Paul Valéry

Ambroise-Paul-Toussaint-Jules Valéry (Seta, 30 d'octubre de 1871 – París, 20 de juliol de 1945) va ser un escriptor francès, principalment poeta, però també assagista.

Després de realitzar els seus estudis secundaris a Montpeller, va iniciar la carrera de dret el 1889. En aquesta mateixa època va publicar els seus primers versos, fortament influenciats per la estètica simbolista dominant en l'època. El 1894 es va instal·lar a París, on va treballar com a redactor al Ministeri de Guerra. Després de la fi de la Primera Guerra Mundial, es va convertir en una mena de "poeta oficial", immensament celebrat i cobert d'honors, fins al punt de ser acceptat a l'Acadèmia francesa el 1925.

Després de l'ocupació alemanya va refusar de col·laborar, perdent el seu lloc d'administrador del centre universitari de Niça. La seva mort, esdevinguda unes poques setmanes després de la fi de la Segona Guerra Mundial, va ser celebrada amb funerals nacionals i el seu cos va ser inhumat a Seta, al cementiri marí que va inspirar una de les seves obres cims. La seva obra poètica, fortament influenciada per Stéphane Mallarmé, és considerada una de les pedres angulars de la poesia pura, de fort contingut intel·lectual i esteticista. Segons Valéry, «tot poema que no tingui la precisió de la prosa no val res». Entre els seus poemes més importants cal destacar «La Jove Parca» (1917) i «Cementiri Marí» (1920).