Vés al contingut

391 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre391 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià391 aC (cccxci aC)
Islàmic1044 aH – 1043 aH
Xinès2306 – 2307
Hebreu3370 – 3371
Calendaris hindús-335 – -334 (Vikram Samvat)
2711 – 2712 (Kali Yuga)
Persa1012 BP – 1011 BP
Armeni-
Rúnic-140
Ab urbe condita363
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
420 aC 410 aC 400 aC - 390 aC - 380 aC 370 aC 360 aC
Anys
394 aC 393 aC 392 aC - 391 aC - 390 aC 389 aC 388 aC

El 391 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana i l'Imperi, era conegut com a any del tribunat de Triciptí, Medul·lí, Camerí, Fus i els Mamercins (o, més rarament, any 363 ab urbe condita). L'ús del nom «391 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • En el context de la Guerra de Corint va tenir lloc la Batalla de Lequeu, on es van enfrontar els exèrcits d'Atenes i d'Esparta. La batalla va acabar amb la victòria atenenca. La batalla és important perquè és la primera ocasió en la història grega en la qual els peltastes derroten els hoplites espartans.[2]
  • Acarnània estava en guerra amb Acaia, que s'havia apoderat de Calidó. Acaia va demanar ajuda a Esparta que va enviar un exèrcit dirigit per Agesilau II que va assolar el país sense cap resultat positiu.[3]
  • Dífrides, militar espartà, va ser enviat a l'Àsia menor després de la mort de Tibró en una emboscada, per emportar-se el cos del general i les restes de l'exèrcit. Va reunir tropes noves en els estats aliats i va seguir la guerra contra el sàtrapa Estrutes.[4]

Roma

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 5
  3. Xenofont. Hel·lèniques, III, 3-6
  4. Xenofont. Hel·lèniques, IV, 3
  5. Titus Livi, Ab Urbe Condita, V, 10, 12-14
  6. Plutarc. Vides paral·leles: Marc Furi Camil, V
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, V, 31, 32
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, VI, 5