15 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 15 de juny és el cent seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-setè en els anys de traspàs. Queden 199 dies per a finalitzar l'any. Correspon al 2 de juny del calendari julià.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1462, Chinon, Regne de França: Lluís XI de França hi signa el tractat de Baiona.
- 1808: Martorell, Terrassa, Girona, Tortosa i Lleida s'alcen contra els francesos, guerra del Francès.
- 1897, Barcelona: S'hi fa la darrera execució en públic.[1]
- 1923, Barcelona: Es crea l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya.[2]
- 1977, Països Catalans: Eleccions generals espanyoles de 1977 són les primeres eleccions amb sufragi universal, lliure, directe i secret des de la Segona República. El PSC és la força més votada al Principat, el PSOE al País Valencià i UCD a les Illes Balears.
- 2003, Barcelona: Joan Laporta i Estruch guanya les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona.
- 2004
- Es crea el Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.
- Es crea el Bisbat de Terrassa.
- Resta del món
- 1485, Emirat de Gharnata: Ferran el Catòlic entra en Qasr Bunayra[3] i Marbil-la.[4]
- 1905, Castell de Windsor, Anglaterra: el futur rei Gustau VI Adolf de Suècia contreu matrimoni amb la princesa Margarida del Regne Unit.
- 1920, Dinamarca: Slesvig del Nord és formalment retornat per Alemanya a Dinamarca, i recobra el nom de Jutlàndia Meridional, d'acord amb el resultat dels anomenats plebiscits de Slesvig.
- 1969, França: segona volta de les eleccions presidencials franceses, que guanya Georges Pompidou.
- 1977, Espanya: s'hi celebren les primeres eleccions democràtiques des de la Segona República Espanyola: UCD les guanya amb majoria relativa.
- 1983, Regne Unit: la BBC emet el primer capítol de L'Escurçó Negre.
- 1998, Microsoft Corporation publica Windows 98.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1880 - Valènciaː Miracle Andreu i Boigues, una de les primeres metgesses catalanes, ginecòloga i pediatra (m. 1945).[5]
- 1883 - Sabadell: Gabriel Clausellas i Aymerich, arxiver català.
- 1890 - Marçà, el Prioratː Rosa Roig i Soler, pedagoga i feminista catalana, arraconada pel franquisme (m. 1969).[6]
- 1940 - Barcelona: Francesc Vendrell i Vendrell, diplomàtic català (m. 2022).
- 1946 - Sabadell: Josep-Ramon Bach i Núñez, escriptor català (m. 2020).
- 1949 - València: María Teresa Fernández de la Vega, política espanyola, vicepresidenta del govern durant la presidència del socialista Rodríguez Zapatero.[7]
- 1976 - Barcelonaː Tina Vallès López, escriptora, correctora, traductora i bloguera catalana.[8]
- 1992 - Moixent, La Costeraː Salomé Navalón Fito, futbolista valenciana, que ha jugat a la Primera Divisió com a defensa.[9]
- Resta del món
- 1479, Florènciaː Lisa Gherardini, Monna Lisa, dama florentina que fou model pictòrica del retrat La Gioconda, de Leonardo da Vinci.[10]
- 1555, Venècia: Modesta Pozzo, escriptora, poeta i pionera del feminisme.[11]
- 1843, Bergen, Noruega: Edvard Grieg, compositor i pianista noruec.[12]
- 1845, Breslau: Emil Ernst August Tietze, geòleg.
- 1872, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana.[13]
- 1884, Council Bluffs, Iowa (EUA): Harry Langdon, actor i director cinematogràfic nord-americà, una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic nord-americà (m. 1944).
- 1885, Manchesterː Adela Pankhurst, militant política sufragista (m. 1961).[14]
- 1896, Pretòriaː Inez Clare Verdoorn, botànica sud-africana, que va treballar extensament en el gènere Cycas (m. 1989).[15]
- 1915,
- Ann Arbor, Michigan, EUA: Thomas Huckle Weller, bacteriòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1954 (m. 2008).[16]
- Purwokerto, Índies Orientals Neerlandeses: Nini Arlette Theilade, ballarina de ballet i coreògrafa danesa (m. 2018).
- 1916:
- Milwaukee, Wisconsin, EUA: Herbert Simon, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1978 (m. 2001).[17]
- Montbéliard, França, Francis Lopez, pseudònim de Francisco López, compositor d'operetes francès (m. 1995).[18]
- 1917, Nova York, EUA: John Fenn, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2002 (m. 2010).[19]
- 1921, Pittsburgh, Pennsylvania (EUA): Erroll Garner, pianista i compositor de jazz estatunidenc (m. 1977).[20]
- 1922, San Juan de la Fronteraː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (m. 2019).[21]
- 1926, Juan Griego, Illa Margaritaː Modesta Bor, compositora veneçolana de gran rellevància, pianista i directora coral (m. 1998).[22]
- 1927
- Rimini, Itàlia: Hugo Pratt, dibuixant de còmic italià, autor de la sèrie del Corto Maltès (m. 1995).[23]
- Vílnius, Lituània: Andrzej Wróblewski, pintor polonès figuratiu
- 1925, Menemen, İzmir: Attila İlhan, poeta (m. 2005).[24]
- 1937, Niça, Françaː Michèle Cotta, periodista i escriptora.[25]
- 1941, Governors Island, Manhattan, Nova York, Nova York (EUA): Neal Adams, dibuixant de còmic estatunidenc (m. 2022).[26]
- 1946, Alexandria, Egipte: Demis Roussos, cantant i baixista grec (m. 2015).[27]
- 1953, Shaanxi, Xina: Xi Jinping, polític xinès, President de la República Popular de la Xina, des del 2013.[28][29]
- 1955,
- Madridː Beatriz Pécker, periodista espanyola vinculada als mitjans de comunicació públics a Espanya.[30]
- Parísː Nicole Belloubet, jurista i política francesa que ocupa el càrrec de Ministra de Justícia des de 2017.[31]
- 1963, Culver City, Califòrnia, EUA: Helen Hunt, actriu i directora estatunidenca.
- 1964
- Fredriksberg, prop de Copenhaguen: Michael Laudrup, futbolista danès.
- Birmingham, Alabama, (EUA): Courteney Cox, actriu i model nord-americana, coneguda pel seu paper com a Monica Geller en la popular sèrie televisiva (comèdia de situació), Friends.
- 1969:
- Neuilly-sur-Seine, França: Cédric Pioline, exjugador de tennis francès.
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): Ice Cube, actor i cantant de rap estatunidenc.[32]
- 1980,
- Vitòria, Euskadi: Iker Romero Fernández, jugador d'handbol.
- Vitòria, Almudena Cid Tostado, gimnasta i actriu basca, especialitzada en la gimnàstica rítmica.[33]
- 2012, París, França: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1936 - Granollers: Francesc Baygual i Bas, industrial tèxtil català.
- 1976 - Palma, Mallorca: Miquel Llompart Roig, ciclista de pista mallorquí.
- 2003 - Sabadell: Josep Torrella i Pineda, escriptor i historiador.
- 2015 - Barcelona: Romà Vallès, pintor i pedagog català (n. 1923).
- 2018 - Lledó d'Empordà: Montserrat Soler i Puntonet, bibliotecària i professora de biblioteconomia catalana (n. 1929).[34]
- Resta del món
- 1416, París (França): Joan I de Berry, duc, fill de Joan II de França el Bo i mecenes de les arts (n. 1340).[35]
- 1849, Nashville, Tennessee (EUA): James K. Polk, 11è President dels EUA (n. 1795).[36]
- 1915 - Sant Petersburg, Rússia: Constantí "KR" de Rússia, gran duc de Rússia amb el tractament d'altesa imperial que fou un conegut escriptor en el darrer període tsarista (n. 1858).
- 1934, París (França): Alfred Bruneau, compositor i musicòleg francès (n. 1857).[18]
- 1946, San Antonio, USA: Jovita Idar, periodista, activista, educadora i treballadora pels drets civils mexicanoamericana (n. 1885).[37]
- 1962, Lausana (Suïssa): Alfred Cortot, pianista, pedagog i director d'orquestra suís (n. 1877).[38]
- 1968, Indianapolis, Indiana (EUA): Wes Montgomery, guitarrista de jazz (n. 1923).[39]
- 1996 - Beverly Hills, Califòrnia: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz (n. 1917).[40]
- 1971 - Salamanca (Espanya): Wendell Meredith Stanley, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1946 (n. 1904).[41]
- 2000 - Vézelay (França): Jules Roy, escriptor i militar francès (n. 1907).[42]
- 2013 - Saco, Maine (EUA): Kenneth Geddes Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1982 (n. 1936).[43]
- 2019 - Vancouverː Marta Harnecker, pensadora marxista xilena (n. 1937).[44]
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):[45]
- Amós, profeta
- Guiu de Lucània, màrtir
- sant Bernat d'Aosta, canonge i fundador
- Esiqui i Juli de Silistra, màrtirs (302);
- Abraham de Saint-Cirgues, monjo (477)
- Landelí de Crespin, abat (698);
- Lotari de Séez, bisbe (756); Benilda de Còrdova, màrtir (853);
- Isfrid de Ratzeburg, bisbe (1204);
- Germana Cosin, verge (1601);
- Bàrbara Cui Lianzhi, màrtir (1900).
- Beats: Thomas Scryven, màrtir cartoixà (1537);
- Peter Snow i Rudolph Grimston, màrtirs (1598);
- Luigi Maria Palazzolo, fundador (1886);
- Albertina Berkenbrock, verge i màrtir (1931);
- Clemente Vismara, sacerdot missioner.
- Sants Acaïc de Corint i Fortunat l'Apòstol, dos dels Setanta deixebles;
- Tacià de Cilícia, màrtir (300);
- Modest i Crescència de Lucània, màrtirs llegendaris;
- Libe, Leonís i Eutròpia de Palmira, màrtirs (303);
- Orsiesi de Tabenna, eremita (ca. 308); Melà de Vivèrs, bisbe (549);
- Vorec de Penmarch, eremita (585); Vouga de Lesneven, bisbe (s. VI);
- Trillo de Llandrillo, abat (s. VII);
- Constantí de Beauvais, bisbe (706);
- Eigil de Fulda (822); Hilarià, màrtir (segle ix);
- Edburga de Winchester, abadessa (960).
- Beats:
- Domicià i Adelí de Lobbes, monjos (s. VII-VIII);
- Gebhard de Salzburg, bisbet (1088);
- Adelaida de La Cambare, monja (1250);
- Angelo da Clareno, franciscà, fundador dels Germans de la Vida Pobra (1337);
- Ferran de Portugal i Lancaster, príncep màrtir.
- Juan Rodríguez i Pere de Terol, Pietro Nolasco Perra.
- Venerables:
- Venerable Klara Fietz, clarissa (1937).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sant Pere de Cervis, màrtir;
- Església Copta
- 8 Baoni: Tamada màrtir i els seus fills i Armeni i la seva mare, màrtirs; Jordi el Jove, màrtir (1387); consagració de l'Església de la Mare de Déu de Mostorod (1185).
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 28 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
- Corresponen al 2 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Potí de Lió, màrtir; Asprocastre de Belgrad, màrtir; Nicèfor I de Constantinoble, patriarca (829); Marinos Banos, monjo (s. X); Maria, màrtir (s. X); Joan el Jove de Suceava o de Trebisonda, o de Belgrad, màrtir (1332); translació de les reliquies de Juliana de Vjaz'ma, princesa; Demetri de Filadèlfia (1657); Constantí dels Agarens del Mont Atos (1819); Erasme d'Ocrida, màrtir.
- Església de Geòrgia
- Dodó de Gareja (596) (també a la Siríaca)
- Xota Rustaweli, monjo i poeta.
- Església d'Anglaterra
- Evelyn Underhill, autora espiritual (1941).
- Església Episcopal dels Estats Units
- Evelyn Underhill, teòloga i mística (1941).
Referències
[modifica]- ↑ L'Avenç. 320-330, 2007, p. 58.
- ↑ Sougez, M.L.; =Pérez Gallardo, H. Diccionario de historia de la fotografía (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, pp. 25-26. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ Nicolle, David. Granada 1492: The Twilight of Moorish Spain (en anglès). Osprey Publishing, 1998, p.38. ISBN 1855327406.[Enllaç no actiu]
- ↑ Devís Márquez, Federico. Mayorazgo y cambio político: estudios sobre el mayorazgo de la Casa de Arcos (en castellà). Servicio Publicaciones UCA, 1999, p.176-177. ISBN 847786604X.
- ↑ «Miracle Andreu i Boigues. Fotografies». Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ Martí Font, Jordi. «Rosa Roig i Soler, pedagoga pacifista i feminista catalana». Diari de l’Educació. Fundació Periodisme Plural, 01-09-2019. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ «María Teresa Fernández de la Vega Sanz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «La memòria de l'arbre». De gènere, 30-07-2017. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «SALO, Salome Navalon Fito». C.F. Pallejà. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Descubren la casa donde nació la Mona Lisa en 1479» (en castellà). 20 minutos, 23-04-2007. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ Price, Paola Malpezzi. Moderata Fonte: Women and Life in Sixteenth-century Venice (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 2003. ISBN 978-0-8386-3998-6.
- ↑ «Edvard Grieg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Williams Macy, Laura. The Grove Book of Opera Singers. Oxford University Press, 2008, pàg. 173. ISBN 9780195337655.
- ↑ Hogan, Susan. Pankhurst, Adela Constantia (1885-1961). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ Gunn, Mary; Codd, L. E. W.. Botanical Exploration Southern Africa (en anglès). CRC Press, 1981-06-01. ISBN 978-0-86961-129-6.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1954» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1978» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ 18,0 18,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2002» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Erroll Garner | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Modesta Bor» (en castellà). Fundación Modesta Bor, 14-02-2012.
- ↑ «PRATT, Hugo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Attila Ilhan» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Michèle Cotta de juillet 1981 à septembre 1982» (en francès). Radio France. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Miller, John Jackson. «Comics Industry Birthdays» (en anglès). Iola, Wisconsin: Comics Buyer's Guide, 10-06-2005. Arxivat de l'original el 18 febrer 2011. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Artémios Ventouris Rousos dit Demis Roussos» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ The Political Programme of Xi Jinping. I.B.Tauris, 2016. ISBN 978-0-85772-757-2.
- ↑ Bougon, François.. Dans la tête de Xi Jinping : essai. ISBN 978-2-330-08229-1.
- ↑ «Beatriz Pecker - Biografía de Beatriz Pecker». Biografias.es. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Nicole BELLOUBET» (en francès). Conseil constitutionnel. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Ice Cube | Biography, Albums, Songs, & Movies» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ «Cid Tostado, Almudena». Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Guallar, Javier. «Mort de la professora de l’Escola de Bibliotecàries Montserrat Soler i Puntonet (Figueres, 1929-Lledó d’Empordà, 2018)». Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 18-06-2018. [Consulta: 20 abril 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean de France duc de Berry» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «James K. Polk | Biography, Political Party, Presidency, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2021].
- ↑ Turner, Elizabeth Hayes; Cole, Stephanie; Sharpless, Rebecca. Texas Women: Their Histories, Their Lives (en anglès). University of Georgia Press, 2015, pàg. 227. ISBN 978-0-8203-4720-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alfred Cortot» (en francès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Wes Montgomery | American musician» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Ella Fitzgerald». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ Castañeda, Jorge G. «Marta Harnecker y la muerte de la extrema izquierda latinoamericana» (en castellà). The New York Times, 26-06-2019. ISSN: 0362-4331.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
