Vés al contingut

Allunament

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Vela mestra d’un Soling. Amb allunament de la vela major i quatre sabres.
Un segment circular (en verd) està comprès entre una recta secant o corda (la línia discontínua) i l'arc; els punts extrems són els de la corda.

Amb referència a una vela, l’allunament[1][2] és la superfície externa (en forma aproximada de segment circular) a la recta definida pels dos punys del caient corresponent. En una vela mestra bermudiana l’allunament correspon a la baluma i és la superfície que sobresurt entre els punys de drissa i d’escota.

Avantatges

[modifica]

L’allunament permet augmentar la superfície vèlica sense haver d’allargar el pal ni la botavara. Per tant, amb un cost reduït i un estalvi de pes.

Inconvenients

[modifica]

Per a mantenir la forma de la vela i la seva capacitat de resistir l’acció del vent, l’allunament necessita uns sabres de suport.[3] L'experiència ha demostrat que una vela amb allunament i sabres funciona de forma satisfactòria.

Allunament definit com una corba

[modifica]

En obres clàssiques l'allunament es definia com una corba d'un caient de la vela. I podia ser convex (augmentant la superfície vèlica) o còncau (disminuint la superfície vèlica).[4] L'allunament còncau s'aplicava a algunes veles quadres per a evitar fregament amb es estais.[5]

Referències

[modifica]
  1. «allunament - Cercaterm». TERMCAT. [Consulta: 9 novembre 2021].
  2. Esteban, J.H.. Escritos recobrados. J. Herrero, 2007, p. 24. ISBN 978-84-612-1079-4. 
  3. Publishing, B. Go Dinghy Sailing. Bloomsbury Publishing, 2012, p. 25. ISBN 978-1-4081-5914-9. 
  4. de Navarrete, M.F.. Diccionario marítimo español (en castellà). Imprenta real, 1831, p. 28. 
  5. Kipping, R.; Tudury, P.R.. Elementos de construccion de velas: Hauptbd (en castellà). Imp. de T.Fortanet, 1860, p. 249. 

Vegeu també

[modifica]