Bassa de Can Dunyó

La Bassa de Can Dunyó és una bassa de nova creació, situada a Lliçà d’Amunt, que es va executar al llarg de l'any 2012 i 2013 i que està inclosa a l'Inventari de Zones Humides de Catalunya.

La bassa es va generar a partir dels moviments de terres fets als antics camps de Can Dunyó, una finca que ha passat a ser propietat municipal amb l'acord derivat de la urbanització del sector de Can Montcau. La bassa té uns 21.500 metres quadrats amb una longitud mitjana de 220 metres i una amplària mitjana de 95 metres i una capacitat de 10.000 metres cúbics d'aigua. A l'interior, hi ha un espai d'aigües permanents d'uns 3.700 metres quadrats. Aquí l'aigua està garantida –encara que no plogui– perquè s'obté d'unes antigues mines. La profunditat de l'aiguamoll oscil·la entre 0,3 i 1,5 metres.

Té una zona més deprimida i s'ubica contígua a la llera del riu Tenes. A la part més profunda sempre hi ha aigua que prové del freàtic, mentre que en episodis de pluja actua com a bassa de laminació, ja que rep aigües d'un torrent, i la provinent de la pluja del complex d'una àrea de magatzems. L'aigua que rep, es pot acumular en forma d'increment de la cota de la llàmina d'aigua o si entra encara més aigua, sobreeixirà cap al Tenes. La llàmina d'aigua baixa progressivament els següents dies després d'un aiguat per via de la percolació cap al freàtic, actuant com a zona de recàrrega.

El cabusset és una de les aus que nidifica a la bassa de Can Dunyó

Té una diversitat d'ambients força interessant, amb illes, codolars, zones profundes, bogars i canyissars i zones d'inundació temporal. Al llarg de la breu història de la zona humida, ja s'ha constatat la presència d'espècies d'aus d'interès com l'agró roig, el bernat pescaire, el martinet blanc, l'ànec collverd, el corriol petit, la polla d'aigua, la fotja, el cabusset i el camesllargues. Els dos últims amb nidificació contrastada a l'espai. Quant a espècies vegetals, l'espai té un gran potencial. Ja apareixen àlbers, pollancres i sargues de manera natural i s'hi van plantar freixes i salzes blancs a banda d'exemplars de les anteriors.

Quant a espècies d'helòfits s'està colonitzant l'espai per bogues i joncs, que encara són incipients. De fet la majoria d'espècies vegetals són de mides petites o extensió limitada actualment.

L'espai ha experimentant una evolució molt interessant des del punt de vista del medi natural, tant de fauna com de flora, i això provoca un interès creixent dels naturalistes i també una major freqüentació de la ciutadania.

Des del punt de vista d'ordenació, l'espai diposa d'una zona de mirador apantallat i plafóns informatiu de regulació.