Vés al contingut

Galàxia cD

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
La galàxia el·líptica gegant M87, al centre del Cúmul de la Verge, és classificada com a galàxia cD.

Una galàxia cD[1] (també galàxia de tipus cD)[2][3] és un tipus de galàxia el·líptica caracteritzada pel seu gran halo d'estrelles. que de vegades es troben al centre de cúmuls de galàxies.[2][3][4][5] Són també conegudes com a galàxies el·líptiques supergegants[6] o Galàxies centrals dominants.[7]

Galàxies cD

El tipus cD és una classificació existent en l'esquema de classificació de galàxies de Yerkes, i és una de les dues classificacions de Yerkes encara en ús avui, juntament amb el tipus D.[8] La "c" a "cD" indica que són galàxies molt grans, és a dir supergegants, mentre que la "D" indica que aquestes galàxies tenen un aspecte difús. "cD" també és usat en anglès com acrònim de central Dominant galaxy (galàxia central dominant)., i són considerades les galàxies conegudes més grans.[9][7][10][11]

Les galàxies cD són similars a les galàxies lenticulars (S0) o a les galàxies el·líptiques (E#), però molt més grans, amb radis de fins a un milió d'anys llum o fins i tot més.[12] El seu aspecte és el d'una galàxia el·líptica envoltada per un embolcall de baixa lluentor superficial.[13] Es va descobrir el 27 d'octubre de 1990. Avui es pensa que són el resultat de col·lisions entre galàxies.[14] Com a prova d'això, algunes tenen diversos nuclis.[15] Les galàxies cD són un dels tipus que sovint es troben com les galàxies més brillants d'un cúmul de galàxies.[16] A causa que bastants grups de galàxies fòssils (grups de galàxies consistents en una única galàxia gegant envoltada per un halo de gas calent detectable gràcies a la seva emissió de raigs X i sense galàxies brillants a prop) són similars a galàxies cD, s'ha suggerit que una galàxia cD resulta de la creació d'aquest tipus de grup de galàxies, i posteriorment a la formació d'un nou cúmul de galàxies al voltant del grup fòssil.[17] No obstant això, les galàxies cD mai són trobades aïllades a l'espai.[13] S'estima que un 20% de les galàxies més brillants del cúmul són cDs.[13]

Creixement

Es creu que les galàxies cD neixen a conseqüència de la caiguda en espiral cap al centre de les galàxies existents en un cúmul de galàxies, i la seva fusió allí, quelcom proposat per primera vegada per Herbert J. Rood el 1965. Aquest procés explica l'enorme grandària i lluminositat de les galàxies cD.[18][19][20][21] Les restes de galàxies menors absorbides poden trobar-se com estructures de gas i pols en l'halo de la galàxia més gran, el qual pot tenir un diàmetre com ja s'ha explicat de fins a milions d'anys llum.[19][14]

Fricció dinàmica

Es creu que la fricció dinàmica exerceix un important paper a l'hora de la formació de galàxies cD en cúmuls de galàxies. Aquest procés comença quan una galàxia gran es mou a través d'un cúmul de galàxies, atraient després d'ella a galàxies menors i a matèria fosca, la qual cosa segueix a la galàxia més gran atraient a aquesta amb la seva força de gravetat i desaccelerant-la fins a fer que, a causa de la pèrdua d'energia cinètica, la galàxia gran comenci a caure en espiral cap al centre dinàmic del cúmul, on les seves estrelles, gas, pols, i matèria fosca i les de les galàxies menors que l'han seguit s'uniran amb les d'altres galàxies que han patit abans la mateixa destinació.[22][23] El resultat net és la formació d'una galàxia amb un halo molt gran i difús.[24] Les restes de les galàxies fusionades o en procés de fusió es poden veure com altres nuclis en la galàxia cD.[25]

A més d'aquest procés, un altre que contribueix al seu creixement en alguns casos la caiguda de gas cap a ella en la forma de fluxos de refredament, gas que en acumular-se a la regió central de la galàxia cD es comprimeix provocant el naixement d'estelles[26]

Cúmuls cD

Les galàxies cD són usades per definir cúmuls de galàxies; un cúmul de galàxies amb una galàxia cD al seu centre és denominat "cúmul cD", o "Cúmul de galàxia de tipus cD", o "Cúmul de galàxies de tipus cD".[27]

Exemples de galàxies cD

Referències

  1. ↑ Sidereal Times, June 2002, page 3
  2. ↑ 2,0 2,1 Proceedings of PATRAS 2008, page 59
  3. ↑ 3,0 3,1 Galaxy Clusters, Jan Hartlap, page 3
  4. ↑ Surface Photometry and the Structure of Elliptical Galaxies, "Chapter 11. cD and Brightest Cluster Galaxies", John Kormendy, S.
  5. ↑ A Dictionary of Astronomy, "cD galaxy" Arxivat 2020-03-12 a Wayback Machine. (accessed 14 April 2010)
  6. ↑ encyclopedia.com "supergiant elliptical"
  7. ↑ 7,0 7,1 "Uncertainties on Clusters of Galaxies Distances", C.
  8. ↑ An Atlas of DRAGNs, "Glossary", J.
  9. ↑ Global Telescope Network, "Types of Galaxies" Arxivat 2010-07-16 a Wayback Machine., Kevin McLin, 14 April 2010 (accessed 14 April 2010)
  10. ↑ Universe Today, "What is the Largest Galaxy?"
  11. ↑ EurekAlert, "Scientists observe largest explosion in space", Andrea Gibson, 5 January 2005 (accessed 15 April 2010)
  12. ↑ Encyclopedia Britannica, "cD-galaxy" (visitada el 14 d'abril de 2010)
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, "Intracluster light and the extended stellar envelopes of cD galaxies: an analytical description", Marc S.
  14. ↑ 14,0 14,1 COSMOS - The SAO Encyclopedia of Astronomy, "CD Galaxies", Swinburne University of Technology (accessed 14 April 2010)
  15. ↑ Internet Encyclopedia of Science, "D galaxy", David Darling (accessed 14 April 2010)
  16. ↑ IAU Symposium 245, "Star Formation in Bulges from GALEX", Sukyoung K.
  17. ↑ Universe Today, "How Do Fossil Galaxy Clusters Form so Quickly?"
  18. ↑ Rood, H.
  19. ↑ 19,0 19,1 «Curious About Astronomy?». [Consulta: 28 març 2007].
  20. ↑ Hausman, M. J.; Ostriker, J. P. «Cannibalism among the galaxies - Dynamically produced evolution of cluster luminosity functions». The Astrophysical Journal Letters, 217, 11-1977, pàg. L125-L128.
  21. ↑ Spitzer Space Telescope, "Fearsome Foursome: A Huge Galactic Merger", 8 de Junio 2007 (fecha de acceso 27 de julio de 2010)
  22. ↑ Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. I. Evolution of the mass distribution». The Astrophysical Journal, 264, 1-1983, pàg. 24–48.
  23. ↑ Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. II. Evolution of the luminosity distribution». The Astrophysical Journal, 276, 1-1984, pàg. 26–37.
  24. ↑ Merritt, David «Relaxation and tidal stripping in rich clusters of galaxies. III. Growth of a massive central galaxy». The Astrophysical Journal, 289, 2-1985, pàg. 18–32.
  25. ↑ Merritt, David «The nature of multiple-nucleus cluster galaxies». The Astrophysical Journal, 280, 5-1984, pàg. L5–8.
  26. ↑ Bildfell, C.; Hoekstra, H.; Babul, A.; Mahdavi, A. «Resurrecting the red from the dead: optical properties of BCGs in X-ray luminous clusters». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 10-2008.
  27. ↑ PDF, "'Tuning Fork' Classification of Rich Clusters of Galaxies", Herbert J.
  28. ↑ Nature, "FIGURE 4.
  29. ↑ Nature, "FIGURE 3.
  30. ↑ Science, "The Central Galaxy in Abell 2029: An Old Supergiant", Juan M.
  31. ↑ Ellensburg Daily Record, "Galaxy Found", United Press International, 27 October 1990, p.16
  32. ↑ Lodi News-Sentinel, "Giant Galaxy Discovered", UPI, 26 October 1990, pg.9

Bibliografia addicional

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Galàxia_cD&oldid=32855738»