Vés al contingut

37 de Capricorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic37 de Capricorn
Tipusfont d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)F5VFe-0.8CH-0.4[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCapricorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra27,506 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1,38 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta3,54 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,696 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva6.615 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi36,3561 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)30,369 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−33,742 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar57,5 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial3,27 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial20.400 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)21h 34m 51.0522s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-21° 54' 56.6611''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,2[4] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

37 de Capricorn (37 Capricorni) és un estel en la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +5,69.[7][8] S'hi troba a 88 anys llum de distància del Sistema Solar.

37 de Capricorn és un estel de la seqüència principal catalogat com de tipus espectral F5V o F1V que, igual que el nostre Sol, obté la seva energia a partir de la fusió nuclear de l'hidrogen.[7][8] La seva superfície té una temperatura aproximada de 6550 K[9] i llueix amb una lluminositat 3 vegades major que la del Sol. Té un radi un 38% més gran que el radi solar[10] i gira amb una velocitat de rotació igual o superior a 57,5 km/s.[11] Les nanes grogues anàlogues al Sol roten lentament —el Sol té una velocitat de rotació equatorial de 2 km/s— mentre que els estels més massius roten molt més de pressa. La divisió entre aquests dos grups és bastant abrupta i cau aproximadament enmig del tipus espectral F, situant-se 37 Capricorni per sobre d'aquest límit.

37 de Capricorn té una metal·licitat inferior a la solar, aproximadament 2/3 parts de la mateixa.[9] La seva massa és un 24% major que la massa solar, estimant-se la seva edat en 1400 milions d'anys.[12]

Referències

[modifica]
  1. Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
  5. «Ca II HK emission in rapidly rotating stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 1-2009, pàg. 1099–1107. DOI: 10.1051/0004-6361:200810377.
  6. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. 7,0 7,1 37 Capricorni (SIMBAD)
  8. 8,0 8,1 37 Capricorni (The Bright Star Catalogue)
  9. 9,0 9,1 Holmberg, J.; Nordström, B.; Andersen, J. «The Geneva-Copenhagen survey of the solar neighbourhood. III. Improved distances, ages, and kinematics». Astronomy and Astrophysics, 501, 3, 2009. pp. 941-947 (Tabla consultada en CDS).
  10. Masana, E.; Jordi, C.; Ribas, I. «Effective temperature scale and bolometric corrections from 2MASS photometry». Astronomy and Astrophysics, 450, 2, 2006. pp. 735-746 (Tabla consultada en CDS).
  11. Schröder, C.; Schmitt, J. H. M. M. «X-ray emission from A-type stars». Astronomy and Astrophysics, 475, 2, 2007. pp. 677-684.
  12. Nordström, B.; Mayor, M.; Andersen, J.; Holmberg, J.; Pont, F.; Jørgensen, B. R.; Olsen, E. H.; Udry, S.; Mowlavi, N. «The Geneva-Copenhagen survey of the Solar neighbourhood. Ages, metallicities, and kinematic properties of ˜14 000 F and G dwarfs». Astronomy and Astrophysics, 418, 2004. pp. 989-1019 (Tabla consultada en CDS).