Acadèmia Francesa

Acadèmia Francesa
	;
Dades
Tipus	societat científica ; acadèmia nacional ; acadèmia de llengua
Indústria	educació terciària
Camp de treball	francès
Idioma oficial	francès
Forma jurídica	establiment públic nacional de caràcter administratiu
Història
Creació	1635; 29 gener 1635; 22 febrer 1635
Fundador	Cardenal Richelieu
Activitat
Obres destacables	Dictionnaire de l'Académie française ;
Governança corporativa
Seu	París;
Secretari general	Amin Maalouf (2023–)
Format per	secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa ; seient 15 de l'Acadèmia Francesa ; seient 14 de l'Acadèmia Francesa ; Seient 13 de l'Académie française ; seient 21 de l'Acadèmia Francesa ; seient 23 de l'Acadèmia Francesa ; seient 22 de l'Acadèmia Francesa ; seient 24 de l'Acadèmia Francesa ; seient 25 de l'Académie française ; seient 12 de l'Acadèmia Francesa ; seient 10 de l'Acadèmia Francesa ; seient 5 de l'Académie française ; seient 4 de l'Académie française ; seient 11 de l'Acadèmia Francesa ; seient 6 de l'Acadèmia Francesa ; seient 8 de l'Acadèmia Francesa ; seient 7 de l'Acadèmia Francesa ; seient 9 de l'Acadèmia Francesa ; seient 3 de l'Acadèmia Francesa ; seient 26 de l'Acadèmia Francesa ; seient 28 de l'Acadèmia Francesa ; seient 17 de l'Acadèmia Francesa ; seient 16 de l'Acadèmia Francesa ; seient 40 de l'Acadèmia Francesa ; seient 18 de l'Acadèmia Francesa ; seient 20 de l'Acadèmia Francesa ; seient 19 de l'Acadèmia Francesa ; seient 36 de l'Acadèmia Francesa ; seient 27 de l'Acadèmia Francesa ; seient 39 de l'Acadèmia Francesa ; seient 35 de l'Acadèmia Francesa ; seient 30 de l'Acadèmia Francesa ; seient 29 de l'Acadèmia Francesa ; seient 38 de l'Acadèmia Francesa ; seient 31 de l'Acadèmia Francesa ; seient 33 de l'Acadèmia Francesa ; seient 32 de l'Acadèmia Francesa ; seient 34 de l'Acadèmia Francesa ; seient 37 de l'Acadèmia Francesa ; seient 2 de l'Acadèmia Francesa ; seient 1 de l'Acadèmia Francesa ; Jean d'Ormesson (1973–); Michel Déon (1978–); Jean-Denis Bredin (1989–); Hélène Carrère d'Encausse (1990–); Michel Serres (1990–); Pierre Rosenberg (1995–); Marc Fumaroli (1995–); Jean-Marie Rouart (1997–); Erik Orsenna (1998–); René de Obaldia (1999–); Florence Delay (2000–); Gabriel de Broglie (2001–); Yves Pouliquen (2001–); Pierre Nora (2001–); Angelo Rinaldi (2001–); Frédéric Vitoux (2001–); François Cheng (2002–); Valéry Giscard d'Estaing (2003–); Dominique Fernandez (2007–); Max Gallo (2007–); Jean Clair (2008–); Jean-Loup Dabadie (2008–); Jean-Christophe Rufin (2008–); Jean-Luc Marion (2008–); Claude Dagens (2008–); Simone Veil (2008–); François Weyergans (2009–); Amin Maalouf (2011–); Danièle Sallenave (2011–); Jules Hoffmann (2012–); Dany Laferrière (2013–); Michael Edwards (2013–); Xavier Darcos (2013–); Dominique Bona (2013–); Marc Lambron (2014–); Alain Finkielkraut (2014–); Andreï Makine (2016–)
Part de	Institut de França (1795–)
Lloc web	academie-francaise.fr
	Localització geogràfica

L'Acadèmia Francesa (en francès: Académie française) és l'acadèmia literària de la llengua francesa per antonomàsia, i una de les cinc acadèmies de l'Institut de França.

El seu rol és vigilar l'ús correcte de la llengua francesa i efectuar actes de mecenatge. Fundada per iniciativa del Cardenal Richelieu el 1634, va obtenir reconeixement oficial de Lluís XIII el 1635. Originalment estava composta per 34 membres, augmentada a 40 en 1639. El seu lema és "À l'immortalité" (A la immortalitat), d'aquí la designació dels seus integrants, que perdura tota la vida, dels immortals. Va ser prohibida i dissolta el 1793 juntament amb les altres acadèmies reials. Reconstituïda en 1795 com a part de l'Institut de France, va recuperar el seu nom el 1816. Publica el seu primer diccionari de la llengua francesa (Dictionnaire de l'Académie française) el 1694. Edicions posteriors es publiquen els anys 1718, 1740, 1762, 1798, 1835, 1878 i 1932-1935. Es troba en elaboració la novena edició del diccionari que ha publicat de moment, el primer volum (de l'entrada A a Enzyme) el 1992 i el segon volum (de l'entrada Éocène a Mappemonde) el 2000.

Aquesta institució s'oposa públicament a qualsevol menció del català, ni de l'expressió "llengües regionals", dins la Constitució francesa, segons una declaració feta pública el 12 de juny de 2008.^[1]^[2]^[3]

Vegeu també

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Acadèmia Francesa

↑ L'Acadèmia Francesa demana que es retiri l'esmena de la constitució que reconeix el català VilaWeb, 17 de juny de 2008. (català)
↑ L'Académie française ne veut pas des langues régionales dans la Constitution Arxivat 2011-09-07 a Wayback Machine. Le Monde, 18 de juny de 2008. (francès)
↑ «Las lenguas regionales atentan contra la identidad nacional": La Academia Francesa pide que no se incluyan bretón, vasco o catalán en la reforma constitucional» (en castellà). El País, 16-06-2008.

[1] L'Acadèmia Francesa demana que es retiri l'esmena de la constitució que reconeix el català VilaWeb, 17 de juny de 2008. (català)

[2] L'Académie française ne veut pas des langues régionales dans la Constitution Arxivat 2011-09-07 a Wayback Machine. Le Monde, 18 de juny de 2008. (francès)

[3] «Las lenguas regionales atentan contra la identidad nacional": La Academia Francesa pide que no se incluyan bretón, vasco o catalán en la reforma constitucional» (en castellà). El País, 16-06-2008.

[1]

[2]

[3]

Institucions acadèmiques i oficines públiques lingüístiques de França
Francès	Acadèmia Francesa
Llengües minoritàries	Oficina per la Llengua i la Cultura d'Alsàcia • Oficina Pública de la Llengua Basca • Oficina Pública de la Llengua Bretona • Oficina Pública de la Llengua Occitana • Consell de la Llengua Corsa • Acadèmia de les Llengües Canac • Acadèmia Marquesiana • Acadèmia Tahitiana • Acadèmia Pa'umutu

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) ULAN (1) NLA (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)