Ahau
Ahau -escrit també ajaw, d'acord amb les normes ortogràfiques per a les llengües maies empleades en fonts recents o escrit ahaw en fonts anteriors- és la denominació de la classe governant (els dignataris) de les ciutat estat de la cultura maia.[1] Aquest terme ha estat interpretat com un sinònim de régule, senyor, dirigent, rei o capdavanter; però aquest terme abasta a tots els membres de la casta governant, i no solament a un individu. El títol de ahau també li va ser concedit a la casta sacerdotal maia. També va ser el nom del vintè dia del calendari ritual dels maies.
L'enciclopèdia Yucatán en el Temps diu que segons el Diccionari de Motul, ahau significa rei o emperador, monarca, príncep o gran senyor. Igualment significa geperut o encorbat. Ahau és també el nom d'un dia del calendari maia.[2]
El títol de kuhul ahau (senyor diví) li era atorgat a un individu amb gran poder i influència en la política maia. El poder i la influència d'un ahau variava considerablement, ja que el domini d'un sol individu podia abastar diverses ciutats, i la seva influència podia estendre's més enllà d'aquesta esfera. Aquest domini podia també reconèixer-se-li a la seva dinastia o a la seva ciutat.
El títol de ahau també li va ser atorgat a diverses dones, a els qui se'ls anteposava el prefix ix- ("dona") al seu títol per indicar el seu sexe.
La paraula prové del maia clàssic, i encara existeix entre les actuals llengües maies, amb algunes variacions de pronunciació o d'escriptura.
La forma ajaw ha estat proposada i aprovada l'any 1994 per la Acadèmia de Llengües Maies de Guatemala, i ha estat adoptada pels maianistes contemporanis. Abans aquesta normalització de les llengües maies, aquest terme era normalment escrit com ahau, derivat de les primeres transcripcions de textos en maia yucatek a l'espanyol.
En el sistema de escriptura maia, el terme ahau era escrit per mitjà de glifs.
Ahau com a unitat de temps
[modifica]Cronològicament, dins del cicle maia, el Ahau és un cicle compost per 13 katunes (93.600 kines/dies o 256,28 anys) o 260 Tunes (períodes de 360 dies) o 360 Tzolkin. Al seu torn, 20 cicles Ahau componen una de les capes del cicle del Compte llarg. Per tant, el Ahau és la 20ª part del Compte Llarg i també és la centèsima part del cicle de 5 comptes llargs.
|
Glifs maies pel kin (dia solar) ahau.[3] |
|---|
Referències
[modifica]- ↑ Kettunen, 2005; 5: Sobre l'ortografia: Des dels inicis d'epigrafia, els estudis sobre la cultura maia es troben plens de convencions ortogràfiques, de manera que els vocables maies s'han escrit -i es continuen escrivint- de formes molt diverses. Un exemple molt clar és el terme per designar 'senyor' o 'rei', que presenta, almenys, cinc formes diferents en la literatura especialitzada: ahau, ahaw, ajau, ajaw i `ajaw. La majoria dels investigadors de la cultura maia de tot el món, encara que no tots, han començat a emprar en les seves publicacions el nou alfabet oficial de les llengües maies de Guatemala, a partir de la seva ratificació (Acord Governatiu número 1046-87 [23 de novembre de 1987]), modificació (Acord Governatiu número 129-88 [2 de març de 1988]) i posterior publicació (Llengües Maies de Guatemala: Document de referència per a la pronunciació dels nous alfabets oficials), amb una addició, la distinció entre h i j en maia clàssic.
- ↑ Casares G. Cantón, Raúl; Duch Colell, Juan; Antochiw Kolpa, Michel; Zavala Vallado, Silvio et ál. Yucatán en el tiempo, 1998. ISBN 970 9071 04 1.
- ↑ Kettunen, 2005; 57
Bibliografia
[modifica]- Kettunen, Harri; and Christophe Helmke (2005). Introducció als jeroglífics maies. Wayeb and Leiden University.
- Montgomery, John; amb escrits de Peter Mathews i Christophe Helmke (2002?2007). Diccionari de jeroglificos maies. Foundation for the Advancement of Mesoamerican Studies, Inc (FAMSI).
- Osborne, Deborah (1994?95). La història de la transcripció de les llengües maies. Amerindia, Revue d'Ethnolinguistique amérindienne. ISSN 0221-8852.
- Thomas, Cyrus (1897). Símbols dels dies de l'any maia. Sixteenth Annual Report of the Bureau of American Ethnology to the Secretary of the Smithsonian Institution, 1894?1895. Washington DC: Bureau of American Ethnology, Smithsonian Institution; O.S. Government Printing Office. pàg. 199?266. OCLC 14963920.