Albatros viatger

Albatros viatger
Diomedea exulans
	;
Dades
Pes	484 g ; 9,11 kg ; 7,27 kg
Envergadura	3 m
Nombre de cries	1
Període d'incubació de l'ou	78 dies
Estat de conservació
	Vulnerable
UICN	22698305
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Procellariiformes
Família	Diomedeidae
Gènere	Diomedea
Espècie	Diomedea exulans ; Linnaeus, 1758
Distribució

L'albatros viatger (Diomedea exulans) és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae). És l'au amb major envergadura d'entre totes les espècies actuals. Les espècies Diomedea antipodensis, Diomedea amsterdamensis i Diomedea dabbenena eren considerades subespècies de l'albatros viatger.

Morfologia

Vídeo d'un albatros emprenent el vol.

Fa una llargària de 107 – 135 cm, una envergadura de 2,51 – 3,50 m i un pes de 6,25 – 12 kg, amb els mascles una mica majors que les femelles.
Blanc per sota a excepció de punta i bordell posterior de l'ala. Zona dorsal blanca.
Ulls bruns, bec i potes de color rosa pàl·lid.
Com que passen molts anys fins a l'obtenció del plomatge final dels adults, el més freqüent és l'observació de fases intermèdies de plomatge, entre la del jove i la de l'adult. Als joves de primer any, només la cara, la gola i una part de la superfície inferior de l'ala és blanca, essent la resta del cos marró. Més tard va guanyant zones blanques i minvant les marrons, que desapareixen cap als 5 anys.

Hàbitat i distribució

D'hàbits pelàgics, cria a les illes de Geòrgia del Sud, Crozet, Kerguelen, Príncep Eduard, i Macquarie. Es dispersa als oceans meridionals entre els 28° i 60° Sud.^[1]

Alimentació

S'alimenten de nit^[2] de cefalòpodes, petits peixos i crustacis^[3] i de restes d'animals marins suren en la mar. Poden seguir els vaixells per aprofitar les deixalles i també poden fer immersions poc profundes.

Reproducció

Cria cada dos anys,^[2] En l'època de cria acudeixen fins a les colònies. Ponen un únic ou, blanc amb punts foscos, entre el 10 de desembre i el 5 de gener, en un niu en forma de gran tassa. Els dos pares coven l'ou durant unes 11 setmanes.^[2] La parella normalment es forma per vida. Els joves ocells tornen a la colònia de cria a l'edat de 6 anys, però no es reprodueixen fins als 11 – 15 anys^[4] Sobreviuen al voltant d'un 30% dels pollets.^[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albatros viatger

↑ Distribució i justificació d'estatus Rev. 20-02-2011
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Colin Harrison; Greensmith, Alan (1993). "Non-Passerines". In Bunting, Edward. Birds of the World (First ed.). New York, NY: Dorling Kindersley. p. 48. ISBN 1 56458 295 7
↑ ^3,0 ^3,1 C.J.R.Robertson. (2003). "Albatrosses (Diomedeidae)". In Hutchins, Michael. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins (2 ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 113–116, 118–119. ISBN 0 7876 5784 0
↑ Jon L.Dunn, Jonathon Alderfer (2006). "Accidentals, Extinct Species". In Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America (fifth ed.). Washington D.C.: National Geographic Society. p. 467. ISBN 978 0 7922 5314 3

[uicn-1] Distribució i justificació d'estatus Rev. 20-02-2011

[CH-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Colin Harrison; Greensmith, Alan (1993). "Non-Passerines". In Bunting, Edward. Birds of the World (First ed.). New York, NY: Dorling Kindersley. p. 48. ISBN 1 56458 295 7

[CJRR-3] 3,0 ^3,1 C.J.R.Robertson. (2003). "Albatrosses (Diomedeidae)". In Hutchins, Michael. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins (2 ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 113–116, 118–119. ISBN 0 7876 5784 0

[4] Jon L.Dunn, Jonathon Alderfer (2006). "Accidentals, Extinct Species". In Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America (fifth ed.). Washington D.C.: National Geographic Society. p. 467. ISBN 978 0 7922 5314 3

[1]

[2]

[3]

[4]