Vés al contingut

Estació humida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estació de pluges)
A Vila Luso (Angola), l'estació humida està marcada en blau

L'estació humida, o estació de les pluges, és l'època de l'any, abastant un o més mesos, quan a un lloc determinat, hi cau la majoria de la precipitació anual.[1]

De vegades s'utilitza el terme estació verda amb finalitats més aviat turístiques.[2] Les zones amb estacions humides es troben disperses pels climes tropicals i subtropicals.[3] En contrast amb les zones de clima de sabana i monsònics o mediterranis (on l'estació seca és a l'estiu i la humida pot ser l'hivern la primavera o la tardor) als climes equatorials de la selva plujosa no hi ha una estació humida sinó que la pluja es reparteix de forma gairebé uniforme durant tot l'any.[4] En algunes zones amb una estació humida molt pronunciada hi pot haver una baixada de la precipitació cap a la meitat de l'estació quan la zona de convergència intertropical o el monsó es desplacen durant la meitat de l'estació càlida.[5]

Quan l'estació humida ocorre en l'estació càlida (o estiu) la precipitació cau principalment durant el final de la tarda i el vespre. Durant l'estació humida millora la qualitat de l'aire, de les aigües i creixen significativament les plantes. Al final de l'estació hi ha aleshores les collites. Hi pot haver inundacions i desbordament de rius. Alguns animals es desplacen a les terres altes. Els nutrients del sòl disminueixen i l'erosió augmenta. La incidència de la malària s'incrementa en els llocs on l'augment de la humitat coincideix amb les altes temperatures. La prèvia estació seca fa que els aliments escassegin en l'estació humida quan les collites encara no han madurat.

Naturalesa de les precipitacions

[modifica]
Una tempesta nocturna durant l'estació humida a Darwin (Austràlia)

En zones on les fortes precipitacions s'associen amb un canvi dels vents, l'estació humida es coneix com l'estació del monsó. Molts climes tropicals i subtropicals exhibeixen patrons de precipitació monsònica.[6] La pluja de l'estació humida es deu principalment a l'escalfor diürna, que provoca tempestes de dia dins de masses d'aire humides ja existents; així doncs, la pluja cau sobretot a finals de la tarda i principis del vespre a les regions de sabana i monsó.

Bona part de la precipitació total ocorre durant els minuts inicials,[5] abans que la tempesta maduri cap a la fase estratiforme.[7] La majoria d'indrets només tenen una estació humida, però les regions dels tròpics poden tenir-ne dues, perquè la zona de convergència intertropical pot passar per sobre d'un mateix lloc dues vegades en un mateix any. Tanmateix, com que a les selves tropicals les precipitacions es distribueixen uniformement al llarg de l'any, no tenen una estació humida.[4]

Regions afectades

[modifica]

Les àrees amb un clima de sabana a l'Àfrica subsahariana, com Ghana, Burkina Faso,[8][9] Darfur,[10] Eritrea,[11] Etiòpia,[12] i Botswana tenen una estació humida.[13] Zones subtropicals com Florida, el sud i el sud-est de Texas, i el sud de Louisiana també tenen una estació humida.[14] Entre les regions monsòniques hi ha el subcontinent indi, el sud-est asiàtic (incloent-hi Indonèsia i les Filipines),[15] parts del nord d'Austràlia,[16] la Polinèsia,[17] l'Amèrica central,[18] el sud i l'oest de Mèxic,[19] el Sud-oest dels Estats Units,[20] el sud de Guyana,[21] i el nord-est de Brasil.[22]

El nord de Guyana té dues estacions humides: una a principis de primavera, i l'altra a principis d'hivern.[21] A l'Àfrica occidental, hi ha dues estacions de pluges a les regions més meridionals, però només n'hi ha una al nord.[23] Dins del clima mediterrani, la costa oest dels Estats Units, la costa sud-oest d'Austràlia i Sud-àfrica, i la part de la conca del Mediterrani que banya Itàlia, Espanya, Grècia,[24] el Líban, Síria, Algèria, Marroc, Tunísia i Turquia, així com zones situades més a l'interior de l'Àsia occidental com Jordània, el nord d'Iraq i la majoria d'Iran, tenen una estació humida durant els mesos d'hivern.[25] De forma similar, la temporada de pluges al desert de Nègueb a Israel s'estén des de l'octubre fins al maig.[26] A la frontera entre el clima mediterrani i el de monsó hi ha el desert de Sonora, que té dues estacions humides associades amb cada règim climàtic.[27]

L'estació de pluges rep noms diferents arreu del món. Per exemple, a Mèxic es coneix com "l'estació de tempestes". Les Primeres Nacions del nord d'Austràlia també donen noms diferents a cadascuna de les diverses "estacions" curtes al llarg de l'any: l'època humida entre el desembre i el març s'anomena Gudjewg. El significat exacte del mot és objecte de disputa, si bé s'accepta de forma general que està relacionat amb les tempestes, inundacions i creixement de vegetació abundant que s'experimenta durant aquest període.[28]

Efectes

[modifica]
Un monsó a la serralada de Vindhya, al centre de l'Índia

A les zones tropicals, quan arriba el monsó, les temperatures altes diürnes baixen i les baixes durant la nit augmenten, reduint així la variació de temperatura diürna.[29] Durant l'estació humida, una combinació de fortes pluges i, en alguns llocs com Hong Kong, un vent terrestre, millora la qualitat de l'aire.[30]

Al Brasil, l'estació humida es correlaciona amb vents alisis més febles de l'oceà.[31] El nivell de pH de l'aigua es torna més equilibrat a causa de la càrrega dels aqüífers locals durant l'estació humida.[32] L'aigua també s'estova, ja que la concentració de materials dissolts es redueix durant l'època de pluges.[33] L'erosió també augmenta durant els períodes de pluja.[34]

Les rambles que estan seques en altres èpoques de l'any s'omplen d'escorrentia, en alguns casos amb aigua fins a 3 metres.[35] La lixiviació dels sòls durant els períodes de fortes pluges esgota els nutrients.[35] L'escorrentia més alta de les masses terrestres afecta les zones oceàniques properes, que estan més estratificades, o menys mixtes, a causa dels corrents superficials més forts forçats per l'escorrentia de les pluges abundants.[36]

Inundacions

[modifica]

Les pluges altes poden provocar inundacions generalitzades,[37] que poden provocar esllavissades i colades de fang a les zones muntanyoses.[38] Aquestes inundacions fan que els rius rebentin els seus marges i submergeixin les cases.[39] El riu Ghaggar-Hakra, que només flueix durant la temporada dels monsons de l'Índia, pot inundar-se i danyar greument els cultius locals.[40] Les inundacions es poden agreujar pels incendis que es van produir durant l'estació seca anterior, que fan que els sòls sorrencs o de terra franca esdevinguin hidrofòbics o repel·lents a l'aigua.[41] De diverses maneres, els governs poden ajudar la gent a fer front a les inundacions de l'estació humida. El cartografia de planes inundables identifica quines zones són més propenses a les inundacions.[42]

Adaptacions

[modifica]

Humans

[modifica]
Sabana equatorial a la província oriental del Camerun

L'estació humida és el període principal de creixement de la vegetació dins del règim climàtic de la sabana.[43] Tanmateix, això també significa que l'estació humida és un moment d'escassetat d'aliments abans que els cultius arribin a la seva plena maduresa.[44] Això provoca canvis estacionals per a les persones dels països en desenvolupament, amb una caiguda durant l'estació humida fins al moment de la primera collita.[45] La incidència de la malària augmenta durant els períodes d'alta temperatura i pluges abundants.[46]

Animals

[modifica]

Les vaques pareixen, o donen a llum, a l'inici de l'estació humida.[47] L'inici de l'època de pluges marca la sortida de la papallona monarca de Mèxic.[48] Les espècies tropicals de papallones mostren marques de punts més grans a les ales per evitar possibles depredadors i són més actives durant l'estació humida que l'estació seca.[49] Dins dels tròpics i les zones més càlides dels subtròpics, la disminució de la salinitat dels aiguamolls propers a la costa a causa de les pluges provoca un augment de la nidificació dels cocodrils.[50] Altres espècies, com el gripau d'Arroyo, desoven en un parell de mesos després de les pluges estacionals.[51] Armadillos i serps de cascavell busquen terrenys més alts.[52]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Glossary of Meteorology (2009). Rainy season. Arxivat 2012-02-18 a Wayback Machine. American Meteorological Society. Retrieved on 2008-12-27.
  2. ↑ Costa Rica Guide (2005). When to Travel to Costa Rica. Arxivat 2012-03-15 a Wayback Machine. ToucanGuides. Retrieved on 2008-12-27.
  3. ↑ Michael Pidwirny (2008). CHAPTER 9: Introduction to the Biosphere. PhysicalGeography.net. Retrieved on 2008-12-27.
  4. ↑ 4,0 4,1 Elisabeth M. Benders-Hyde (2003). World Climates. Blue Planet Biomes. Retrieved on 2008-12-27.
  5. ↑ 5,0 5,1 J. S. 0guntoyinbo and F. 0. Akintola (1983). Rainstorm characteristics affecting water availability for agriculture. Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine. IAHS Publication Number 140. Retrieved on 2008-12-27.
  6. ↑ Glossary of Meteorology (2009). Monsoon. Arxivat 2008-03-22 a Wayback Machine. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-01-16.
  7. ↑ Robert A. Houze Jr (1997). Stratiform Precipitation in Regions of Convection: A Meteorological Paradox? Bulletin of the American Meteorological Society, pp. 2179. Retrieved on 2008-12-27.
  8. ↑ Patrick Laux et al. (2008): Predicting the regional onset of the rainy season in West Africa. International Journal of Climatology, 28 (3), 329–342.
  9. ↑ Patrick Laux et al. (2009): Modelling daily precipitation features in the Volta Basin of West Africa. International Journal of Climatology, 29 (7), 937–954.,
  10. ↑ David Vandervort (2009). Darfur: getting ready for the rainy season. Arxivat 2009-03-04 a Wayback Machine. International Committee of the Red Cross. Retrieved on 2009-02-06.
  11. ↑ Mehari Tesfazgi Mebrhatu, M. Tsubo, and Sue Walker (2004). A Statistical Model for Seasonal Rainfall Forecasting over the Highlands of Eritrea. Arxivat 2019-06-15 a Wayback Machine. New directions for a diverse planet: Proceedings of the 4th International Crop Science Congress. Retrieved on 2009-02-08.
  12. ↑ Alex Wynter (2009). Ethiopia: March rainy season "critical" for southern pastoralists. Thomson Reuters Foundation. Retrieved on 2009-02-06.
  13. ↑ The Voice (2009). Botswana: Rainy Season Fills Up Dams. allAfrica.com. Retrieved on 2009-02-06.
  14. ↑ Randy Lascody (2008). The Florida Rain Machine. National Weather Service. Retrieved on 2009-02-06.
  15. ↑ OCHA Partnership for Humanity (2008). OCHA Field Situation Report: Indonesia – Rainy Season 1 December 2008. Arxivat 18 February 2009 a Wayback Machine. United Nations Office for the Coordination of Humanitarian Affairs. Retrieved on 2009-02-06.
  16. ↑ Burarra Gathering (2006). Burarra Gathering. Arxivat 2012-03-20 a Wayback Machine. Burarra Gathering. Retrieved on 2009-02-06.
  17. ↑ Tahiti Sun Travel Network (2007). About Bora Bora Island. Retrieved on 2009-02-06.
  18. ↑ Joint Typhoon Warning Center (2006). 2.4 Analysis & Forecasting "Thumb Rules" for the Rainy Season. United States Navy. Retrieved on 2009-02-06.
  19. ↑ Remote Sensing for Migratory Creatures (2002). Phenology and Creature Migration: Dry season and wet season in West Mexico. Arizona Remote Sensing Center. Retrieved on 2009-02-06.
  20. ↑ J. Horel (2006). Normal Monthly Precipitation, Inches. Arxivat 2006-11-13 a Wayback Machine. University of Utah. Retrieved on 2008-03-19.
  21. ↑ 21,0 21,1 Horace Burton (2006). The climate of Guyana. Arxivat 2009-01-24 a Wayback Machine. Caribbean Institute for Meteorology and Hydrology. The Outfield, August 2006, pp. 3. Retrieved on 2009-02-08.
  22. ↑ James Brian Elsner (1988). Analysis of Wet Season Rainfall Over the Nordeste of Brazil, South America. University Of Wisconsin-Milwaukee. Retrieved on 2009-02-06.
  23. ↑ C. H. Mari, G. Cailley, L. Corre, M. Saunois, J. L. Attie, V. Thouret, and A. Stohl (2007). Biomass burning plumes during the AMMA wet season experiment. Atmospheric Chemistry and Physics Discussions, pp. 17342. Retrieved on 2009-02-06.
  24. ↑ Greek Embassy London (2008). Welcome to Greece. Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine. Government of Greece. Retrieved on 2009-02-06.
  25. ↑ D. Bozkurt, O.L. Sen and M. Karaca (2008). Wet season evaluation of RegCM3 performance for Eastern Mediterranean. EGU General Assembly. Retrieved on 2009-02-06.
  26. ↑ Kahana, Ron; Ziv, Baruch; Enzel, Yehouda; Dayan, Uri «Synoptic Climatology of Major Floods in the Negev Desert, Israel». International Journal of Climatology, 22, 7, 2002, pàg. 869. Arxivat de l'original el 2011-07-19. Bibcode: 2002IJCli..22..867K. DOI: 10.1002/joc.766.
  27. ↑ Michael J. Plagens (2009). What and Where is the Sonoran Desert? Arizonensis. Retrieved on 2009-02-07.
  28. ↑ «The Six Seasons». [Consulta: 25 abril 2016].
  29. ↑ Official Web Site of District Sirsa, India (2001). District Sirsa. Arxivat 2010-12-28 a Wayback Machine. National Informatice Center. Retrieved on 2008-12-27.
  30. ↑ Mei Zheng (2000). The sources and characteristics of atmospheric particulates during the wet and dry seasons in Hong Kong. Arxivat 2012-01-08 a Wayback Machine. University of Rhode Island. Retrieved on 2008-12-27.
  31. ↑ James Brian Elsner (1988). Analysis of Wet Season Rainfall Over the Nordeste of Brazil, South America. University Of Wisconsin-Milwaukee. Retrieved on 2009-02-06.
  32. ↑ S. I. Efe, F. E. Ogban, M. J. Horsfall, E. E. Akporhonor (2005). Seasonal Variations of Physico-chemical Characteristics in Water Resources Quality in Western Niger Delta Region, Nigeria. Journal of Applied Scientific Environmental Management. Retrieved on 2008-12-27.
  33. ↑ C. D. Haynes, M. G. Ridpath, M. A. J. Williams (1991). Monsoonal Australia. Taylor & Francis, pp. 90. ISBN 978-90-6191-638-3. Retrieved on 2008-12-27.
  34. ↑ J. S. 0guntoyinbo and F. 0. Akintola (1983). Rainstorm characteristics affecting water availability for agriculture. Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine. IAHS Publication Number 140. Retrieved on 2008-12-27.
  35. ↑ 35,0 35,1 United States War Department (1909). Road Notes, Cuba. 1909. United States Department of War. Retrieved on 2009-01-16.
  36. ↑ K.W. Choi and J.H.W. Lee (2000). Wet Season Tidal Circulation and flushing in Three Fathoms Cove. Arxivat 2009-02-27 a Wayback Machine. 4th International Conference on Hydro-Science and Engineering. Retrieved on 2008-12-27.
  37. ↑ Overseas Security Advisory Council (2009). Warden Message: Guyana Rainy Season Flood Hazards.[Enllaç no actiu] Overseas Security Advisory Council. Retrieved on 2009-02-05.
  38. ↑ National Flood Insurance Program (2009). California's Rainy Season. Arxivat 2012-12-04 a Wayback Machine. Federal Emergency Management Agency. Retrieved on 2009-02-05.
  39. ↑ AFP (2009). Bali Hit By Wet Season Floods. ABC News. Retrieved on 2009-02-06.
  40. ↑ «Sirsa District Disaster Management Plan, 2015-2016». District Sirsa. Government of Haryana Department of Revenue and Disaster Management, Haryana Institute of Public Administration, 2015. Arxivat de l'original el 2016-03-28. [Consulta: 25 abril 2016].
  41. ↑ Jack Ainsworth & Troy Alan Doss. Natural History of Fire & Flood Cycles. California Coastal Commission. Retrieved on 2009-02-05.
  42. ↑ FESA (2007). Flood. Arxivat 2009-05-31 a Wayback Machine. Government of Western Australia. Retrieved on 2009-02-06.
  43. ↑ Charles Darwin University (2009). Characteristics of tropical savannas. Arxivat 2009-02-17 a Wayback Machine. Charles Darwin University. Retrieved on 2008-12-27.
  44. ↑ Frisancho, A. Roberto. Human Adaptation and Accommodation. University of Michigan Press, 1993. ISBN 978-0-472-09511-7. 
  45. ↑ Marti J. Van Liere, Eric-Alain D. Ategbo, Jan Hoorweg, Adel P. Den Hartog, and Joseph G. A. J. Hautvast. The significance of socio-economic characteristics for adult seasonal body-weight fluctuations: a study in north-western Benin. British Journal of Nutrition: Cambridge University Press, 1994.
  46. ↑ African Centre of Meteorological Application for Development (2008). Ten Day Climate Bulletin: Dekad of 01 to 10 April, 2008. Arxivat 2009-02-27 a Wayback Machine. ACMAD. Retrieved on 2009-02-08.
  47. ↑ John P. McNamara, J. France, D. E. Beever (2000). Modelling Nutrient Utilization in Farm Animals. CABI, pp. 275. ISBN 978-0-85199-449-9. Retrieved on 2009-02-06.
  48. ↑ Lincoln Brower (2005). Precipitation at the Monarch Overwintering Sites in Mexico. Arxivat 2012-10-06 a Wayback Machine. Journey North. Retrieved on 2009-02-06.
  49. ↑ Paul M. Brakefield and Torben B. Larsen (1983). The evolutionary significance of dry and wet season forms in some tropical butterflies. Biological Journal of the Linnean Society, pp. 1–12. Retrieved on 2008-12-27.
  50. ↑ Phil Hall (1989). Crocodiles, Their Ecology, Management, and Conservation. International Union for Conservation of Nature and Natural Resources Crocodile Specialist Group, pp. 167. Retrieved on 2008-12-27.
  51. ↑ San Diego Natural History Museum (2009). Bufo californicus: Arroyo Toad. San Diego Natural History Museum. Retrieved on 2009-01-16.
  52. ↑ Linda Deuver (1978). Dry season, wet season. Arxivat 2009-01-20 a Wayback Machine. Audubon Magazine, November 1978, pp. 120–130. Retrieved on 2009-02-06.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació humida
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estació_humida&oldid=33944911»