Dolomita: diferència entre les revisions
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
|||
Línia 33: | Línia 33: | ||
== Característiques == |
== Característiques == |
||
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb [[Fórmula química|fórmula]] CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>. Cristal·litza en el [[sistema trigonal]], i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu [[hàbit cristal·lí]] també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser [[fluorescent]] en blanc i rosa sota la [[llum ultravioleta]].<ref>Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) ''An Introduction to the Rock Forming Minerals'', Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.</ref> |
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb [[Fórmula química|fórmula]] CaMg(CO<sub>3</sub>)<sub>2</sub>. Cristal·litza en el [[sistema trigonal]], i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu [[hàbit cristal·lí]] també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser [[fluorescent]] en blanc i rosa sota la [[llum ultravioleta]].<ref>Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) ''An Introduction to the Rock Forming Minerals'', Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.</ref> |
||
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], la dolomita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H<sub>2</sub>O, alcalinoterris (i altres M<sup>2+</sup>)" juntament amb els següents minerals: [[calcita]], gaspeita, [[magnesita]], [[otavita]], [[rodocrosita]], [[siderita]], [[smithsonita]], esferocobaltita, [[ankerita]], [[kutnohorita]], minrecordita, [[aragonita]], [[cerussita]], [[estroncianita]], [[witherita]], [[vaterita]], huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, [[baritocalcita]], carbocernaita, benstonita i juangodoyita. |
|||
== Formació i roques == |
== Formació i roques == |
Revisió del 15:48, 1 març 2015
Aquest article tracta sobre el mineral. Si cerqueu les muntanyes, vegeu «Dolomites». |
Dolomita | |
---|---|
Fórmula química | CaMg(CO₃)₂ |
Epònim | Déodat Gratet de Dolomieu |
Classificació | |
Categoria | Mineral |
Nickel-Strunz 10a ed. | 05.AB.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.AB.10 |
Nickel-Strunz 8a ed. | Vb/A.03a |
Dana | 14.2.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | sistema trigonal |
Hàbit cristal·lí | cristalls tabulars, sovint amb cares corbes; també columnar, estalactític, granular, massiu |
Color | blanc, gris, vermell, marronós |
Fractura | concoïdal |
Duresa | 3,5 a 4 |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | 5,7 |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Dol |
La dolomita és un mineral de carbonat de calci i magnesi. Va ser anomenat així l'any 1791 per Nicolas Théodore de Saussure en honor del mineralogista i geòleg francès Dolomieu (1750-1801). És isostructural amb la nordenskiöldina. Pertany i dóna nom al grup dolomita de minerals.[1] Forma una sèrie de solució sòlida amb l'ankerita.[2]
Característiques
La dolomita és un mineral compost de carbonat de calci i magnesi, amb fórmula CaMg(CO3)2. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es pot trobar en cristalls tabulars, sovint amb cares corbes. El seu hàbit cristal·lí també inclou el columnar, l'estalactític, el granular i el massiu. La dolomita pot ser fluorescent en blanc i rosa sota la llum ultravioleta.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dolomita pertany a "05.AB: Carbonats sense anions addicionals, sense H2O, alcalinoterris (i altres M2+)" juntament amb els següents minerals: calcita, gaspeita, magnesita, otavita, rodocrosita, siderita, smithsonita, esferocobaltita, ankerita, kutnohorita, minrecordita, aragonita, cerussita, estroncianita, witherita, vaterita, huntita, norsethita, alstonita, olekminskita, paralstonita, baritocalcita, carbocernaita, benstonita i juangodoyita.
Formació i roques
És un important mineral de roques sedimentàries i metamòrfiques, trobat com mineral principal de les roques anomenades dolomies i metadolomies, així com un mineral important en limolites i marbres on la calcita és el principal mineral present. També apareixen dipòsits de dolomita en vetes hidrotermals, formant cristalls que omplen cavitats. S'ha trobat també en serpentinites i roques similars.
La dissociació natural de la dolomita per l'acció de l'aigua carbònica en roques sedimentàries (dolomies) dóna lloc a nombroses formacions càrstiques, per donar calcita i magnesita pura, segons la reacció reversible:
CaMg(CO3)2 + 2H2O + 2CO2 ←→ 4CO3H- + Ca2+ + Mg2+ ←→ CaCO3 + MgCO3 + 2H2O + 2CO2
Es sol trobar acompanyada de siderita, quars, guix, fluorita, celestina, calcita o barita.
Usos
Abunda en la naturalesa en forma de roques dolomítiques i s'utilitza com a font de magnesi i per a la fabricació de materials refractaris (és una roca sedimentària química). També s'utilitza com a fonent en metal·lúrgia, manufactura de ceràmica, pintures i càrregues blanques i com a component per fabricar el vidre. Està totalment proscrita com mineral al clínquer del formigó pel contingut en MgO ja que dóna una alta expansivitat. En canvi com a àrid de formigó valdria, sempre que s'analitzi la seva reacció amb el ciment.
Grup dolomita
Els membres d'aquest grup tenen una estructura cristal·lina semblant a la de la calcita. En la dolomita, posicions alternes de Ca estan ocupades per Mg, esdevenint estructures no equivalents, reduint el punt de simetria del cristall de 32/m a 3.[1]
El grup està compost per cinc espècies minerals: ankerita, dolomita, kutnohorita, minrecordita i norsethita.
Varietats
- Brossita, una varietat férrica de dolomita amb fins a un 10% de FeCO3. Trobada originàriament a la mina Brosso, Calea, Província de Torí, Itàlia, d'on rep el seu nom.[4]
- Cobaltodolomita, una varietat cobaltífera provinent de Pribram, República Txeca, que conté 5,17% de CoO. Es representa amb la fórmula (Ca,Mg,Co)CO3.[5]
- Conita, també anomenada dolomita rica en magnesi, és una dolomita amb Mg > Ca en una quantitat significativa, amb fórmula (Ca,Mg)Mg(CO3)2.[6]
- Dolomita fèrrica, una varietat relativament comuna de dolomita que conté ferro. Es pot distingir de l'ankerita només per mitjans analítics.[7]
- Dolomita manganesífera, una varietat que conté manganès.[8]
- Dolomita zíncica, una varietat que conté zinc.[9]
- Greinerita, una varietat manganesífera de dolomita, però probablement només una dolomita amb un contingut de manganès feble. El material tipus, provinent de la muntanya Greiner, al Tirol, es va perdre.[10]
- Gurhofian, també anomenada geldolomita, una varietat microcristal·lina de dolomita que inicialment es creia que es tractava d'un gel. Originàriament reportada de Gurhof, Baixa Àustria. Pot ser de color blanc o groguenc.[11]
- Plumbodolomita, una varietat que conté plom.[12]
- Taraspita, una dolomita sinteritzada verda i bandejada, que deu el seu color a continguts menors de níquel (0,1-0,3% NiO) i de ferro (0,75-6% FeO). El material s'utilitza per tallar. Rep el seu nom de la localitat de Tarasp, Grischun, Suïssa.[13]
- Teruelita, una dolomita negre originalment descrita a Terol, Aragó.[14]
-
Cobaltodolomita de Katanga, República Democràtica del Congo
-
Dolomita fèrrica, de Touissit, Marroc
-
Dolomita manganesífera, del Cerro Warihuyn, Perú
-
Taraspita, de Tarasp, Suïssa
-
Dolomita zíncica, de Tsumeb, Namíbia
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Dolomite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Ankerite-Dolomite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, pp. 489–493. ISBN 0-582-44210-9.
- ↑ «Brossite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Cobaltoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Mg-rich Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Ferroan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Manganoan Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Zincian Dolomite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Greinerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Gurhofian» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Plumbodolomit» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Taraspite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].
- ↑ «Teruelite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 juny 2014].