Amor pedagògic
«Amor pedagògic» és un terme usat en el camp de la pedagogia que es refereix a una manera específica d'entendre la pràctica pedagògica a partir del valor de l'amor. En aquest context s'entén l'amor com a respecte cap a l'altra persona, les seves necessitats i la seva voluntat. El terme va ser encunyat per Herman Nohl[1] i feia referència a la intenció per part de l'educador d'orientar la seva activitat a la realitat viscuda per l'educand així com a la seva identitat. La manera de fer-ho consisteix a adoptar el punt de vista de l'educand posant-se al seu lloc de la mateixa manera que farien els seus pares.
Referències
[modifica]- ↑ Kron, Jürgens, Standop, pàg.177
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Sabine Seichter, Pädagogische Liebe:Erfindung, Blütezeit, Verschwinden eines pädagogischen Deutungsmusters, Schöningh 2007
- Friedrich W. Kron, Eiko Jürgens, Jutta Standop (Hg.), Grundwissen Pädagogik, München 2013 (8. Auflag)
- Elmar Drieschner, Detlef Gaus (Hrsg.), Leiebe in Zeiten pädagogischer Professionalisierung, Verlag für Sozialwissenschaften, Wiesbaden 2011