Costa Rica

Costa Rica

República de Costa Rica
Bandera Escut d'armes
Tipus	estat sobirà i país
Himne	Noble patria, tu hermosa bandera (en)
Lema	«Vivan siempre el trabajo y la paz»
Localització
10° N, 84° O
Capital	San José
Conté la subdivisió	Província de Cartago Província de Limón Província de Puntarenas província d'Alajuela província d'Heredia província de Guanacaste província de San José
Població humana
Població	5.044.197 (2022) (98,56 hab./km²)
Idioma oficial	castellà
Geografia
Part de	Amèrica Llatina Hispanoamèrica Amèrica Central llista negra dels paradisos fiscals de la Unió Europea (2023–)
Superfície	51.179,92 km²
Banyat per	mar Carib i oceà Pacífic
Punt més alt	Cerro Chirripó (3.820 m)
Punt més baix	mar Carib (0 m)
Limita amb	Panamà, sud-est Nicaragua, nord-oest
Dades històriques
Anterior	Nació Miskita
Creació	1821
Patrocini	Mare de Déu dels Àngels
Organització política
Òrgan legislatiu	Assemblea Legislativa de Costa Rica , (Escó: 57)
• President	Rodrigo Chaves Robles (2022–)
Membre de	Organització Mundial de la Salut Organització Regional Internacional de Sanitat Agrícola Banc Centreamericà d'Integració Econòmica ../... 22+
PIB nominal	64.616.482.168 $ (2021)
Moneda	Colón costa-riqueny
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC−06:00 Amèrica/Costa_Rica
Domini de primer nivell	.cr
Prefix telefònic	+506
Telèfon d'emergències	911 i 112
Codi país	CR
Lloc web	presidencia.go.cr

Mapa de Costa Rica

Costa Rica és una república de l'Amèrica Central, que limita al nord amb Nicaragua, a l'est amb el mar Carib, al sud-est amb Panamà i al sud i a l'oest amb l'oceà Pacífic. La capital és San José, amb poc més de 300.000 habitants; la ciutat que la segueix en població, Limón, tot just arriba als 60.000.

Història

Article principal: Història de Costa Rica

Els pobles autòctons maies i asteques van ser conquerits per Espanya al segle XVI. Costa Rica va passar a ser la província més meridional del territori de Nova Espanya, i tenia la capital a Cartago.

Després d'haver estat breument unit a l'Imperi Mexicà d'Agustín de Iturbide, va esdevenir un estat dels Estats Units de l'Amèrica Central, de 1823 a 1839, data en què de fet Costa Rica ja funcionava com una nació independent. El 1824 la capital va passar a San José.

A diferència d'alguns dels seus veïns, Costa Rica ha estat un exemple d'estabilitat, pau i governs democràtics. Des de la breu guerra civil del final de la dècada de 1940 que va portar el president José Figueres Ferrer, conegut com Don Pepe , al poder, el país s'ha vist lliure de conflictes polítics violents. De fet, Costa Rica no té exèrcit (que fou abolit el 1949 pel president Figueres, fill d'un metge català), sinó només una policia per al manteniment de l'ordre dins de les fronteres estatals. Aquesta estabilitat política i democràtica va permetre al calongí Josep Maria Vilar i Masó estalviar-se les penúries de la dictadura franquista i restar al país fins i tot com un tico més.

Tot i que encara és un país àmpliament basat en l'agricultura, ha aconseguit un nivell de vida relativament alt. La propietat de la terra hi està bastant repartida. Actualment el turisme hi és una indústria en ràpida expansió.

Govern

Costa Rica és una república democràtica, lliure i independent, segons la seva Constitució política promulgada el 1949 i avui vigent.

Poder executiu

El poder executiu resideix en un president i en dos vicepresidents, cadascun dels quals s'elegeix per vot popular directe per a períodes de quatre anys. El president i els vicepresidents no poden esdevenir-se dintre seu. Cada candidat ha de rebre més del 40% del número total de sufragis emesos. Exercir el dret al vot és obligatori per a tots els ciutadans majors de 18 anys.

Poder legislatiu

El poder legislatiu a Costa Rica és exercit per una única cambra, l'Assemblea Legislativa, formada per 57 diputats que són elegits per a períodes de quatre anys i que no poden ser reelegits de manera successiva.

Poder judicial

El poder judicial a Costa Rica resideix en la Cort Suprema de Justícia, integrada per magistrats designats per l'Assemblea Legislativa per a un període de vuit anys. Hi ha, a més, tribunals d'apel·lació, de cassació i tribunals provincials subordinats. La pena capital està abolida. Vegeu Dret costa-riqueny.

Govern local

Costa Rica es divideix en 7 províncies que, al seu torn, es divideixen en cantons i aquests en districtes. Actualment existeixen 81 cantons i 28 districtes. El govern municipal està format pel consell municipal, cos integrat per regidors municipals o síndics d'elecció popular, i un funcionari executiu o president, que és elegit pel consell per a un període de quatre anys.

Partits polítics

Els principals partits polítics de Costa Rica són el Partit Unitat Social Cristiana ([PUSC], democristià), el Partit d'Alliberament Nacional ([PLN], d'orientació socialdemòcrata) i el Partit Acció Ciutadana ([PAC]).

Salut i benestar social

La mitjana de l'esperança de vida a Costa Rica és una de les més elevades de l'Amèrica Llatina, resultat del Pla Nacional de Salut establert en la dècada de 1970. La infraestructura sanitària es concentra en les àrees urbanes. El sistema sanitari de la Seguretat Social opera des de 1942 al país.

Defensa

Costa Rica va abolir l'exèrcit el 1948, amb l'arribada al poder del Partit Alliberament Nacional. Les úniques forces de seguretat són la Guàrdia Civil, formada per 4.500 efectius, i la Guàrdia Rural, amb 3.200 efectius. Per tradició, Costa Rica ha estat neutral en els conflictes regionals i internacionals.

Geografia

La major part de Costa Rica està formada per elevacions escarpades entre els 915 i els 1.830 m d'altitud; algunes cadenes muntanyoses s'estenen al llarg del país, com la serralada de Talamanca, situada al sud, la serralada Central, al centre del país, i la serralada de Guanacaste, que penetra per el nord des de la veïna Nicaragua. Els pics més alts són Chirripó Gran, amb 3.819 m, i el volcà actiu d'Irazú (vegeu Parc nacional Volcà Irazú), amb 3.432 metres. Entre la serralada Central i la de Talamanca està ubicat la vall o altiplà Central, on es concentra el major nombre de habitants. Al llarg de gairebé tot el litoral del Carib s'estenen àmplies planures costaneres; les del Pacífic són més estretes i presenten bastants entrants marins, entre els quals destaquen el tancat Golf de Nicoya, el profund i obert Golf Dulce i la Badia de Coronado. El riu principal de Costa Rica és el Sant Joan, que estableix la frontera septentrional amb Nicaragua.

Clima

Costa Rica presenta un clima variat segons l'altitud de les terres. El seu clima és càlid i humit en les planures costaneres fins als 1.000 m, amb una temperatura mitjana o mitjana anual de 28 ºC. A l'interior de l'altiplà Central el clima es torna més agradable, amb una temperatura anual entre els 15 i els 25 °C. A partir dels 2.000 m d'altitud el clima és fred. L'estació de pluges s'estén des de maig fins a novembre i són molt abundants a la costa del Carib. La mitjana de precipitacions anuals és superior als 2.500 mil·límetres.

Recursos naturals

Els sòls aptes per a l'agricultura es concentren en l'altiplà Central i a les valls dels rius. Un 39% de la superfície del país està coberta per boscos, molts dels quals són econòmicament productius. Es creu que els recursos minerals, especialment la bauxita, són molt extensos però encara no s'ha iniciat el seu explotació massiva. La pesca de tonyina, tauró, tortuga, a més de mol·luscos i crustacis, s'emporta a terme al llarg de totes les costes. L'energia hidràulica, molt abundant, és aprofitada pel sector industrial.

Flora i fauna

Els boscos de Costa Rica posseeixen riques reserves d'eben, bassa, caoba i cedre, a més de roures, xiprers, manglars, falgueres, guácimos, ceibas i palmes. El país compta amb més d'1.000 espècies d'orquídies. Abunden animals salvatges, com pumes, jaguars, cérvols, micos, coiots o armadillos, i existeixen unes 725 espècies d'aus, entre les quals destaquen el quetzal, la cadernera i el colibrí. Costa Rica compta amb nombrosos parcs nacionals, com els de Cahuita, Geperut o L'Amistat.

Medi ambient

El territori de Costa Rica està protegit per un dels programes de conservació més ambiciosos de Centreamèrica: el 14,2% (2000) de la superfície total del país està protegida com parcs i altres reserves naturals, enfront d'un 7% a Nicaragua i un 6% a Hondures. Costa Rica va ser un dels primers i més actius països a realitzar l'intercanvi deute-per-naturalesa, que cancel·la part de el deute nacional a canvi de la protecció d'una quantitat determinada de territori de la degradació ambiental. A més, per impulsar la seva economia sense afectar la conservació del territori, Costa Rica ha desenvolupat un florent sector d'ecoturisme. Aquesta forma de turisme incentiva als viatgers a aprendre més sobre les meravelles naturals del país i respectar el medi ambient durant la seva exploració.

Malgrat els esforços de Costa Rica per protegir els seus valuosos recursos forestals, gran part del que es troba fora de les reserves protegides està sotmès a la desforestació. La terra es neta per a pasturatge i per recollir valuosa fusta tropical per a exportacions. A més, atès que algunes de les terres protegides són de propietat privada, no està garantida la seva protecció davant una futura desforestació possible. Encara que Costa Rica va arribar a estar coberta gairebé al complet per boscos tropicals, aquests comprenen ara només el 38,6% (2000) de la superfície total del país. La taxa anual de desforestació va ser del 0,77% en el període 1990–2000.

La desforestació posa en gran perill a la rica biodiversitat de Costa Rica. La ubicació del país en el vèrtex entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, i la seva abundància de boscos tropicals, ho converteixen a casa d'una gran varietat d'espècies, moltes d'elles exòtiques i amenaçades. La desforestació també contribueix a la preocupant taxa d'erosió del terra. Costa Rica és membre de tractats internacionals relatius a la biodiversitat, el canvi climàtic, les espècies en perill d'extinció, les deixalles perillosos, abocaments en el mar i aiguamolls.

Economia

L'economia de Costa Rica continua sent bàsicament agrícola, a pesar del desenvolupament industrial que va començar a principis de la dècada de 1960. En un esforç per introduir una economia diversificada, s'ha donat major èmfasi a la producció ramadera. L'economia de Costa Rica és bastant estable i depèn essencialment del turisme i de l'exportació de productes agrícoles. El sector turístic va generar uns ingressos de 428 milions de dòlars el 1999. El nivell de vida, en general, és alt per a la mitjana de Llatinoamèrica, i la renda nacional està distribuïda de manera molt més equitativa que en els altres països de la zona. Costa Rica compta amb una extensa classe mitjana. El producte interior brut (PIB) s'eleva a 16.837 milions de dòlars, el que dóna una renda per càpita de 4.270 dòlars (segons els càlculs del Banc Mundial per a 2002).

Agricultura

Més del 10% del territori de Costa Rica es troba cultivat. Exceptuant les plantacions de plataner, que es localitzen en grans extensions de la costa, principalment la caribenya, la majoria de les propietats agrícoles són petites. El cafè, un dels productes més valorats per la seva excel·lent qualitat, es cultiva sobretot en l'altiplà Central. En l'any 2003 es van produir 3.800.000 t de canya de sucre, 3.483.170 t de fruita, 261.300 t d'arròs, 132.000 t de cafè i 710 t de cacau. El cafè i el plataner són els principals productes d'exportació; per a això es van crear els ports de Quepos i Golfito a la costa del Pacífic. El cacau, la canya de sucre i algunes fruites tropicals tambées cultiven principalment per a la seva exportació. El cultiu de blat de moro, fesol, hortalisses, tabac i cotó s'estén per tot el país. En 2003 la cabanya ramadera va estar conformada per 1.200.000 caps de bestiar boví, 500.000 de bestiar porcí i 115.000 de cavallí.

Mineria i indústria

L'aprofitament dels dipòsits de manganès, níquel, mercuri i sofre a penes s'ha desenvolupat, ja que no és rendible l'explotació dels jaciments per la seva inaccessibilitat i escassetat. Els jaciments més destacats són els de bauxita, que s'ubiquen en la vall del General i el de Vedat Brus. L'extracció d'or és també considerable. La seva producció el 2002 va ser de 100 kg. S'han trobat dipòsits de petroli en el sud, però encara no s'ha iniciat la seva explotació.

La indústria de Costa Rica està formada principalment per petites i mitjanes empreses dedicades a l'assecat del cafè, al serrat de fusta i a la producció de formatge, cervesa i licors. Les fàbriques de major mida produeixen derivats del petroli, ciment, mobles, pintures i vernissos, paper, tèxtils, productes alimentaris, químics i farmacèutics, plàstics, llums, botes i cigarros. Costa Rica va produir prop de 6.839 milions de KWh d'energia elèctrica el 2001; aproximadament el 82% es va generar en instal·lacions hidroelèctriques, ubicades principalment en l'altiplà Central.

Moneda i comerç exterior

La unitat monetària és el colón, dividit en 100 cèntims (360 colones equivalien a 1 dòlar nord-americà el 2002). El Banco Central de Costa Rica, fundat el 1936, és el banc emissor de moneda i el que administra les reserves internacionals.

El 2002 el valor anual de les importacions va ser de 6.894 milions de dòlars i el de les exportacions de 4.950 milions de dòlars. Els principals productes exportats són: cafè, plataner, tèxtils, sucre, pinya americana i flors ornamentals. Les importacions més destacades són: béns manufacturats, maquinària, equip de transport, petroli cru i béns de consum. Costa Rica comercia principalment amb Estats Units d'Amèrica, Japó, Alemanya, Itàlia, Guatemala, El Salvador, Veneçuela i Mèxic. L'ingrés de Costa Rica al Mercat Comú Centreamericà va provocar un augment significatiu del comerç amb aquesta regió.

Transport

El 1997 les vies ferroviàries de Costa Rica sumaven 424 quilòmetres. Actualment està en desús, tot i aixó es vol tornar a implantar. El total de carreteres és de 35.881 km, dels quals el 22% estan pavimentats; 680 km formen part de la carretera Panamericana. L'aeroport de Juan Santamaría, que se situa prop de San José, és utilitzat per les línies aèries nacionals, LACSA i Aero Costa Rica, i per diverses companyies estrangeres.

Comunicacions

A principis de la dècada de 1990 hi havia a Costa Rica 80 emissores o estacions de ràdio i 11 canals de televisió. El 1999 es trobaven en ús 3.045.000 aparells de ràdio, 930.000 de televisió i 251 telèfons per cada 1.000 habitants. Els principals diaris són: La Nació, Al Dia i La República.

Treball

El 2002 l'agricultura, caça, pesca i silvicultura (16%); els serveis —que inclouen comerç, hostaleria, transports i altres— (61%), i la indústria (23%) van utilitzar a la major part de la població activa costa-riqueny. El principal sindicat és la Confederació Rerum Novarum, constituïda el 1991 com a producte de la unió de la Confederació Autèntica de Treballadors Democràtics (CATD), la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) i la Confederació costa-riquenya de Treballadors Democràtics (CCTD).

Demografia

Creixement demogràfic de Costa Rica

Piràmide d'edats de Costa Rica

La major part de la població de Costa Rica descendeix d'europeus (principalment espanyols). Els espanyols i els mestissos representen el 93% de la població; la petita comunitat negra, un 3%, habita a les costes del Carib i la majoria prové de la pròxima illa de Jamaica; els grups de xinesos i indígenes representen, respectivament, un 3% i un 1% de la població. A prop del 40% dels habitants de Costa Rica viuen al camp. L'espanyol és l'idioma oficial, però també es parla anglès a la zona de Limón. El catolicisme és la religió de l'Estat, però la llibertat de cultes (vegeu Llibertat religiosa) existeix des de 1860 i està garantida per la Constitució.

Característiques de la població

La població de Costa Rica (segons estimacions per a 2004) era de 3.956.507 habitants, amb una densitat de 78 hab/km². L'esperança de vida era de 74 anys per a l'home i de 79 anys per a la dona (segons càlculs de l'Organització de les Nacions Unides per a 2004).

Principals ciutats i divisions administratives

La capital del país és San José, amb una població estimada el 2000 de 309.672 habitants. Altres ciutats importants (amb població estimada per al any 2000) són: Cartago (132.057 habitants), centre comercial, agrícola i industrial, a més, la ciutat va ser l'antiga capital costarriquenya i és una de les ciutats més importants de Centreamèrica, juntament amb San José ; Puntarenas (102.504 habitants), principal port marítim del Pacífic; Limón (67.784 habitants), nucli comercial i un dels principals ports del país a la costa del mar Carib; i Alajuela(222.853 habitants), centre de producció de cafè i sucre.

Educació

Costa Rica posseeix un dels nivells d'alfabetització més alts de l'amèrica Llatina, estimat en el 96% de la població. L'educació primària i secundària és gratuïta, i obligatòria entre els 6 i els 15 anys d'edat. En 2000 551.465 alumnes estaven inscrits en 3.711 escoles primàries públiques i 255.643 estudiants assistien a les escoles secundàries i vocacionals, tant públiques com privades. Els principals centres d'instrucció superior són la Universitat de Costa Rica, ubicada a San José, el ITEC (Institut Tecnològic de Costa Rica, compte amb una moderna seu situada a Cartago) i la Universitat Nacional (situada a Heredia).

Cultura

Costa Rica, amb una petita població indígena (menys de 1% de la població total), conserva les seves tradicions folklòriques. Una d'elles és el ‘punt guanacasteco', la dansa nacional, i les carretes de viu colorit. Les festivitats en honor dels sants patrons constitueixen també una mostra del seu folklore. La guitarra, l'acordió i la mandolina han estat tradicionalment els instruments musicals més populars, a més del quijongo, instrument típic dels indígenes. La vida cultural és moderna i cosmopolita, i la seva població manté un interès especial per la música. Alguns trets de les cultures més antigues sobreviuen en els dissenys utilitzats en la joieria, articles de pell i vestimenta. El Museu Nacional, un dels més destacats, conté nombroses peces precolombines.

Curiositats

El nom pel que es conexien els costariquenys/es és tico/a. Una de les colònies més nombroses a Costa Rica és la catalana. Es compta amb un Casal Català que oferix cursos de català, de pintura i cuina catalana, a més d'excel·lents i freqüents activitats culturals. Costa Rica va gafar pels colors de la seva bandera de la tricolor francesa. Diferenciant-se de les altres repúblique centroamericanes que són blanques i blaves. Evidentment no es té en compte ni Panamà, al conseguir la seva independència de Colòmbia, ni Belize, colònia britànica.

Enllaços externs

• Costa Rica