Vés al contingut

Teodobald

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:11, 3 març 2023 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Vegeu també Teodebald
Plantilla:Infotaula personaTeodobald I
Biografia
Naixementc. 534 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort555 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (20/21 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
  Rei merovingi de Metz
548 – 555
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (547–555) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia merovíngia
CònjugeWaldrada Modifica el valor a Wikidata
ParesTeodobert I Modifica el valor a Wikidata  i Deuteria Modifica el valor a Wikidata
GermansBerthoara Modifica el valor a Wikidata

Teodobald (vers 535-555) va regnar com a rei merovingi d'Austràsia, amb capital a Reims, des del 457 fins a la seva mort.

Fill únic de Teodobert i Deutèria, tan sols era un noi malaltís de tretze anys quan el seu pare va morir i heredà el tron. Tanmateix, la lleialtat de la noblesa a la memòria del seu pare va mantenir la pau durant la seva minoria d'edat i li permeté conservar el tron.

Va casar-se amb Waldrada, filla del rei llombard Wacho, consolidant així l'aliança entre Austràsia i Llombardia. Va ser incapaç, però de mantenir les conquestes del seu pare al nord d'Itàlia.

Gregori de Tours situa la seva mort el setè any del seu regne, a causa de la seva prolongada mala salut.[1] Al morir sense descendència masculina, l'herència sortí de la línia de Teodoric i Austràsia passà al seu tiet avi Clotari I el Vell, que aviat esdevindria rei de tots els francs.

Cronologia dels regnes francs (511-561)

[modifica]
TeodobaldTeodobert ITeodoric I d'AustràsiaClodomir IKhildebert IClotari IReimsOrleansParísSoissons


Vegeu també

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. Gregori de Tours IV.9, pàg. 203.