Vés al contingut

Ager publicus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

L'ager publicus era el territori que pertanyia al poble romà. S'hauria creat ja sota Ròmul que va dividir el territori romà (ager romanus, el territori que pertanyia a l'estat romà) en tres parts: l'ager regius o domini reial; l'ager privatus, lots distribuïts a les famílies patrícies; i l'ager publicus, pastures col·lectives per les famílies romanes.

L'ager publicus es va nodrir dels territoris conquerits sobretot després de les guerres samnites. Quan Roma conqueria un regne confiscava la meitat o el 60% de les terres que passaven a l'ager publicus; hi passaven sempre les mines i les salines, que eren estratègiques per l'estat. El Decemviri Agris Dandis Adsignandis era el col·legi de decemvirs encarregat de repartir i controlar l'ager publicus. Amb les mines i salines l'estat s'assegurava uns ingressos regulars, si bé generalment concedia la gestió a empreses privades a canvi d'una quantitat prefixada. A l'ager publicus es podien crear colònies romanes. La terra doncs estava ocupada però no podia ser posseïda per qualsevol excepte quan l'estat distribuïa lots d'ager publicus a persones que havien fet un servei a la pàtria (com servei militar, als veterans principalment) o per pagar un deute públic; els antics propietaris de les terres en podien continuar l'explotació; els colons tanmateix gaudien de la possessió però no de la propietat, i l'explotaven contra el pagament en natura (vectigalia) o en especies (stipendium o tributum). Amb els temps els posseïdors van voler esdevenir propietaris i van provocar un moviment social que va portar a la reforma dels Gracs, i a la crisi de la república.

Al període imperial, la major part de l'ager publicus d'Itàlia havia estat distribuïda als veterans de generals com Luci Corneli Sila, Gai Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne, por lo que tot el que quedava eren propietats de les ciutats i terres comunes de pastura. A les províncies en canvi els terrenys públics eren immensos i van passar a propietat de l'emperador si bé en realitat tots van romandre sota possessió privada.

Bibliografia

[modifica]
  • Drummond, Andrew (1999). "Licinius Stolo, Gaius. Sextius Sextinus Lateranus, Lucius", a Simon Hornblower & Anthony Spawforth (eds.), The Oxford Classical Dictionary. Oxford: 3ª edición
  • Lewis, Andrew Dominic Edwards (1999). "ager publicus". En: Simon Hornblower & Anthony Spawforth (eds.), The Oxford Classical Dictionary. Oxford: 3ª edición
  • Roselaar, Saskia T. (2010). Public land in the Roman Republic: a social and economic history of the ager publicus, 396-89 BC. Oxford.