23 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs. Queden 99 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1874 - Camp de Tarragona, Conca de Barberà, el Penedès i l'Urgell: Aiguat de Santa Tecla, inundació que va desbordar rius i rieres i va causar gairebé 600 morts.[1]
- 1938 - Les Brigades Internacionals, després d'haver participat en diverses batalles de la Guerra civil espanyola, es retiren a conseqüència de les pressions del Comitè de No-intervenció.
- 2001 - Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 3 de 9 amb folre.
- 2011 - Tarragona: La Colla Jove Xiquets de Tarragona carrega per primer cop en la seva història el 5 de 9 amb folre, el seu primer gamma extra.
- Resta del món
- 1803 - Assaye (Maharashtra, Índia): els britànics obtenen una victòria definitiva a la batalla d'Assaye contra els marathes i els francesos en el curs de la Segona Guerra Anglo-Maratha
- 1868 – Puerto Rico declara la seva independència d'Espanya.
- 1918 - Primera Guerra Mundial: el Regne Unit ocupa la ciutat de Haifa, llavors part de l'Imperi Otomà.
- 1957 - Little Rock (Estats Units): Enfrontaments contra manifestants negres que reclamaven l'aplicació de la llei contra la discriminació racial a les escoles.[2]
- 1973 – Juan Perón retorna al poder a l'Argentina.
- 2002 – Es llança la versió 0.1 del Mozilla Firefox, anomenada Phoenix.
- 2007 - Nivelles (Bèlgica): La Selecció Valenciana de Pilota es proclama Campiona Absoluta als VII Campionats Europeus de Pilota.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1874 - Peralada, l'Alt Empordà: Josep Serra i Bonal, músic compositor, renovador de la sardana (m. 1939).
- 1887 - Lleida, Segrià: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista (m. 1923)[3]
- 1892 - Xera, Serransː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (m. 1970).[4]
- 1893 - Barcelona: Carles Riba i Bracons, escriptor i humanista català (m. 1959).[5]
- 1895 - Barcelona: Concepció Callao, contralt i professora de cant catalana (m. 1959).
- 1912 - Almansa, Albaceteː Matilde Llòria, poeta valenciana que desenvolupà la seua obra en català, castellà i gallec (m. 2002).[6]
- 1930 - Premià de Dalt, Maresme: Albert Manent i Segimon, escriptor català (m. 2014).
- 1932 - Barcelonaː Maruxa Vilalta, dramaturga i directora de teatre mexicana d'origen català (m. 2014).[7]
- 1943 - Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista, editora i traductora catalana (m. 2018).[8]
- 1944 - Gerri de la Sal, Pallars Sobirà: Carles Canut i Bartra, actor català (m. 2018).
- 1949 - Alacant: Juan Manuel Asensi Ripoll, conegut com a Asensi, futbolista valencià.
- 1954 - Saidí, Baix Cinca: Mercè Ibarz Ibarz, escriptora catalana.
- 1958 - Barcelona: Àngels Aymar i Ragolta, dramaturga, directora de teatre i actriu catalana.[9]
- 1982 - Barcelona: Aina Clotet, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.
- Resta del món
- 771 aC - Alba Longa: Ròmul i Rem, fundadors i primer rei de Roma.
- 63 aC - Roma o Velitrae: August, considerat el primer emperador romà.
- 1596 - Alkmaar, Països Baixos: Joan Blaeu, cartògraf holandès (m. 1673).
- 1599 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador, compositor
- 1812 - Brampton, Cumberland, Anglaterra: George Routledge, editor anglès (m. 1888).
- 1838 - Homer, Ohio: Victòria Woodhull, líder estatunidenca del moviment sufragista.[10]
- 1843 - Nova York: Emily Warren Roebling, enginyera al capdavant de la construcció del Pont de Brooklyn (m.1903).[11]
- 1865 - Bessines-sur-Gartempe, Llemosí: Suzanne Valadon, pintora impressionista francesa (m. 1938).[12]
- 1880 - Kilmaurs, Escòcia: John Boyd Orr, biòleg i polític escocès, Premi Nobel de la Pau de 1949 (m. 1971).
- 1901 - Praga, Imperi Austrohongarès: Jaroslav Seifert, escriptor txecoslovac, Premi Nobel de Literatura (m. 1986).
- 1915 - Pittsburgh, Pennsilvània (EUA): Clifford Shull, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1994 (m. 2001).
- 1916 - Maglie, Itàlia: Aldo Moro, primer ministre d'Itàlia (m. 1978).
- 1920 - Brooklyn, Nova York, Estats Units: Mickey Rooney, actor, director, productor, guionista i compositor estatunidenc (m. 2014).
- 1926 - Hamlet, North Carolina (EUA):John Coltrane, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz.(m. 1967).[13]
- 1930 - (Albany, Geòrgia, (EUA): Ray Charles, cantant, músic i compositor estatunidenc.(m. 2004).[14]
- 1934 - Monfalcone, Itàlia: Gino Paoli, músic i compositor italià.
- 1938 - Viena, Àustria: Romy Schneider, actriu austríaca (m. 1982).
- 1943 - Madrid, Espanya: Julio Iglesias, cantant espanyol.
- 1949 - Long Branch, Nova Jersey, EUA: Bruce Springsteen, cantant, compositor i guitarrista de rock estatunidenc.
- 1958 - Arezzo, Itàlia: Giorgio Nardone, psicòleg i psicoterapeuta italià.
- 1982 - Bonn: Alemanya, Natalie Horler, cantant, de Eurodance, Eurotrance, i Electropop, participant d'Eurovisió 2013, amb la cançó Glorious, amb el nom de Cascada.
- 1988 - Tandil, Argentina: Juan Martín del Potro, jugador de tennis argentí.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1461 - Barcelona: Carles de Viana per problemes de salut, amb la sospita del possible enverinament promogut per Joana Enríquez.
- 1865 - Barcelona: Isolina Porcell i Mas, actriu i soprano catalana (n. 1837).[15]
- 1961 - Valldemossaː Pilar Montaner i Maturana, pintora mallorquina (n. 1876).[16]
- 1973 - Madrid: Manuel Borgunyó i Pla, compositor, director coral i pedagog musical (n. 1884).
- 1992 - En un avió, camí de Madrid: Mary Santpere, actriu, vedet i humorista catalana.[17]
- 2011 - Barcelona: Maria Teresa Batlle i Fabregat, soprano lírica catalana (n. 1926).[18]
- 2012 - Manāslu, Nepal: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana (n. 1969).
- 2014 -
- Barcelona: Teresa Rovira i Comas, bibliotecària catalana.[19]
- Dreuxː Antònia Fontanillas Borràs, militant anarcosindicalista i lluitadora antifranquista catalana, morta a l'exili (n. 1917).[20]
- Resta del món
- 1780 - París: Marie-Anne de Vichy-Chamrond, marquesa du Deffand, escriptora i tertuliana francesa (n. 1697).[21]
- 1835 - Puteaux (França): Vincenzo Bellini, compositor d'òpera italià (n. 1801).[22]
- 1836 - Manchesterː Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època (n. 1808).[23]
- 1870 - Canes (França): Prosper Mérimée, escriptor i historiador francès (n. 1803).
- 1887 - Curicó (Xile): Miquel Xancó i Panyella, claretià missioner.
- 1889 - Londres (Anglaterra): Wilkie Collins, escriptor britànic (n. 1824).
- 1929 - Göttingen (Alemanya): Richard Adolf Zsigmondy, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1925 (n. 1865).
- 1932 - Chittagong, Bangladeshː Pritilata Waddedar, revolucionària i activista per la independència d'Índia (n. 1911).[24]
- 1939 - Londres (Anglaterra): Sigmund Freud, psiquiatre austríac, fundador de la psicoanàlisi, mor a l'exili d'un càncer de boca.
- 1971 - Princeton (Nova Jersey, Estats Units): James Alexander, matemàtic estatunidenc (n. 1888).
- 1973 - Santiago (Xile): Pablo Neruda, poeta, premi Nobel de Literatura i diplomàtic xilè.
- 1975 - Londres: Ian Hunter, actor britànic.
- 1987 - Washington DC (EUA): Bob Fosse, ballarí i coreògraf estatunidenc (n. 1927).[25]
- 2006 - Norfolk (Anglaterra): Malcolm Arnold, compositor britànic.
- 2013 - Lafayette Hill (Pennsilvania): Ruth Patrick, botànica i limnòloga estatunidenca, pionera en l'estudi de les diatomees com a indicadors de la qualitat de l'aigua.
- 2018 - Sha Tin (Hong Kong) : Charles Kao, enginyer electrònic i Premi Nobel de Física l'any 2009.
- 2020 - Ramatuela, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa (n. 1927).[26]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa de l'equinocci de tardor en molts llocs del Japó com Tòquio.
- Festes de Santa Tecla de Tarragona; Festes de Santa Tecla de Sitges.
- Dia de la Visibilitat Bisexual.
Santoral
[modifica]- Sants Rebeca, mare; Zacaries i Elisabet, pares de Joan el Baptista; Sant Llí, (bisbe de Roma); Tecla d'Iconi, màrtir; Leudoví de Trèveris, bisbe; Pius de Pietrelcina, caputxí; beata Maria Josefa del Río Messa, màrtir (1936).
Efemèrides astronòmiques
[modifica]- Equinocci de tardor, acaba l'estiu i comença la tardor o primavera d'hivern.
Referències
[modifica]- ↑ Jávega Bernad, Neus. «L'Aiguat de Santa Tecla al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà». A: Actes de les Segones Jornades sobre el bosc de Poblet i les muntanyes de Prades, novembre de 2006, p. 440. ISBN ISBN 84-393-7265-5.
- ↑ «Efemérides» (en castellà). La Vanguardia, 1-2 gener 2007, pàg. 27.
- ↑ Diez, Xavier. El pensament polític de Salvador Seguí. Barcelona: Virus Editorial, 2016, p. 267. ISBN 9788492559725.
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, desembre 2009, pàg 51-52 (i nota 60).
- ↑ «Carles Riba,1893-1959. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ «Maruxa Vilalta i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Ros i Ribas | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Àngels Aymar i Ragolta | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Victoria Woodhull» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «Emily Warren Roebling» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2023].
- ↑ «Suzanne Valadon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «John Coltrane | Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ «Ray Charles | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1865, número de registre 7126.
- ↑ «Pilar Montaner. Exposició bibliogràfica». Biblioteca de Cort i Ajuntament de Palma, març 2016. Arxivat de l'original el 2021-08-07. [Consulta: agost 2021].
- ↑ Ciurans, Enric. «Mary Santpere». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 23-12-2011, pàg. 40.
- ↑ «Teresa Rovira i Comas | enciclopedia.cat». [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ «Antònia Fontanillas Borràs – CGTCatalunya». [Consulta: 2 abril 2022].
- ↑ «Marie de Vichy-Chamrond, marquise du Deffand» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Pritilata's 100th birthday today» (en anglès). The Daily Star, 05-05-2011. [Consulta: març 2021].
- ↑ «Bob Fosse | Biography, Style, Musicals, Movies, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ Mortaigne, Véronique «La chanteuse Juliette Gréco est morte» (en francès). Le Monde.fr, 23-09-2020.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de setembre.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de setembre