Dolomita
|
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites». |
 Dolomita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | CaMg(CO₃)₂  |
| Epònim | Déodat Gratet de Dolomieu |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
| Dana | 14.2.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema trigonal |
| Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu |
| Color | blanc, gris, vermell, marronós |
| Fractura | concoïdal |
| Duresa | 3,5 a 4 |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 5,7 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Dol |
La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.[1] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[2]
Característiques
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO3)2. Cristal·litza en el sistema trigonal. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[3]
Formació i roques
És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.
La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:
CaMg(CO3)2 + 2H2O + 2CO2 ←→ 4CO3H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO3 + MgCO3 + 2H2O + 2CO2
Usos
Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.
Referències
- ↑ «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.
