Alessandro Bertolazzi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 16 febrer 1958 (66 anys) Casanova Elvo (Itàlia) |
Activitat | |
Ocupació | maquillador |
Lloc web | alessandrobertolazzi.it |
Alessandro Bertolazzi (Casanova Elvo, província de Vercelli, Piemont, 16 de febrer de 1958) és un maquillador italià de cinema. Als 14 anys es va traslladar amb la seva família a Reggio de l'Emília, on va assistir a l'institut d'art G. Chierici. Poc després de complir els seus anys, va començar la seva carrera teatral com a assistent escenògraf.[1]
La seva passió pel teatre el va portar a treballar a Roma, on també va començar a dedicar-se al cinema. Es trasllada a Florència, on encara viu amb la seva dona Giovanna i el fill Lorenzo. Mentrestant col·labora amb molts directors de cinema italians, entre ells Dario Argento i Giuseppe Tornatore. La seva carrera va adoptar una dimensió internacional quan va començar a treballar en make-up i maquillatge FX per a les principals produccions cinematogràfiques primer a Londres i després als Estats Units.
Ha treballat en pel·lícules com Babel (2006), Biutiful (2010), J. Edgar (2011), To the Wonder (2012), Skyfall (2012), The Impossible (2012), Cors d'acer (2014) i Suicide Squad qua ha guanyat nombrosos premis i nominacions. Per Suicide Squad, ha guanyat el Oscar al millor maquillatge als Premis Oscar de 2016.[2][3]
Filmografia parcial
[modifica]- La corsa dell'innocente, de Carlo Carlei (1992)
- La ribelle, de Aurelio Grimaldi (1993)
- Il testimone dello sposo, de Pupi Avati (1997)
- Viola bacia tutti, de Giovanni Veronesi (1998)
- Il fantasma dell'Opera, de Dario Argento (1998)
- Malèna, de Giuseppe Tornatore (2000)
- Concorrenza sleale, de Ettore Scola (2001)
- Heaven, de Tom Tykwer (2002)
- Ricordati di me, de Gabriele Muccino (2003)
- La setta dei dannati (The Order), de Brian Helgeland (2003)
- Che ne sarà di noi, de Giovanni Veronesi (2004)
- Evilenko, de David Grieco (2004)
- Ma quando arrivano le ragazze?, de Pupi Avati (2005)
- The Fine Art of Love: Mine Ha-Ha, de John Irvin (2005)
- Babel, de Alejandro González Iñárritu (2006)
- Io e Napoleone, de Paolo Virzì (2006)
- Gomorra, de Matteo Garrone (2008)
- Sanguepazzo, de Marco Tullio Giordana (2008)
- Il papà di Giovanna, de Pupi Avati (2008)
- L'uomo che ama, de Maria Sole Tognazzi (2008)
- Àngels i dimonis (Angels & Demons), de Ron Howard (2009)
- Baarìa, de Giuseppe Tornatore (2009)
- Biutiful, de Alejandro González Iñárritu (2010)
- Baciami ancora, de Gabriele Muccino (2010)
- Menja, resa, estima (Eat Pray Love), de Ryan Murphy (2010)
- La solitudine dei numeri primi, de Saverio Costanzo (2010)
- J. Edgar, de Clint Eastwood (2011)
- To Rome with Love, de Woody Allen (2012)
- To the Wonder, de Terrence Malick (2012)
- Venuto al mondo, de Sergio Castellitto (2012)
- Skyfall, de Sam Mendes (2012)
- The Impossible, de Juan Antonio Bayona (2012)
- Cors d'acer, de David Ayer (2014)
- Love & Mercy, de Bill Pohlad (2014)
- Suicide Squad, de David Ayer (2016)
- Bright, de David Ayer (2017)
- War Machine, de David Michôd (2017)
- Christophe Robin de Marc Forster (2018)
- Fast & Furious Presents: Hobbs & Shaw de David Leitch (2019)
- The King de David Michôd (2019)
Referències
[modifica]- ↑ Alessandro Ballesio. «Vercelli attende il suo truccatore da Oscar: "Orgogliosi di lui"», 27-02-2017.
- ↑ «Oscar Nominations 2017: The Complete List – 89th Academy Awards». Oscars.com, 24-01-2017. Arxivat de l'original el February 19, 2017. [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «Oscar Nominations 2017: See the Full List». Vanity Fair, 24-01-2017. [Consulta: 25 gener 2017].