Vés al contingut

Acció Catòlica Obrera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAcció Catòlica Obrera
Dades
Tipusorganització religiosa Modifica el valor a Wikidata
Indústriaaltres organitzacions de membres de voluntaris i congregacions i associacions religioses Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació declarada Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1950
Localització dels arxius

L'Acció Catòlica Obrera (ACO) és un moviment d'acció catòlica[1][2] adult especialitzat a evangelitzar en el món del treball.[3] Està format per uns 700 militants distribuïts a Catalunya (principalment), Madrid, Còrdova i Alacant, en 90 grups de Revisió de Vida.

Forma part del Moviment de Treballadors Cristians d'Europa (MTCE), del Moviment Mundial de Treballadors Cristians (MMTC), del Consell d'Acció Catòlica (de la diòcesi de Barcelona) i de la Pastoral Obrera, que és un òrgan de coordinació entre els moviments apostòlics d'Acció Catòlica especialitzats en el món del treball com GOAC, JOC, MIJAC, religioses en barris, capellans obrers...

L'ACO està reconeguda com a moviment episcopal de l'Església a les diòcesis de Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu, Terrassa i Vic i com a membre del Consejo Asesor de la Pastoral del Treball de la Conferència Episcopal Espanyola.

El presidents actuals són Jordi Soriano Márquez,[4] Rocío Elvira Quezada[5][6] i el consiliari general Pepe Rodado León.[7]

Funcionament i mètode

[modifica]

La militància s'organitza en equips formats per 5-10 persones que es troben periòdicament per compartir la vida i la fe.[8][9] Aquests grups es coordinen amb d'altres formant zones o diòcesis. Els equips fan servir principalment la metodologia de la Revisió de Vida; també és habitual l'Estudi d'evangeli.

Cada any es defineix una Prioritat de curs que marca la temàtica general del treball dels grups del moviment. Les prioritats de curs es decideixen cada quatre anys en el Consell. El lema del curs 2023-2024 és “Que l’esperança us ompli d’alegria” (Rm 12,12).

També s'organitzen espais formatius, de recés i de convivència, com són els Exercicis d'estiu.[10]

Història

[modifica]

L'ACO espanyola va ser fundada el 1953 a Barcelona per Lleonard Ramírez i Miquel Juncadella, després de fer uns contactes previs amb els moviments francesos d'acció catòlica (Acció Catòlica Obrera-França, nascuda al març de 1950) i amb l'ACO Suïssa, en particular, amb l'abbé Albert Maréchal,[11] sacerdot i consiliari de l'ACO Suïssa. El 1930 va néixer la Lliga Obrera Católica (LOC), moviment adult de la Joventut Obrera Cristiana (JOC). El 1941, en plena Segona Guerra Mundial, la LOC esdevindria el Moviment Popular de les Famílies (MPF). El 1950 tindria lloc el naixement oficial de l'ACO.

A partir de 1955 l'ACO espanyola comença a celebrar la Jornada General cada 12 d'octubre i fa públic un manifest, el darrer “Viure des de i amb Jesús, per transformar el món amb esperança”.

En diverses ocasions es planteja la fusió amb l'Hermandad Obrera de Acción Católica, però finalment es desestima.

El 1957 diversos militants de l'ACO i la JOC funden l'Editorial Nova Terra, en la qual van col·laborar entre altres Josep Maria Huertas i Alfons Carles Comín.

El bisbe Joan Carrera va acompanyar i donar suport a l'ACO com a vicari episcopal d'ambients obrers de la diòcesi de Barcelona.

El 2013 l'ACO va celebrar el seu 60è aniversari.[12]

El moviment ha celebrat el XII Consell del 18 al 20 de novembre del 2022 amb el lema «Sembrem grans de mostassa avui» (cf. Mt 13,31-32).[13] En aquesta trobada (aquest cop celebrada cinc anys i mig després de l'anterior Consell per motiu de la pandèmia) la militància ha aprovat un nou Document d’identitat i Carta econòmica (les Normes de funcionament i organització s’han aprovat en la Trobada de responsables, del febrer 2023) i tres línies d’actuació 2023-2026: Militància, participació i sentiment de pertinença; L’espiritualitat d’ACO; Acció, compromís militant i evangelització a l’ACO.

L'ACO ha estat el moviment amfitrió del Seminari i l'Assemblea que el Moviment de Treballadors Cristians d'Europa (MTCE) ha celebrat a Barcelona del 21 al 24 de setembre del 2023 amb el títol L’Estat de Dret i una democràcia que funcioni com a requisit previ per a la prosperitat social. El paper de les organitzacions de treballadors[14] i que ha finalitzat amb la Declaració de Barcelona: Defensar i reforçar junts la democràcia.

El 12 d'octubre del 2023 l'ACO ha celebrat la 70a Jornada General i, per tant, el 70è aniversari de la fundació del moviment.[15]

Diades significatives

[modifica]

L'ACO celebra aquestes dates:

Publicacions

[modifica]

· ACO. 50 anys de militància obrera i cristiana.[25][26]

· Des de març de 2015 l'ACO edita la revista Salillum.[27]

· E-butlletí ACO. Mensualment s'edita aquest butlletí electrònic.

Missió obrera

[modifica]

L'ACO parteix de la "missió obrera", que reagrupa igualment el MIJAC, la JOC, els PO (Preveres Obrers) i els religiosos del món obrer.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Què és l'Acció Catòlica?». Consell d'Acció Catòlica, 24-09-2015. [Consulta: 28 desembre 2015].
  2. ↑ Acció Catòlica Obrera (http://acocat.org/mediateca/document-didentitat-daco)+Document d'identitat d'ACO, 5-1993, pàg. 12 [Consulta: 2 maig 2016].
  3. ↑ Acció Catòlica Obrera (http://acocat.org/mediateca/la-classe-obrera-laco-avui)+La classe obrera a l'ACO, avui, 5-2005, pàg. 2 [Consulta: 2 maig 2016].
  4. ↑ «Jordi Soriano, nou president de l'Acció Catòlica Obrera». Catalunya Religió, 13-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  5. ↑ «Rocío Elvira, nova presidenta de l’ACO». CatalunyaReligió, 22-05-2021. [Consulta: 26 maig 2021].
  6. ↑ «"Alimentar la llum interna"». Arquebisbat de Barcelona, 04-07-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  7. ↑ «Salutació nou consiliari general Pepe Rodado». ACO, 22-09-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  8. ↑ «Activitsta cristiana. Entrevista a Mercè Solé, membre de l'Acció Catòlica Obrera i secretària del Centre de Pastoral Litúrgica». TV3. Programa Signes dels temps, 29-10-2017. [Consulta: 8 novembre 2017].
  9. ↑ «L'ACO en 5 minuts (vídeo)». ACO. [Consulta: 10 gener 2018].
  10. ↑ «“Amb l’ACO entenc alguna cosa que em costava abans: El Regne de Déu”». CatalunyaReligió.cat, 03-09-2021. [Consulta: 15 setembre 2021].
  11. ↑ Diversos autors. Albert Maréchal. Un itinerari sacerdotal. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1/12/2002, p. 160 (El Gra de Blat). ISBN 978-84-8415-446-4 [Consulta: 28 desembre 2015].  Arxivat 2020-08-05 a Wayback Machine.
  12. ↑ «Cronologia de l'ACO». [Consulta: 28 desembre 2015].
  13. ↑ «L'Acció Catòlica Obrera referma el compromís de viure “seguint l'estil de vida de Jesús”». CatalunyaReligió.cat, 23-11-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
  14. ↑ «El Moviment de Treballadors Cristians d’Europa demana intensificar la democràcia i l’estat de dret». Catalunya Cristiana, 27-09-2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
  15. ↑ «L'ACO celebra 70 anys en un acte amb Teresa Forcades». CatalunyaReligió.cat, 13-10-2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
  16. ↑ Ávila, Andreu «Bisbe Taltavull: "El vestit de festa de l'ACO és la fe en Jesucrist"». EsglésiaBarcelona.cat, 14-10-2014 [Consulta: 28 desembre 2015].
  17. ↑ «Horaris per viure, nova lluita dels treballadors». Església de Barcelona, 16-10-2017. [Consulta: 8 novembre 2017].
  18. ↑ «L'ACO comença un curs dedicat a la formació». CatalunyaReligio.cat, 07-10-2019. [Consulta: 18 desembre 2019].
  19. ↑ «“Obrir camins d'esperança” a la jornada general l'ACO». CatalunyaReligió.cat, 13-10-2020. [Consulta: 21 octubre 2020].
  20. ↑ «La 67ª Jornada General de la ACO se celebra de manera telemática». Arquebisbat de Barcelona, 13-10-2020. [Consulta: 21 octubre 2020].
  21. ↑ «Pepa Torres: “La forma más eficaz de luchar contra la pandemia es combatir la desigualdad y la explotación del planeta”» (en castellà). Vida Nueva, 13-10-2020. [Consulta: 21 octubre 2020].
  22. ↑ «Pepa Torres: "La forma más eficaz de luchar contra la pandemia es combatir la desigualdad sistémica y la explotación depredadora del planeta y las especies"» (en castellà). Religión Digital, 13-10-2020. [Consulta: 21 octubre 2020].
  23. ↑ «Jordi Soriano Márquez és escollit president de l’ACO a la 69a Jornada General». Arquebisbat de Barcelona, 13-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
  24. ↑ «70 Anys de l’ACO plens de compromís i esperança». Arquebisbat de Barcelona, 13-10-2023. [Consulta: 16 octubre 2023].
  25. ↑ Bada, Joan; Bellavista, Oleguer. ACO. 50 anys de militància obrera i cristiana. Barcelona: Editorial Mediterrània, setembre 2003, p. 260. ISBN 9788483344835. 
  26. ↑ El País «Un libro repasa los 50 años de historia de Acción Católica Obrera». El País, 20-10-2003 [Consulta: 28 desembre 2015].
  27. ↑ Beumala, Àngel «Monografia revista Salillum». Programa Obrint camins de Ràdio Molins de Rei, 04-05-2016 [Consulta: 25 maig 2016].

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Acció_Catòlica_Obrera&oldid=33099544»