són "Lincoln Portrait" d'Aaron Copland,[4] "Portrait of Mark Twain" de Jerome Kern, "New England Triptych" de William Schuman, "Frontiers" de Paul Creston, "Hudson River Suite" (1956) de Ferde Grofé, el retrats musicals de "Fiorello La Guardia" i "Dorothy Thompson" de Virgil Thomson, "Floating World" i "And God Created Whales" (1970) d'Alan Hovhaness i "Magic Prison" d'Ezra Laderman. William Walton va dedicar el seu Capriccio burlesco (1968) a Kostelanetz, que el va estrenar el 7 de desembre de 1968 i el va gravar amb la Filharmònica de Nova York.[6]
El seu darrer concert va ser "A Night in Old Vienna" amb la Orquestra Simfònica de San Francisco a la "War Memorial Opera House" el 31 de desembre de 1979.[7][8]
Vida personal
[modifica]La seva primera dona va ser l'actriu i cantant Sarah Loy; es van casar, del 1923 al 1937, quan es va dissoldre el matrimoni. Es va tornar a casar l'any següent, amb la soprano Lily Pons, de qui es va divorciar el 1958.[4] Tenien una casa a Palm Springs, Califòrnia, construïda el 1955.[9] El 1960 es va casar amb Sara Gene Orcutt; el matrimoni va durar diversos anys.[10]
El seu germà Boris Kostelanetz (1911–2006) va ser fiscal i advocat, lluitant contra el crim organitzat i l'evasió fiscal.
Kostelanetz va morir d'una pneumònia a Port-au-Prince, Haití, el 13 de gener de 1980,[4] als 78 anys.
L'11 d'octubre de 1980, la Filharmònica de Nova York va retre homenatge a l'home que va dirigir l'orquestra durant 40 anys, de 1939 a 1979, amb "A Tribute to Andre Kostelanetz", dirigit per Zubin Mehta.
Discografia (parcial)
[modifica]Cal tenir en compte que molts dels primers llançaments d'LP eren en realitat reedicions d'àlbums publicats anteriorment amb discos de 78 rpm. Musical Comedy Favorites, per exemple, es va publicar com a volum 1 (àlbum M-430) a finals de 1940, per a les cançons de l'1 al 8, i el volum 2 (M-502), publicat el 1941, per a les altres 8 cançons de la segona cara. del LP.
|
|
Referències
[modifica]- ↑ (en) Евгений К, « Tonkosti zhizni - Письмо от Коварской Евгении Львовны [archive] », Kovarski.ru, 14 décembre 2013 (consulté le 10 août 2014)
- ↑ (en) « Oral History Transcript — Dr. Lew Kowarski [archive] », Aip.org (consulté le 10 août 2014)
- ↑ (en) «Robert Farnon Society» [archive du 3 novembre 2013], Rfsoc.org.uk (consulté le 10 août 2014)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 Theodore Baker et Nicolas Slonimsky (trad. de l'anglais par Marie-Stella Pâris, préf. Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musiciens [« Baker's Biographical Dictionary of Musicians »], t. 2 : H-O, Paris, Robert Laffont, coll. « Bouquins », 1995 (réimpr. 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8e éd. (1re éd. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-06787-8), p. 2184
- ↑ (en) Lucy Cross, «André Kostelanetz [archive]», sur Masterworksbroadway.com (consulté le 10 août 2014)
- ↑ Livret du disque Musical Evenings: Andre Koselanetz, mfp Classics, CFP 4074.
- ↑ (en) « André Kostelanetz Papers Donated to Library of Congress - News Releases (Library of Congress) [archive] », sur Loc.gov (consulté le 10 août 2014)
- ↑ (en) «André Kostelanetz [archive]», André Kostelanetz (consulté le 10 août 2014)
- ↑ (en) Eric G. Meeks, The Best Guide Ever to Palm Springs Celebrity Homes : Facts and Legends of the Village of Palm Springs, Horatio Limburger Oglethorpe, 2012, 404 p. (ISBN 978-1-4793-2859-8), p. 282.
- ↑ Profile [archive], masterworksbroadway.com ; consulté le 3 octobre 2015.
Bibliografia
[modifica]- (anglès) James H. North, Andre Kostelanetz on Records and on the Air : A Discography and Radio Log, Lanham, Toronto, Plymouth, UK, The Scarecrow Press, Inc., 2011, 387 p. (ISBN 978-0-8108-7732-0, llegir en línia [arxiu]).
- (anglès) Andre Kostelanetz (en col·laboració amb Gloria Hammond, Echoes: Memoirs of Andre Kostelanetz, Nova York, Harcourt Brace Jovanovich, 1981 (ISBN 0-15-127392-8).