Abel Paz

Abel Paz

(2007)
Biografia
Naixement	(es) Diego Camacho Escámez 12 agost 1921 Almeria (Restauració borbònica)
Mort	13 abril 2009 (87 anys) Barcelona (Espanya)
Ideologia	Anarquisme
Activitat
Ocupació	escriptor, historiador, anarquista
Membre de	Confederació Nacional del Treball
Interessat en	Moviment obrer a Espanya
Família
Cònjuge	Antònia Fontanillas Borràs (1952–), 1958
Fills	Ariel Camacho
Pare	Ariel Camacho

Abel Paz l'any 2006, al seu domicili a Barcelona.

Abel Paz (Almeria, 1921 - Barcelona, 2009) pseudònim de Diego Camacho Escamez. Escriptor, historiador i militant del moviment llibertari. Fill d'una família de jornalers del camp, condició que va fer-li aproximar a ideologies anarquistes i a observar les diferències de classes entre obrers i burgesos en la seva infància i joventut. Va entrar a formar part de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries i la Confederació Nacional del Treball.

Nascut el 12 d'agost de 1921 a Almeria, es traslladà a Barcelona, amb només 8 anys, on estudià a l'escola nocturna del Clot. L'any 1936, lluità en els grups de defensa confederals del Clot i participà en el grup Els Quijotes de l'Ideal. El 1938 combat amb les milícies confederals en el front d'Artesa a Lleida, (Catalunya) durant la Guerra Civil espanyola, es refugià a Tolosa, França, el 1939 en caure la Segona República Espanyola fou internat en els camps de concentració francesos de Bram, Sant Cebrià, Argelers i el Barcarès, posteriorment el van fer treballar en el Mur atlàntic per al bàndol nazi fins al 1941.

Tornà a l'Espanya franquista i fou empresonat dues vegades. Després va emigrar a França amb la seva companya d'aleshores Antònia Fontanillas Borràs, i no va tornar novament a Espanya fins al 1977 establint-se definitivament en el barri de Gràcia de Barcelona.

Morí d'un atac de cor el dilluns 13 d'abril de 2009 a Barcelona, a l'edat de 87 anys. Mariano Maturana, un amic que sovint l'ajudava i li portava el diari, el va trobar inconscient al seu pis del carrer Verdi 109. Fou aleshores quan ingressà a l'Hospital de Sant Pau, on va entrar en coma i va morir poc després. L'endemà fou traslladat al Tanatori de Sancho de Ávila, i al crematori de Montjuïc. Un cop incinerades les despulles, les cendres foren escampades el dijous 16 d'abril a la platja de Montgat.

Col·laborador habitual de la premsa llibertària, conferenciant en múltiples actes, també destacà com un prestigiós escriptor, convertint-se en el biògraf oficial de Buenaventura Durruti. La seva biografia sobre Durruti s'ha traduït a 14 idiomes diferents. Poc abans de la seva mort, estava preparant una ruta de l'anarquisme de Gràcia.

Algunes de les seues obres

• Durruti: el proletariado en armas (traduïda a 14 idiomes diferents) o Durruti en la revolución española (en català Durruti en la revolució espanyola) es publicà el 1978 amb el títol de Durruti: el proletariado en armas (en català Durruti: el proletariat en armes) encara que anteriorment ja havien estat publicades diverses traduccions, la primera d'elles al francès l'any 1972. El llibre es divideix en quatre parts, el rebel (1896-1931), el militant (1931-1936), el revolucionari (19 de juliol a 20 de novembre de 1936) i un epíleg sobre les morts de Durruti.
• Crónica de la Columna de Ferro
• Paradigma de una revolución (19 de julio 1936, en Barcelona)
• Al pie del muro (Memòries 1942-1954)
• Los internacionales en la Región española
• Entre la niebla (Memòries 1939-1942)
• Chumberas y alacranes (Memorias 1921-1936)
• Viaje al pasado (Memòries 1936-1939)
• La cuestión de Marruecos y la República española
• CNT 1939-1951. El anarquismo contra el Estado franquista

Enllaços externs

• (castellà) Ruta de l'Anarquisme: entrevista a Abel Paz Arxivat 2007-12-08 a Wayback Machine.
• (castellà) Marxa Homenatge als Maquis: critica al llibre CNT 1939-1951: el anarquismo contra el Estado franquista Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.
• Durruti en la revolución española (castellà)