Abdul Qader Bedil
Nom original | (fa) عبدالقادر بیدل |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1644 Azimabad (Imperi Mogol) |
Mort | 5 desembre 1720 (75/76 anys) Delhi (Índia) |
Religió | Islam |
Activitat | |
Camp de treball | Poesia i sufisme |
Ocupació | poeta, escriptor |
Abdul Qader Bedil (persa: عبدالقادر بیدل) (Azimabad, 1644 - Delhi, 5 de desembre de 1720), nom complet Abul Ma'āni Mirzā Abdul-Qāder Bedil o Mawlānā Abul Ma'āni Abdul Qader Bedil, fou un famós poeta i sufí nascut a Azimabad (avui Patna, Índia), la seva família va pertànyer a la tribu barles a Balkh (Afganistan). Segons algunes fonts, va néixer a Khwaja Rawash, una àrea de la província de Kabul a l'Afganistan. La seva tomba, anomenada Bagh-e-Bedil (Jardí de Bedil) està situada a la ruta Mathura a Delhi. Va escriure poesia i prosa en dari o persa. És considerat un dels fundadors i un dels grans poetes de l'Escola de Poesia Índia i l'únic estil que usa és el persa. Alguns escriptors com Ghalib i Muhammad Iqbal van ser influenciats per ell.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ M. Sidiqqi: Abdul-Qādir Bīdel. Encyclopaedia Iranica. 1989. Vol. IV, Fasc. 3, pp. 244-246
- ↑ Feuillebois, Ève «Bīdil, ʿAbd al-Qādir» (en anglès). Encyclopaedia of Islam. Brill, vol. 3, 01-10-2015.